SUBMISA 2.0 (CAP.2)

Aquest relat forma part d'una sèrie. Anteriors:

Submisa 2.0 (Pròleg)

Submisa 2.0_1

Ofeg (#laLady #byLady)

Des d’aquesta matinada que no en sé res. He dormit fatal. Pel matí he estat a punt d’escriure-li alguna cosa, però no sé si està enfadat, no el conec tant, no sé ni si vindrà, de fet, ni tan sols sé si vull que vingui, però no me’l puc treure del cap.

Ha estat un dia dur a la feina, em dutxo, em poso còmoda i llegeixo una estona, fins que sona el timbre.

El cor se m’accelera només de pensar que és aquí fora. M’hi acosto i miro per l’espiera. Li parlo a través de la porta.

—Et vaig dir que no vinguessis... no fas cas.

—I jo que vindria, que no et toquessis, i tampoc em vas fer cas. —Se m’escapa el riure.

Obro la porta. Va vestit amb uns pantalons de cotó caqui, mocassins marró i una camisa blanca. Impecable, com sempre.

—No m’ho vas dir —replico altiva.

—Et vaig dir que vindria per la tarda.

—Sí... però no que no em pogués tocar. De fet, diria que no és de la teva incumbència el què faig o deixo de fer.

—I per això m’envies notes de veu masturbant-te? —Diu repassant-me de dalt a baix.

Em fa vergonya recordar-ho davant d’ell, i se n’adona, em vull fondre. —És diferent... —Li dic mirant-lo enrojolada.

—Ja veig... Despulla’t.—Només porto calces i samarreta de tirants negres, però no li faig cas. Em quedo on sóc, mirant-lo desafiant. No replica. La seva mirada és fosca i sorruda. M’agafa de la mà, va fins al penjador on hi tinc la jaqueta i pren un fulard que hi ha penjat, em posa les mans al darrere i me les subjecta una mica separades.

—Què vols fer? —Li pregunto acoquinada. Però no respon, em porta cap al menjador. El cor em va a mil, ja m’ha posat nerviosa.

—Posa’t de genolls sobre el sofà, repenjada de cara a la paret.

—Però...

—Shshsh... —Fa impacient. Callo i obeeixo. S’arremanga lentament les mànigues i descordant-se el cinturó, se’l treu i doblega, subjectant els dos extrems del cuir corbat.

—Per favor... Què vols fer? —Torno a preguntar-li, sento neguit a la meva veu, em temo el pitjor.

Tampoc respon, es posa al meu costat, em puja la samarreta fins a la cintura i comença a passejar el cinturó per sobre les calces. Noto les pessigolles del cuir, i de cop, em flagel·la en mig de la natja. Ostres!... sento una fiblada quasi imperceptible, el cor se m’accelera. Torna a passejar-lo i em torna a fuetejar al mateix lloc, ara sí que em crema, em queixo, expectant, no sé com reaccionar, intento passar la mà per la natja, però només hi arribo amb la punta dels dits. Ara a l’altre costat, passeja el cuir i espetega contra la pell —Au!!! —M’ha fet bastant mal, m’està castigant, i no sé perquè ho estic acceptant, bé, sí que ho sé, vull jugar, i això forma part del seu joc, a més, no ho puc evitar, el desig és més fort que la voluntat de parar i el dolor. Hi torna, ara dos de seguits, la pell crema, ell esbufega a cada cop, no el vull ni mirar. Mentalment les compto, en porto 7, la pell adolorida em fa tremar la barbeta, tinc ganes de plorar, vull que pari, però em mantinc íntegra. En compto 10.

Deixa el cinturó sobre la taula, i em deslliga les mans, quan em frego les natges el dolor és punyent. Seu al meu costat, i ens mirem als ulls, els meus plorosos, em sento dolguda i ofesa. La seva mirada és imprecisa, com si li sabés greu, però a la vegada ho gaudís.

—Vine, estira’t —diu posant les mans sobre les seves cuixes.

—No més cops... —Li demano compungida.

—No, si et portes bé, no...depèn de tu dolça —I m’ajuda a estirar-me a sobre d’ell, boca terrosa, amb la panxa sobre les seves cames, i la resta del cos al llarg del sofà. Em baixa les calces fins a sota el cul, sembla que ara el dolor desperti. —Vaja, tindràs les marques uns quants dies. Tens la pell molt fina.

