Llenç latent

Ilustració by @ElDalaiMama1

Després d’una setmana plena de problemes amb la planta de Tenerife, ahir el Director Comercial va decidir que la Glòria hi havia d’anar a detallar un informe, per saber la situació real i prendre les mesures adients, i així, evitar una catàstrofe ecològica. Serien com a mínim dos dies.

En menys de mitja hora ja havia fet la maleta i reservat el primer vol per avui a les 8:20am amb bitllet obert. S’havia de llevar a les 5:00am, per tant, es va prendre una infusió de valeriana amb camamilla, i a les 11:00pm, ja era al llit llegint fins a adormir-se.

Aquest matí, quan el despertador ha sonat, no podia moure ni les parpelles, l’escalfor dels llençols l’abraçava amb tanta força que no gosava reaccionar, però amb l’alarma del mòbil sí, punyent i destrossa cervells, l’ha despertat de cop i passant-hi la mà per sobre l’ha silenciat, rondinant metre obria els ulls.

Immediatament, dutxa tèbia, cafè amb llet amb una magdalena, preparar-ne un per a emportar, i marxar cap a l’aeroport. Després de tants vols, quasi hi podria anar amb els ulls tancats.

Després de deixar el cotxe al pàrquing i facturar, mentre espera per embarcar, es pren tranquil·lament el segon cafè amb llet de la tassa tèrmica, planificant el dia mentalment. La primera reunió és a les quatre de la tarda, tindrà temps de voltar una mica per l’illa.

I per fi puja a l’avió, aturant el cervell, relaxant-se observant el sol pintant lluentons al mar, avui calmat, quan l’avió pren rumb cap a l’arxipèlag canari.

Durant el vol, ha tornat a pensar en ell, el seu Jan. Últimament és una constant, l’enyora faci el què faci, i sigui on sigui. I no pot evitar somriure recordant com la mira embadalit. Una mixtura de foc i dolçor que la posa nerviosa, sentint papallones a l’estómac i un calfred que no s’atura fins arribar a l’entrecuix.

Són les 10:30am. Només aterrar, el truca, però no li agafa, deu estar en alguna reunió. Els darrers dies ha estat tan ocupada, que amb prou feines s’han enviat dos Whatsapp. Per donar-li enveja, li passa la ubicació amb un missatge: “Hauries de ser aquí... Muacks!”.

Al cap de deu minuts la resposta: “Hòstia! Què fort! Perdona, era a la dutxa. No, tu hauries de ser aquí... esmorzem?” Emoticona ‘picant l’ullet’ i una ubicació. Abans d’obrir el mapa ja li batega el cor a mil per hora. Però quan veu que està a 15Km, se li para un segon, i corrents cap a la parada de Taxis, respon: “Alaaaa!!! De debò??? Ara vinc!!!”. Emoticones de ‘dimoni’ i ‘foc’.

Només seure al cotxe, es repassa de dalt a baix. Es posa un xiclet a la boca per si de cas i s’horroritza de les calces de cotó que porta. Si ho arriba a saber, hagués vingut amb aquelles que són destapades pel darrera fins al cony, que el posen tan calent.

Dissimuladament, s’aixeca el vestit i se les treu, doblegant-les i guardant-les a la bossa. Somriu només de pensar que va sense calces a trobar-se amb ell.

(...)

Ufff... en Jan tenia previst trucar-la al migdia, feia dies que no parlaven per culpa de les feines, sempre anant de puto cul, i ara, sense preparar res, el destí fa que es trobin a la mateixa illa, lluny de tot i tothom que els coneix, i està content, molt content! Només cal esperar, com sempre... esperar i esperar... el desig i la impaciència en recordar l’últim petó, l’última mirada, l’exciten només de saber que en breu n’hi haurà més.

Agafa un parell de condons i els deixa al primer calaix de la tauleta de nit.

L’hi cal aire, s’ha posat nerviós. Obre la balconada i deixa que l’olor a mar impregni l’habitació i els seus sentits. El paisatge immillorable. No gaire lluny, una platja de sorra negra. Les tovalloles al terra fan un mosaic molt pintoresc, i la gent corre en sentir l’escalfor als peus, com si el volcà encara els volgués atrapar.

Demana al servei d’habitacions l’esmorzar: cafè, llet, croissants de mantega, suc de taronja, una mica de torrades amb pernil i una safata de fruita.

Poques vegades la llibertat els dona oportunitats de gaudir sense límits, i avui n’és una.

No sap quanta estona ha passat, encara està mirant pel balcó, quan piquen a la porta de l’habitació. En obrir, un cambrer empeny un carretó ple de menjar. El Jan el saluda aguantant la porta, indicant que ho deixi prop de la terrassa, cosa que el noi fa, abans de tornar a marxar per on ha vingut. Quan està a punt de tancar, sent l’ascensor, mira i la veu sortir en obrir-se les portes al final del passadís, de parets en tons càlids. Waw... ja no hi és tot, absort, posa la seva atenció en mirar-la babau.

