ENTRE CAFÈ (Entrega 4)

AVÍS!!!: Escrit per entregues, dia 11 de cada mes, lamentem les molèsties? no... forma part del pack!...  ;-)

a cup of coffee (by El Gregein)


Entregues anteriors:  Entrega 1 --> 15/01/2013
                                        Entrega 2 --> 11/02/2013
                                        Entrega 3 --> 11/03/2013

Entrega 4 - 11/04/2013 (data real 14/04/2013)



Surto de casa mig adormit encara sense cafè al cos, mentre busco les claus del cotxe a la butxaca de la jaqueta, sona el mòbil... un número privat...
Digui? –el cor em va a cent...
Hola Marc –és ella, dolça, sensual...
Anna.
No penses dir res més? –sembla decebuda.
Com estàs? –reconec que sono distant, però què espera?
Necessito veure’t... quan podem quedar?
Perquè? –el cor segueix descontrolat.
Enyoro el teu cos –joder... ja estic calent...
OK, a on i a quina hora?
A casa meva, a la zona alta, on ens vam veure el segon cop...
El de la pallissa? –no diu res –Si hi ha la possibilitat de bronca, passo.
És de viatge... a les 9h00 del vespre en punt, a l’àtic... no cal que portis res!
Abans de que pugui dir paraula, ja ha penjat. Aquesta tia em torna boig! Com m’emprenya que em tracti així, però m’he despertat de cop, i tot sembla fantàstic!!! Tinc ganes de tornar-la a veure.
Durant tot el dia no deixo de pensar en què portar, què fer, què dir,... és la primera vegada que tenim plans, fins ara sempre ha estat tot per sorpresa i impulsiu, a veure què em reserva el destí.
Plego de la feina puntual, a quarts de set, passo pel mercat de “La Boqueria” i compro cava, maduixes i nata, quan surto cap a La Rambla, una noia vestida de pubilla em dóna un ram de julivert amb una etiqueta ecològica del “Dia Verd”, m’agraden aquestes gestes, el poso dins la bossa de ràfia negra que m’han donat amb el Cava i vaig a casa a arreglar-me, no sé si posar-me camisa o polo negre amb els texans i la caçadora de pell.
Mentre m’afaito, recordo que no he avisat al proveïdor de Xina que l’entrega de material es retardava un dia, truco a la Montse perquè em doni l’e-mail, i entre obrir el portàtil i avisar-lo, vaig just de temps, corrents em vesteixo, perfumo i agafo la bossa de ràfia i marxo absort.
Estic nerviós i tot... he glopejat elixir?.. si.. tranquil.. tot en ordre...
Aparco a prop de casa d’ella i entro al bloc. El porter em demana el nom, a quin pis vaig i truca per avisar que sóc aquí. “Srta. Anna, el Sr. Marc ha arribat... aha... d’acord”. M’assenyala l’ascensor i un cop a dins, posa una clau, prem la “A”, la treu i es tanquen les portes, quedant sol a dins.
Quan arribo a l’últim pis, un dotzè, em trobo directament en un rebedor immens, amb unes escales que porten a un segon pis resseguint la paret ovalada color crema, tot molt modern i acollidor. Em fa gràcia veure unes bambes de córrer tirades pel terra just al mig de la sala.
Hola!... Anna?
Ei! Un segon, ja vinc!... –sento passes descalces sobre el parquet fins que apareix per la porta del davant, quasi a contrallum, corrents, en veure les bambes allà al mig, fa cara de sorpresa o avergonyida, els dóna una coça enviant-les cap a sota l’escala i somrient coqueta se’m para al davant, deixant que el seu aroma m’abraci just abans que ella, i rodejant-me el coll, em planta un petó a la boca ràpid, sec, divertit, fins i tot nerviós... jo l’abraço amb la mà de la bossa i amb l’altra li agafo la natja, notant-la turgent sota els texans, busco les calces, però no les trobo, la pujo una mica i mentre la tinc subjecta, allargant el petó, introdueixo el dit gros perfilant els texans, vull tocar el tanga... Ella tira el cap enrere, em mira als ulls, és tant maca! –què busques si es pot saber?
La roba interior –confesso descobert.
No t’hi esforcis, no en porto... vas molt guapo! –em guinya un ull i rient torna a marxar per on ha vingut. La mare que l’ha parit!
La segueixo divertit, està desenfadada, alegre, confiada, sembla una altra, camina com una ballarina quasi de puntetes, només porta els texans baixos que arrossega pel darrera dels talons i que li fan un cul perfecte, una samarreta curta del Dessigual multicolor que em permet intuir que tampoc porta sostens, unes arracades tan llargues com el seu coll amb boletes swarovsky de tots colors i el cabell subjecte amb un llàpis, recargolant les ones color caoba, excepte algunes que li cauen despentinades cap a la cara. Sort que m’he posat el polo i no la camisa, em sento més còmode.
