Roques


Photo by Toni Martin (Barcelona)

Fa fresca, el Sol, autoritari, esquinça els núvols demostrant qui és l’astre rei, les ones lluiten incansables contra les roques i les gavines s’escridassen voleiant per la riba marina, que llueix tornassolada en un vitrall blau-verd que muta incansablement.
La sorra humida llisca entre els dits dels meus peus mentre camino cap a l’espigó, faig tard, com sempre, però segueixo passejant, amb les sandàlies a la mà, gaudint del desig que tinc per retrobar-la.
Passada l’escullera, la vorejo fins arribar al final del dic. Encara no hi és, la busco amb la mirada, però no ve, decepció? ànsia? Em sento una mica frustrada, l’esperaré al racó on ens vam conèixer fa uns dies. Quan m’hi apropo, com si fos una visió, la veig allà, dissimulada entre les roques, estirada, prenent el sol nua, com una estàtua de pedra, lluent, preciosa, sensual, no puc deixar de mirar-la, i segueixo caminant, mentre em despullo, deixant caure la roba pel camí, hipnotitzada per la seva bellesa.
L’ombra en passar pel seu damunt li fa obrir els ulls, dolça i delitosa, em somriu, i no puc més que estirar-me al seu costat i besar-la, acaronant-la lentament, gaudint del sabor dels seus llavis carnosos, sento el nostres pits com es toquen, els seus untats d’oli de coco, que mauro amb la mà, mentre ella juga amb un ble de cabell del meu serrell, passo una cama per sobre la seva, incorporant-me, perquè em pugui agafar el pit, mentre li ressegueixo el maluc i ens seguim menjant la boca, cada cop més afamades, però no menys dolces; i segueixo baixant, quan li poso la mà a l’entrecuix, ella para, em mira vergonyosa, tímida, em passa una tovallola, i entre les dues ens hi fonem a sota, protegint la intimitat, jugant a estimar-nos.
Més relats i fotografies eròtiques a:

Silencis recents...