Una passa, i la Glòria es gira per controlar que la maleta passi bé per la guia del terra, i quan aixeca la mirada de nou, el cabell li balla de costat a costat, despentinant-la, lluint el somriure, de llavis carnosos i dents grans. Hipnòtic, perfecte, fent que el Jan se senti orgullós de ser l’escollit.

Porta un vestit blanc de tirants i unes sandàlies de cuir, com la bossa que li penja de l’espatlla i que subjecta a l’alçada dels pits, que reboten a cada passa ferma i decidida, fins a restar quieta al seu davant, dempeus, mirant-lo dolça, amb aquests ulls marró-verdosos que el desarmen. Està preciosa!

A la Glòria, el cor li torna a anar a mil per hora. Mai cap altre home l’ha fet sentir així. Alt i prim, amb aquesta corba tan sensual als llavis, que la desfà quan somriu mirant-la com ara, amb ulls brillants color cafè, repenjant la mà al marc de la porta, descalç, vestit amb texans i camisa blau cel, arremangada per sobre el rellotge, mig botonada, mostrant el pèl del pit que tant li agrada cargolar amb els dits quan són al llit.

–Hola... –diu dolça.

–Hola bonica... –I acaronant-la, li besa els llavis, amb tendresa, com els agrada als dos, prudents, redescobrint-se a poc a poc, per por a trencar la màgia.

Sortint del davant, la deixa entrar a la cambra. Ella posa la maleta al costat de la porta i la bossa al primer sofà que troba. I torna cap a ell, per rodejar-li el coll amb els braços i obrint la boca, menjar-se la d’ell, jugant amb les llengües, ara sí, afamats, calents, deixant-se portar pel desig que fa dies que crema, gaudint de sentir les mans recorrent-los el cos sobre la roba, que comença a fer nosa.

El Jan busca les calces, però sembla que no en porta i això el fot molt calent.

La Glòria ho nota. Li descorda el que queda de la camisa, botó a botó, fent lliscar la punta dels dits, just per fer-li pessigolles, baixant-los fins als texans, que també desbotona, davant la sorpresa d’ell, acariciant-li el membre, a mig trempar, mentre amb els llavis, li besa el coll i la clavícula, repassant-li el tors a mida que s’agenolla al seu davant, baixant-li la roba fins a mitja cuixa i agafant-li el membre, ja erecte, li comença a llengotejar, humitejant-li, preparant-la per posar-se-la a la boca i mamar-li xuclant, ajudada per la mà que la prem ferma, movent-la amunt i avall, jugant amb la llengua al gland, accelerant a mida que la respiració del Jan ho fa, que li acaricia el cap, perdent el seu, jugant amb els cabells suaus, fins a esclatar dens a la seva boca, clamant als déus mirant al cel, respirant flegmàtic, veient a la Glòria com s’ho empassa de cop, acabant de llepar les restes, mirant-lo als ulls complaguda.

L’ajuda a aixecar-se i mentre ella es treu el vestit i les sandàlies, ell també es despulla i li porta una maduixa de la safata, que comparteixen amb el primer petó.

La Glòria li passa els braços pel clatell, i alça els peus fins a la seva cintura. En Jan li aguanta el cul i la porta cap al llit, on la deixa ajaguda. No ha destrempat del tot, està calent, i la desitja encara més, si és que és possible. Li agrada veure-la estirada, desitjant-lo, observar-la, resseguint-li la pell amb la mirada, reconeixent cada corba, cada detall, les pigues, que el tornen boig... ufff...

–Què vols que faci? –Li pregunta ella obrint-se, mostrant encara més el cony.

–No res... –Respon ell, estirant-se entre les seves cames.

Ella posa les mans als pits, mentre ell li rodeja les cuixes amb els braços i s’hi amorra, olorant la pell, que el torna boig. Amb cura, li passa la punta de la llengua entre els llavis, obrint-los fent-la gemegar entretallada en jugar amb el clítoris, resseguint cada plec, cada racó, assaborint-la per dins i per fora, escoltant-la gemegar, indicant el què vol, i ell, obeint, va accelerant el ritme, movent la llengua cada vegada més immersa en el seu flux, més excitada, fins que la tremolor de les cames li indica que no trigarà gaire, i aferrant-s’hi fort, xuma el clítoris fins a fer-la emmudir tensa, orgasmant intensament. Restant estirada, somrient agraïda.

El Jan se li posa al damunt amb compte, sentint l’escalfor del seu cony, que li endureix el membre, mentre juga amb els cabells, mirant-la als ulls, com obre la boca i es passa la llengua pels llavis, calenta, movent els malucs esperant a ser penetrada, i agafant un dels condons del calaix, es posa de genolls, ufff... està molt humida, el flux li pinta els llavis totalment depilats, inflats. Ella s’hi passa els dits, fa cara de vici, i en Jan acaba de trempar, mentre es posa el condó fins als ous.

