Retrobament (#FemXarxa)
Feia anys que no ens vèiem, des de que el Jordi i jo ens vam divorciar. No tenia ganes de trobar-me’l, però el Pep ha insistit tant que al final hi he accedit. Ell sempre ha estat convençut que trencar la nostra relació va ser un error, diu que estem fets l’un per l’altre, però el nivell de perversió que vam assolir, ens va portar a punts inversemblants que, a mi, em van sobrepassar i, a ell, el van transformar, no el reconeixia. Hem quedat en el mateix pub de sempre, on ens reuníem abans dels nostres encontres sexuals, i casualment, quan he arribat, eren asseguts a la nostra taula, la que el barman ens reservava cada nit al racó més fosc, quadrada, posada en diagonal, amb el canto apuntant a la cantonada, envoltada per un banc folrat de pell verda en angle de 90º. He viscut una mena de ‘déjà vu’ temporal, una regressió al passat que m’ha fet sentir més viva, però ha estat quan he creuat la mirada amb el Jordi, que he despertat de la letargia emocional que, sense saber-ho, m’afligia el