No responc, espero callada amb els braços recollits sota els pits.

Al cap d’un moment, giro la cara cap a ell, em passa la mà pels cabells, pentinant-los amb els dits, descobrint-me el rostre, sembla agraït, complagut, satisfet de com estem. Recorre la meva boca amb el dit gros, passant-se la llengua entre els llavis. La sensació és molt íntima, però com sempre, estic contrariada, odio que m’hagi fuetejat, i a la vegada el desitjo. És difícil de saber què sento, no acabo de trobar el meu lloc.

Acosto la cara a la seva mà i li beso el palmell, el miro, no fa res, després el dit gros, que torna a posar entre els meus llavis, resseguint les dents. Obro la boca, ell l’hi fica més, i jo hi jugo amb la llengua, xumant-lo suaument, mentre m’observa.

Noto com passeja l’altra mà per les meves cuixes, em baixa les calces fins als genolls, ajunto les cames, però hi té la mà entre mig, pujant-la, arribant a sota del cul. No puc evitar xumar més fort el dit que tinc a la boca, movent el cap com si li estigués mamant el membre, que noto cada cop més dur sota meu. Els seus dits comencen a jugar amb la meva humitat, repartint-la entre els llavis, amb moviments suaus, introduint-los dins del cony, mica a mica, traient-los, jugant-hi. És com si tornéssim a ser a la matinada i de cop m’encenc, el vull sentir a dins, intento incorporar-me, però traient-me el dit de la boca, em posa la mà a l’esquena, impedint-m’ho. No! Una altra vegada no!

—Deixa que et folli... —Li demano —Et tinc ganes des d’ahir...

—Primer... tu no em folles, si no és que t’ho demano, i que jo sàpiga, ara no ho he fet. —Segueixo notant els seus dits al cony. —Segon... encara no estàs preparada com vull pel següent pas. Tercer... jo controlo el teu desig, com i quan jo vull, tu només obeeixes... i punt. —La seva veu gutural es fica al meu cap enterbolit pel desig, ara mateix acceptaria qualsevol cosa per tal de que no deixés de fer-me sentir aquest plaer que em crema per dins. —Quart... jo no t’haig de donar explicacions de res, sabràs el què necessitis quan jo ho cregui oportú. —Sento els dits entrant i sortint, follant-me lentament, vull moure’m, sentir més... ufff... vaig a aixecar-me i tirar-m’hi a sobre! —I cinquè... no ho oblidis, acció-reacció, de tu depèn que t’hagi de castigar o no. —Merda! Encara em crema el cul del cinturó, el meu instint es frena, quedo capcota, vull fer, però em sotmeto a ell, bufant contra el sofà, contenint el desig, esperant a que ell doni el següent pas. —Bona noia. La resta te l’aniré dient mica a mica.

No dic res, simplement segueixo estirada al seu damunt, notant els seus dits jugant amb el meu interior, cada vegada més famèlic. Em tremolen les cames, i para. Passa la mà per les cuixes, un calfred em recorre el cos, respiro accelerada.

—Aixeca’t —Quan m’incorporo em fa esperar de genolls, mentre es descorda els pantalons, es baixa els bòxers fins a sota els ous, està molt excitat, observo com es descorda la camisa, mirant-me fixament als ulls, ufff... com m’agrada aquest tio!... I ho sap... Se la treu i la deixa a la punta del sofà penjada.

Em posa molt veure’l trempat al meu costat, estic excitada, com ell, i vull tocar-lo, faig esma de moure la mà, però no goso, joder! Estic salivant calenta i no sé què fer!

—La vols? —pregunta acariciant-la, fent-la créixer. Faig que sí amb el cap. La deixa anar i m’indica que hi puc jugar. Està quasi trempat del tot. Voldria saltar-li al damunt i follar-me’l, però les seves maleïdes normes no em deixen. Li tinc tantes ganes...

Li agafo amb la mà, fins i tot estic nerviosa, sembla que hagi de passar un examen davant d’un guru del sexe.   

