Pluja estival (#FemXarxa)
Massa dies sense pluja, notar la fresca sobre la pell, em relaxa, em fa sentir viva. Agafo aire, omplint el pulmons, i el deixo anar lentament, amb els ulls tancats, gaudint del silenci, només destorbat pel degoteig de l’aigua de pluja sobre la barana del balcó, esquitxant els meus peus descalços i les plantes, que se li ofereixen obertament, absorbint cada gota de vida, però agafo fred, i entro cap al menjador. Només il·luminada pel to gris que pinta el cel, m’estiro al sofà, al costat de la finestra, amb un llibre que tinc a mitges des de les vacances. Em poso les ulleres de pasta vermella i l’obro per la pàgina que marca el punt. Un punt de llibre que vaig fer amb aquarel·les metal·litzades, que m’encanta observar a mida que el deso al final del llibre, brillant tornassolat a cada moviment, fins que l’ombra l’apaga. Encara no he llegit ni la primera paraula, que sento canalla al carrer, enjogassada, una nena crida, després riuen, i em distrec, els imagino saltant pels bassals d’aigu