Està cuinant... fa bona olor...
Va bé “risotto” d’espinacs? –pregunta seriosa.
Sí, perfecte... –li dic donant-li la bossa de ràfia negra –té, he portat un parell de coses...
Obre els ulls brillants il·lusionada. A veure si espera un regal... ara pla!
Treu l’ampolla de Cava, les maduixes i la nata, somriu i ho desa a la nevera encara amb la bossa a les mans, llavors mira dins i estranyada, posa la mà i treu el julivert, que ja ni recordava que me l’havien donat.
ALA!!!.. QUÈ GUAY!!!... m’agrada molt! És la primera vegada que em porten un ram de julivert... sempre els mateixos rams de flors... m’encanta!!! –somric contrariat, tot i que per dins m’estic morint per riure. Se m’acosta i em fa un altre petó, agafa un gerro del meu darrera, hi posa aigua i el fulgurant ram de julivert! Què mona ella!
Es gira per remenar l’arròs i aprofito per posar-me al seu darrera, arrapat al seu cos, ella abaixa el cap i el gira just perquè vegi que es mossega el llavi nerviosa. Li passo la mà per la cintura cap a sota la samarreta i repenjant la barbeta a la seva espatlla, li acaricio el pit suaument, nu i calent sota la roba, començo a fer un massatge, ella deixa la cullera i tira el cap enrere, i noto el mugró com creix, endurint-se segon a segon, m’agafa l’altra mà, i me la posa a l’altre pit.. bufff... no puc evitar atrapar-la entre el marbre i el meu membre quasi erecte, l’Anna repenja les mans a les portes dels armaris superiors, respirant accelerada... li pessigo els mugrons durs i gemega... m’estic posant malalt... oloro el sopar, no vull desaprofitar el seu esforç... autocontrol Marc!
Després no dubtis que et menjaré amb les postres... però ara vull provar aquest sopar tant bo que has preparat... –es gira mig excitada i mig sorpresa pel meu comentari.
Sí... millor el mengem abans o quedarà pastós, tens gana? –i em delecta amb un somriure que em fa penedir de no cruspir-me-la de primer.
Sí!... I també vull arròs! – i riu, arrugant el nas fent una ganyota.
Sopem fora la terrassa, comença a fer bo. A l’igual que tot el pis, és acollidora, plena de plantes brotant, una taula i cadires de fusta amb potes de forja modernista, de conjunt amb la barana que fa balcó i coixins blancs. Al fons, un sofà chaise-longue enorme, també blanc amb una tauleta al davant de teka, i varis fanalets de vidre i metall amb espelmes enceses per tot arreu. Una romàntica empedreïda.
Parem taula i em rendeixo davant el "Risotto", el vi i la companyia, tot realment deliciós! No em deixa ajudar-la a portar els plats a la cuina, i quan torna, ve amb el cava, les maduixes, la nata, dues copes, dos plats i coberts.
Plats? –li dic aixecant una cella –jo de tu aniria cap al sofà...
Riu i, obedient, ho deixa tot sobre la tauleta i s’assenta a la cantonada de la chaise-longue esperant que hi vagi. Destapo el cava, omplo les copes i n’hi dono una, trec la tapa de plàstic de les maduixes i la nata, em trec les sabates i em poso al seu costat, fent que es tiri cap endarrere, quedant quasi estirada. Fa un glop, com jo, em dóna la copa, es treu les arracades, i aixeca els braços per sobre el cap per deixar-les a la taula del costat del sofà... sense pensar-ho, la subjecto dels canells, li aixeco la samarreta, deixant els seus pits al descobert i posant la mà barruer dins la nata, n’agafo un grapat i li frego pels mugrons, i començo a llepar-la molt a poc a poc, posant-li els dits a la boca, perquè en llepi el sobrant, té els pits rodons i turgents, prou grans per ser menjats amb la boca oberta i començo a xarrupar-los, estirant el mugró amb els llavis primer i després amb les dents, sentint com gemega a cada moviment, cada cop més calenta... aprofita que m’aixeco a treure’m el polo, per fer el mateix amb la samarreta i...

Propera Entrega: 11/05/2013
The Pink Panter -- Ray Conniff
Escolta la música d'aquest Silenci

Dedicat a @trapellinho ... per un cafè, per una iniciativa, per ser atent... per inspirar un Silenci múltiple... ;-) 

Silencis recents...