Té la punta humida, li reparteixo el líquid amb el dit, però no n’hi ha prou, salivo, em llepo la mà mirant-lo marrana, i torno a agafar-li, ara sí, llisca a munt i avall, la té maca, com els ous, simètrics i totalment depilats. Abaixo el cap i començo a llepar-li, a poc a poc, intento dissimular, però estic afamada i impacient per sentir-lo dins meu. Li segueixo menjant, posant-me-la cada vegada més endins a la boca, ell respira profundament, però gemeix poc, fins que li començo a mamar afamada, agafant-li fort, pujo i baixo el cap, jugant amb el dit a la punta del gland, que li batega, noto com em passa la mà per la cuixa i torna a jugar amb els dits al cony. Mentre més excitada estic, més fort xumo, noto els dits follant-me, i no em puc controlar més, quasi no moc ni el cap, perdo la raó, centrada en la seva mà, que mica a mica em fa arribar a l’èxtasi, escorrent-me gemegant, encara al seu damunt, amb la boca plena, tremolant sencera mentre tinc un orgasme intens, latent, que encara em posa més calenta.

Intento seguir, per fer-lo acabar, però m’atura. Agenollada com estic, m’alça la barbeta fins a fer-me repenjar a la seva espatlla, rodejant-me amb el braç, sentint la seva respiració encara accelerada contra el meu serrell, i resto així una estona, amb els ulls tancats, refent-me.

Quan els obro em somriu. No sé perquè, però em sento vulnerable entre els seus braços.

—Com tens el cul? —Em pregunta de sobte.

—Encara em fa mal.

—Ja... —Esperava que es disculpés, però no ho fa. —Te l’has d’hidratar, t’alleujarà.

—Val. —Responc indiferent. Em fa mal per culpa seva.

—Ara, quan et vagis a hidratar... —Alça la cella, decantant el cap cap al bany, imperant que m’aixequi i hi vagi immediatament —Torna despullada del tot i amb els llavis pintats de vermell. Com aquella foto que et va agradar el primer dia.

M’aixeco, encara amb les calces pels genolls, me les trec i vaig cap al bany. Quan hi entro, em trec també la samarreta i em miro el cul al mirall. Mare meva! Tinc marques vermelles amb puntets negres al mig de les natges. Quan m’hi passo la mà, cou, agafo una crema hidratant d’àloe vera, i me la poso amb molt de compte, mmm... la veritat és que s’agraeix. Aprofito per fer un riu, netejar-me una mica i recollir-me els cabells amb una pinça.

Quan agafo les pintures, busco el pintallavis vermell, no el veig, però llavors, entre mig en trobo un de negre que vaig comprar per una festa de Halloween, i ni m’ho penso, amb compte, me’ls pinto de negre, igual que la ratlla que em faig als ulls, més gruixuda de l’habitual, em miro, tinc aparença gòtica, no semblo ni jo. M’agrada. Ho recullo tot i surto.

Només entrar al menjador, entenc que no ha estat una bona idea. El seu semblant torna a canviar, tot i que val la pena veure-li la cara de sorpresa. Se li torna a enfosquir la mirada, tensa la mandíbula... merda! Totalment despullat, a mig trempar, va cap a la taula i agafa el cinturó. Em giro per marxar corrents, però m’agafa per la cintura. El cor em va a mil.

—Perdona, perdona, ara m’ho trec i em pinto els llavis de vermell, però el cinturó no, per favor! —li suplico, mentre intento deixar-me anar, movent les cames, esgarrapant-li els braços, però és més fort que jo i no puc.

—Vols fer el favor d’estar quieta? No et vull fuetejar, tot i que t’ho mereixes —diu severament formal. Només sentir-ho em vaig calmant, quedo dempeus al seu davant. El miro desconfiada. No les tinc totes. Es mira el braç. Té esgarrapades per tot l’avantbraç. Intento fer cara de bona nena, però em mira sorrut. Sembla enfadat. Agafa el cinturó i, mentre el miro atenta, me’l posa al voltant del coll, cordant la sivella el més ajustada que pot. Noto la rigidesa del cuir al clatell, tot i que no m’ofega. Llavors el subjecta amb la mà i amb el gruix dels seus dits no puc respirar, em clava els artells a la gola, i la mirada als meus ulls. —Et creia més llesta, ara escolta’m bé, no facis moviments bruscs o et puc fer mal. Ho has entès? —Dic que sí amb el cap. Treu la mà i agafo aire. Torna a agafar el fulard i em lliga les mans al davant. —Ets perillosa. — Diu mirant-se les esgarrapades, i me les fa posar entre els pits, com una estàtua budista.