Encara no en té prou, està molt excitada, i agafant-se el membre, el passa amunt i avall, repartint la humitat, fins a ficar-li la punta, mirant-la als ulls, quiet, esperant aquella súplica que tant li agrada, respirant accelerada, agafada als seus bíceps, tancant els ulls quan nota que entra a poc a poc, fins al fons, traient-la, i tornant-hi, jugant més ràpidament a intervals, i l’envesteix amb força d’un sol cop, restant quiet. El cor també li va a cent, ella li posa els talons a les natges, per fer-lo moure, i somriu gemegant amb la boca oberta quan comença a follar-la a sac, silenciant els seus crits com pot amb la seva boca, notant les ungles d’ella clavar-se a les espatlles, fins que n’hi ve un i es calma una mica. Però el Jan la coneix, i torna a començar, la Glòria no pot ni parlar, sent com els orgasmes afloren seguits, al ritme d’ell, perdent el cap un cop rere l’altre, descontrolada del tot. Nota com una llàgrima de plaer li llisca cap a l’orella, acabant exhausta al damunt del llit, ben oberta, quan ell surt i traient-se el condó, es masturba fins a escórrer-se gemegant sobre el seu ventre, més líquid, regalimant cap al cony, gotejant al llençol.

Joder! S’estira latent al costat de la Glòria, posant-li el cap a l’espatlla, repenjant el nas al pit que puja i baixa al ritme del cor, com el seu, bategant fort.

–Mare meva!... no esperava començar tant bé la meva estada aquí. –Diu la Glòria passant-li els dits per l’esquena. –M’has fet venir gana... i aquesta olor a cafè... mmm... Vaig al bany a rentar-me i piquem alguna cosa?

En Jan somriu i assenteix, quedant-se al llit, mentre la veu recollir el condó de terra i caminar cap al lavabo. Pels sons, la imagina fent el què moltes vegades, agafa paper del WC, embolica el preservatiu i el llença a la paperera dins d’una bosseta de compreses de les que hi ha a l’hotel, abans d’entrar a la dutxa.

Surt del llit i prepara la taula, just per seure-hi despullats, esmorzant amb el sol daurant-los la pell. Posant-se al dia de tot, compartint el croissant, mentre ella repenja les cames sobre la cuixa d’ell, enriolats, començant a jugar de nou.

En acabat, tornen al llit, estirats, parlant. El Jan es posa de costat. Li passa dos dits caminant pel braç, pujant cap a l’espatlla i baixant pels pits. Ni molt grans ni molt petits, per ell, són perfectes. Els acaricia amb tendresa, vorejant l’aureola rosada, trempant el mugró, que endureix del tot. El semblant de la Glòria canvia a mida que el cos se li desperta demanant més. I posant el braç entre els dos, li agafa el membre i el comença a masturbar. El Jan també baixa la mà pel melic, fins al pubis, ficant els dits entre els llavis, que cada cop triguen menys a humitejar-se. Està més calenta del què esperava. La Glòria el masturba enèrgica, clamant la seva boca, ell li menja, jugant famèlics com mai, accelerant els dits, portant-la al llindar del plaer i parant de cop, posant-la cada vegada més marrana, irracional, demanant que la folli, escalfant al Jan fins a sentir la bèstia interior com s’apodera d’ell.

La Glòria no s’està quieta, el plaer la fa posar de costat, el Jan segueix masturbant-la des del darrera, l’erecció la busca entre les cuixes, però està tan trempat, que no l’encerta i acaba refregant-se contra l’anus, mentre espera que ella orgasmi, però el gemecs indiquen que en vol més, i posant la mà a la galta del Jan, girant-se cap a ell, li diu... –Folla’m el cul, ara...

Bufff...

Ell deixa el cony, i agafant-se-la, li passa la punta per l’anus, ella es separa la galta, ell escup saliva a la mà, i la va lubricant, però està molt relaxada i en poca estona el gland està dins, ella gemeix, agafada als llençols, a mida que va entrant i sortint amb molt de compte, atent, escoltant com gemega de gust. Com ell, li encanta ficar-li al cul i sentir-la gaudir. Segueix entrant, ella demana més, està molt catxonda, però ell no pot empènyer bé, així que surt i posant-la bocaterrosa, amb les cames tancades, s’hi posa al damunt, li escup a la regatera i la torna a encular. Ella ofega el gemec contra el coixí, i el Jan es va movent rítmicament, controlant per no escórrer-se encara, tot i l’excitació que porta, i envesteix entrant-la fins on pot i deixant caure el pes a sobre, empeny fins a fer-la cridar, i ara sí, ella s’obre les natges amb les mans i ell accelera, follant-li el cul cada vegada més ràpid, perdent tots dos els papers, gemint en veu alta, fins arribar al clímax quan la sent com s’escorre, mullant-t’ho tot, com ell, fent-ho dins d’ella, buidant els ous completament, perdent la raó, posseït per la bèstia.

Ha estat genial. El Jan s’enretira, quedant de genolls, assegut sobre les cames d’ella, repenjant el cap a la seva esquena. No es poden ni moure, respirant agitats, somrient totalment esgotats i satisfets.

Al cap de pocs minuts, la Glòria posa el despertador per si de cas i, nus, s’adormen abraçats plàcidament.

Ilustració by @ElDalaiMama1

**************************************

NOTA⇛ Coguionista i dibuixos: @ElDalaiMama1,  un plaer col·laborar i compartir aquest projecte amb tu. Gràcies!