Lluna plena al ferri (#FemXarxa)

Vaig corrents cap al Ferri, falten quaranta-cinc minuts perquè salpi, però no sé si tinc limitació d’horari i em puc quedar a fora. M’hauria d’haver posat les bambes, amb les d’espart, que m’he comprat aquest matí a una de les paradetes de Maó, no sé córrer.

Vaig avançant a gent que camina en la mateixa direcció, arrossegant maletes, això em tranquil·litza. Llavors, veig un carreró d’escales on vaig passar amb un dels clients divendres, per anar a dinar a un dels restaurants i, recordo que, des d’allà, veia els ferris al port. Baixo saltant, la motxilla es separa de la meva esquena a cada salt que dono pels esglaons de pedra que em porten fins al carrer de sota. Quan hi arribo, de sobte, surt un home per l’altre costat de la cantonada, m’aturo de cop, però estic a punt de perdre l’equilibri, amb prou feines tinc temps de res i m’aferro fort a una mà que em subjecte per l’avantbraç.

—Ostres! Que em mato!!! —Crido mentre alço la vista i el veig, tan esparverat com jo. —Tu? Christian, oi? Hola! Bé, et deixo que faig tard. Disculpa per l’atropellament!

—Eh? Com? Sí... —Barboteja encara confós, no hi ha temps, li faig dos petons ràpids a les galtes, però quan passo d’una a l’altra ell es mou a la inversa i ens freguem les boques. Noto unes pessigolles fines just al marge del llavi inferior. Quan ens separem, els dos somriem, només un segon, fins que arrenco a córrer cap al port, amb el braç amunt, saludant-lo d’esquenes, ara, amb el ferri a la vista, majestuós, esperant-me.

A mida que m’hi acosto, veig que encara tinc temps, per la gent que també es dirigeix cap a la cua de la rampa d’accés.

Em relaxo, tot i encara notar el cor bategar fort i, de cop, em ve al cap la topada amb en Christian, un amic del meu cosí, que vaig conèixer ahir, quan vam sortir de festa per l’illa.

D’uns quaranta anys, alt i prim, però corpulent, força guapo, amb un somriure agradable i una mirada penetrant d’ulls color marró xocolata, sota uns cabells despentinats mig canosos. Vaja, hauria tingut una estoneta per acomiadar-me més educadament, si hagués sabut que anava bé de temps.

Torno a repassar mentalment la topada i, somric sola, quan penso en la sensació que m’ha provocat en notar el seus llavis fregant els meus. Em passo el dit pel mateix lloc, però ara no les noto, curiós.

Abans de vint minuts, ja he passat per la passarel·la i fet el check-in. Aquest cop, he reservat una cabina individual, l’ultima vegada vaig passar la nit a les butaques i no vaig descansar gens.

Segueixo el plànol i les indicacions que m’ha donat la hostessa fins a arribar-hi. 

És una cabina força àmplia. Només entrar, al davant, una finestra d’es d’on veig l’horitzó, dividint la imatge entre mar i cel, és preciosa. Les parets són color crema i els detalls en fusta clara. A la dreta, un llit no molt ample, de paret a paret, els peus al costat de la finestra i el capçal emmarcat per un armari, de portes també color crema i, a sobre, sembla que n’hi ha un altre, que pot ser llitera, per les peces de la paret que servirien per collar-la. A l’altre costat, una taula d’escriptori, també enganxada a la paret, que la perfila fins a una porta que dona a un bany minúscul amb dutxa. La veritat és que està força bé. Deixo la motxilla a sobre del llit i només en trec els texans i la samarreta, que portaré demà, i els penjo als penjadors de l’armari.

Em pentino i, agafant un petit moneder amb el DNI, diners i la tarja de la porta de la cabina, que em poso a la butxaca davantera dels shorts, surto a donar un volt pel ferri.

En sortir, miro a dreta i esquerra, no recordava que fos tan llarg el passadís. Començo a caminar, la sensació és relaxada, em fa gràcia viatjar en ferri de nit. Però, la calma, s’acaba aviat, quan arribo a la cantonada, un tio se’m tira a sobre i caic de cul a terra. Encara asseguda amb els braços repenjats enrere, alço la vista enfadada i... Sorpresa!!! Em trobo altra vegada en Christian, que em mira astorat.

—Ho sento! Vaja.. quina casualitat! —Es disculpa allargant la mà per ajudar-me a alçar.

—Doncs sí... —Dic mentre li agafo i m’aixeco, espolsant-me els pantalons, a la vegada que suavitzo el semblant sorrut per oferir-li un somriure.

Ens quedem drets, l’un davant de l’altre, mirant-nos, cap dels dos diu res, noto les galtes que se m’estan enrojolant. Ell, sembla nerviós, diria que es mossega el llavi per dins.

—I tu ets la Paula, oi? —Confirma més que pregunta. Assenteixo. Encara amb les mans agafades, s’acosta a fer els dos petons de rigor i, ara, sí és evident que passeja la seva boca resseguint la meva, torno a notar les pessigolles d’abans i controlo l’instint que vol obrir-los per besar-lo. Mare meva!

Posa la mà, amb la que subjectava la maleta, a la meva esquena i quan acaba de fer el recorregut petoner, ens tornem a mirar, ara ben arrambats, li poso les mans als pectorals marcats sobre la camisa de fil blanca fins que una parella trenca el silenci, demanant-nos pas, estem parats al mig del passadís.