Aferra l’extrem del cinto i ve cap a mi, jo reculo, però topo amb la paret, miro cap a la porta, està molt lluny, ell em diu que no amb el cap, que ni se m’acudeixi fugir. Sembla que em llegeixi els pensaments. Respiro accelerada, d’una estrebada em porta cap a ell i em fa un petó als llavis negres, que li pinten els seus. Fa cara de cabró. Ufff... Aquesta barreja de neguit i submissió, em posa molt, m’estic excitant per moments.

—De genolls, ara. —Faig el què em diu, i tornant a tibar, m’amorra al seu membre, quasi trempat. —Obre la boca. — Obeeixo, mirant-lo des de terra. Noto com s’endureix dins la meva boca, i comença a estirar i deixar anar la corretja, un cop rere l’altre, entrant-la cada cop més, li poso les mans a la cuixa, però segueix tibant, sento la pressió a la campaneta, tinc basques, m’estic posant vermella, i em deixa anar. Agafo aire, estossegant. Hi torna, ara d’un sol cop, fins a dins, no puc respirar, em ploren els ulls. Quan me la treu, bavejo, tosso, em falta l’aire, ja en tinc prou, quan va a tibar, li giro la cara, i noto el membre contra la galta. I sense esperar-m’ho, m’agafa dels cabells amb les dues mans i me la posa altra vegada, sense arribar al fons, però follant-me la boca repetidament, ràpid, sense parar, gargotejant baves, que regalimen cap als pits, fins que para de cop. El cap em roda, estic accelerada i em falta l’aire. El miro suplicant, inspirant tant com puc. —Vine, per avui ja en tens prou —Em diu ajudant-me a aixecar, agafant-me pels colzes.

Respiro nerviosa, estic marejada, però a la vegada calenta, em posa de cara a la paret, el sento al darrera, mentre es posa un condó i subjectant-me pel collar, m’obre de cames, i em penetra, alço més el cul adolorit, de puntetes, sento les envestides, la rigidesa del cuir al coll, estic ben molla, ell segueix follant-me, dur, fins al fons, amb ràbia, insistent, gemegant fort, la seva respiració m’arriba cada vegada que em penetra. Em subjecto com puc amb les mans lligades, tinc tot el cos afligit per la tensió, i agafant-me pels malucs, em comença a follar com un animal, estic molt porca, em sento fràgil i calenta a la vegada, mentre ell segueix, esperant a que jo exploti una altra vegada, tremolant sencera, per deixar-se anar i escórrer-se  amb mi, repenjat amb una mà a la paret, per sobre meu, bategant descontrolat, recuperant l’alè.

Quan me la treu, em giro, i m’eixugo les babes amb el fulard.

—És una mania molt lletja aquesta que tens d’eixugar-te amb la roba. Ets una marrana. —Em diu mentre em deslliga les mans.

—Si tu no m’embrutessis, no m’hauria d’eixugar. —Responc desafiant. Em mira com si hagués de tenir molta paciència amb mi.— Mira qui parla... —Li dic repassant-lo de dalt a baix, ple de negre per tot arreu.

—Aquest pintallavis és horrorós. Com te’l tornis a posar ja saps què passarà. —Avisa, mentre em descorda el cinturó del coll. —I els ulls pintats així... tampoc...

—Ho sé... per cert, no m’ha agradat... —em mira interessat — el què m'has fet a la boca —Li dic sincera.

—Doncs portat bé i no t’ho hauré de fer.

—El què vull dir és que no hi tornis mai més. —Demano taxativa.

—Hahaha... això no t’ho puc prometre, dolça, ja ho saps. —Riu prepotent. —Ets meva, obeeix... és fàcil. —El miro fixament en silenci, els meus ulls li diuen que de moment no ho sóc, i els seus brillen, motivats pel repte de sotmetre’m, per l’atracció que ens tenim, que em captiva cada cop més. —Anem a la dutxa.

