Com una papallona
Escot papallona (la Lady - by Lady)
Porto més de mitja hora remenant pel vestidor i no m’agrada res del què tinc, de debò, quan estic així, em quedaria a casa, però no puc desaprofitar un sopar d’amigues un divendres a la nit, després de tant de temps! A més, no sé perquè m’hi capfico, si acabaré amb texans ajustats i una camisa.
Però vull variar, em posaré un vestit, sí! em poso un picardies negre que utilitzo de combinació, i vaig cap a l’armari.
Ding!... Dong!...
Sona el timbre, qui deu ser? No espero a ningú. Segur que és el meu home, que s’ha tornat a deixar les bufandes per anar al partit, com sempre, i el nano ha rondinat, com sempre, i tornen plorant un i emprenyat l’altre a buscar-les, com sempre... i no obren la porta, sinó que truquen, com sempre... ufff... la rutina, com cansa...
Baixo les escales fins al primer pis, descalça, només amb el picardies negre, enfurrunyada, i obro la porta de bat a bat per renyar-los, com faig sempre, perquè així m’ataquen els dos a mi, fan pinya…
Porto més de mitja hora remenant pel vestidor i no m’agrada res del què tinc, de debò, quan estic així, em quedaria a casa, però no puc desaprofitar un sopar d’amigues un divendres a la nit, després de tant de temps! A més, no sé perquè m’hi capfico, si acabaré amb texans ajustats i una camisa.
Però vull variar, em posaré un vestit, sí! em poso un picardies negre que utilitzo de combinació, i vaig cap a l’armari.
Ding!... Dong!...
Sona el timbre, qui deu ser? No espero a ningú. Segur que és el meu home, que s’ha tornat a deixar les bufandes per anar al partit, com sempre, i el nano ha rondinat, com sempre, i tornen plorant un i emprenyat l’altre a buscar-les, com sempre... i no obren la porta, sinó que truquen, com sempre... ufff... la rutina, com cansa...
Baixo les escales fins al primer pis, descalça, només amb el picardies negre, enfurrunyada, i obro la porta de bat a bat per renyar-los, com faig sempre, perquè així m’ataquen els dos a mi, fan pinya…