El segueixo. Descalços, recorrem el passadís, m’agrada com mou el cul quan camina, de cop s’atura i ensopego distreta contra ell. —On és el llum? —Pregunta buscant a palpentes. Passo pel seu costat, i posant-me al seu davant, l’encenc, quedant cara a cara, li somric divertida, i li faig un petó a la boca, abans de girar-me i agafar una tovallola del prestatge, per a ell. Pel mirall, veig que li ha fet gràcia, somriu, potser no és tan cabró com sembla. Obro l’aixeta, perquè s’escalfi l’aigua i entrem dins. Un cop tèbia, ens anem ensabonant, traient el rastre negre del pintallavis que ens ha marcat el record per sempre.

Al cap d’una estona, quan s’està esclarint el sabó, li poso les mans a les espatlles i li començo a fer un massatge cap a les cervicals, suau, sembla tens. Resta capcot sota l’aigua, repenjat contra la paret, respirant complagut, deixant-se fer, només uns minuts, que acabo quan li passo la punta dels dits per tota l’ esquena i el cap afaitat,... mmm... m’agrada tocar-lo...

—Ja està... —li dic mentre em cedeix el lloc sota l’aigua i surt, perquè m’acabi de dutxar.

—Gràcies... —Respon. No s’ho esperava, sembla complagut i contrariat a la vegada, agafa la tovallola i es comença a eixugar.

Quan surto, em deixo la meva al cap com un turbant i em poso una samarreta ampla fins a mitja cuixa. El miro mentre s’arregla. Em fa gràcia que m’agafi el desodorant en esprai i se’l posi, esborronant aquesta curiosa línia entre Amo i home, mentre compartim el bany plegats.

—Preferiria que anessis despullada per casa.

—És que no m’hi sento tant còmoda. —Responc anant cap a la cuina, sense fer-li cas —Vols prendre alguna cosa?

—No, ja marxo.

—Ah...

Obro la nevera, bec aigua directament de la meva botella, quasi buida, i la torno a reomplir.

Quan entro al menjador, s’està acabant de vestir, el miro repenjada al marc de la porta, amb els braços i les cames creuats. Agafa el mòbil, les claus i se m’acosta.

—Aquesta setmana marxo de viatge. —Em diu jugant amb un ble de cabells que em surt de la tovallola.

—Vols dir que no esperi que em diguis res? —Dic múrria.

—Vull dir que no sé quan podré... per si em trobes a faltar. —Somriu irònic, mirant-me fixament als ulls. Ufff... com em posa.

—No et trobaré a faltar. —Li giro la cara i vaig cap a la porta. Em segueix.

Quan hi arribo, em tombo, i agafant-me de les mans, m’alça els braços per sobre el cap subjectant-me’ls amb una sola mà contra la porta, mentre posa l’altra a l’entrecuix, ficant dos dits entre els llavis, sento que ja estic humida, em vull deixar anar, per no donar-li el gust, però no puc, em té atrapada sota seu. Acosta la cara a la meva, sense tocar-me, a dos dits, li vull menjar la boca, respiro accelerada, notant com juga amb el meu cony, no puc deixar de mirar-lo, els ulls, d’un marró xocolata, li brillen foscos, poderosos, i començo a perdre el cap, a gemegar, i llavors para... Joder! Ara no!

—Segur que no trobaràs a faltar això?

Ufff... El desitjo a mort!... I em torna a començar a masturbar, friccionant enèrgic, tota jo tremolo, i torna a parar, i quan reacciono, hi torna, cada com més excitada, noto el flux com regalima per les cuixes, diria que gemego a crits, no ho sé, el plaer és tan intens que m’és igual tot, i em deixo portar per aquesta tortura febril, que em domina el cos, que em fa seva segon a segon, fins a esclatar, folla, xopa, exhausta i feliç a la vegada.

—Jo ara marxo. —diu encara subjectant-me, mentre em recupero. —Espero que aquesta setmana et portis bé. —Intento desfer-me’n. —Quieta gata...

—No sóc la teva gata... No sóc res teu... —Somico dolça.

—Jo no n’estaria tan segur —Diu mentre va al bany, es renta les mans i torna amb una tovallola. Que em dona, perquè m’eixugui les cames.

—Gràcies.

—De res...

Em fa un petó als llavis i marxa.

Estic esgotada, tinc el cos adolorit. M’estiro al llit com si fes la cullereta, encara amb la tovallola al cap, i em deixo seduir per la son, pensant-lo i, en contra de la meva voluntat, enyorant-lo.

***********************************************

Moltes gràcies a l'aportació per part d'un coguionista anònim... un plaer! ;-*