En Christian, fa una passa cap a on té la maleta i quedo entre la paret i ell. Amb prou feines ens separen deu centímetres. Em costa respirar, el cor em va a cent, a ell, els ulls li brillen incandescents i no deixa de clavar-los sobre mi. Repenja un braç a la paret i es comença a apropar lentament, m’està enterbolint els sentits, les cames em fan figa, com pots ser?!!!

En veure que l’altra parella ha passat, l’empenyo i recupero l’alè. Sembla divertit. Em sento acalorada i de cop, com avergonyida, intento entendre perquè em fa sentir així i, sense més, estossego nerviosa.

—Bé, a veure si deixem de topar a les cantonades. —Dic amb un somriure incòmode.

—Doncs, jo espero que no. —Respon seductor. Veient com m’allunyo pel passadís. —Podríem sopar junts. —Suggereix alçant la veu. La veritat és que em ve molt de gust.

—Val, quedem aquí a les nou? —Responc sense girar-me.

—Perfecte!

I segueixo fugint. Miro el mòbil, són passades les vuit, vaig a prendre una mica l’aire i torno, però abans, giro el cap a veure què fa. Està dret, al mateix lloc on l’he deixat, mirant-me i somriu, fent un moviment amb el braç, mig flexionat amb el puny tancat, celebrant que m’hagi girat i, no puc evitar riure. Què maco que és!

Un cop a la coberta, noto l’aire refrescar-me els pulmons, estic accelerada, vaig fins a la primera barana que trobo, m’hi agafo i respiro lentament, mirant el moviment de les ones del mar al pas del ferri, relaxant-me els sentits. No puc deixar de pensar en ell. Ahir per la nit, quan vam sortir amb la colla del meu cosí, no vam quasi ni parlar. És evident que el vaig trobar atractiu i, quan me’l van presentar, la seva olor, quan ens vam fer dos petons, em va semblar deliciosament subtil, però no al nivell d’avui, aquesta atracció ardent que li sento, no l’havia sentit mai per ningú.

No porto ni deu minuts aquí, que dues mans s’agafen a la barana, una a cada costat meu, li reconec les polseres de pell al canell pelut, és ell. No faig res, si em giro el besaré segur. Ell, s’arramba i m’olora els cabells, puc notar com hi passeja el nas fins arribar al clatell, provocant-me una esgarrifança.

—No em preguntis perquè, però em sento molt atret per tu, és com una necessitat imperiosa de tocar-te i menjar-te a petons. —Sentir-li dir això, a cau d’orella, em torna a fer tremolar les cames, serà possible! El cervell em va a mil, intento recordar què va fer o què vam dir ahir, però no en sé res, només que és amic del meu cosí. —Sé que no és l’habitual, però és com em sento, si et molesta, m’ho dius i com si res, dissimularé i ja està, no et preocupis, però t’ho volia dir, per si tu senties...

No el deixo acabar, em giro i, acaronant-lo amb les dues mans, li faig un petó a la boca, prement fort els llavis contra els seus, sorprenent-lo, que em correspon maldestre amb els ulls oberts, fins que les boques encaixen a la perfecció i els dos els tanquem, centrant-nos en delitar-nos al jugar amb les llengües, assaborint-nos famèlics des del primer segon. L’excitació ha estat instantània, estic humida i calenta, no passa ni un bri d’aire entre els dos, les seves mans, fortes, em porten cap a ell, mentre jo, aferrada al seu clatell, no deixo que les boques es separin, fins que ens cal aire per respirar i ens distanciem uns centímetres.

Respirem accelerats, les mirades cremen i els ulls parlen.

—A la teva cabina o a la meva? —Li pregunto oferint-me al joc.

—On prefereixis tu. —Respon fent-me un petó a la jugular. Estremint-me de nou.

L’agafo de la mà i el porto a la meva cabina. Trigo més del compte a obrir la porta, atenta a les seves mans que pugen de la cintura fins als pits, que maura lentament, però subjectant-los amb fermesa, notant que no porto sostens. Respira accelerat.

Un cop a dins de la cabina, ens seguim morrejant repenjats a la porta, és com si no fos la primera vegada que ho fem, els cossos encaixen a la perfecció, els moviments del cap quan els inclinem per jugar amb les llengües, la coordinació de les mans, endevinant on vull que em toqui, fent-me tremolar a cada carícia, per la frisança que em provoca posseir-lo. M’estic trastocant, no penso clara, el desig em domina i li començo a descordar la camisa, se l’ha canviat, ara és de cotó fi. Ens anem despullant a quatre mans, em trec els shorts, ell deixa caure els texans amb el pes del cinturó. Passa les mans pels meus malucs, pujant lentament, mentre seguim menjant-nos la boca, cada vegada més afamats, fins a trobar la samarreta de tirants, que rebrega a mida que les mans s’acosten als pits, seguint fins que me la treu pel cap, quedant només amb les calces de cotó groc amb la cara d’un porquet al davant, per un moment hi penso, quina vergonya, però no en tenia cap més de neta quan vaig fer la maleta a corre cuita, a part, de que no esperava lligar amb ningú avui. Ell, en canvi, pota uns Calvin Klein blancs impol·luts, marcant una trempera prominent sota uns abdominals que dibuixen una tauleta quasi perfecte. En canvi, jo, noto la goma de les calces marcant els sacsons, però estic tant calenta ara mateix, que és el menor dels meus problemes.

Anem caminant fent cercles cap al llit, picant contra els mobles. Quan hi arribem, ell mira l’espai, jo també i, és evident, que si ell hi cap, serà molt justet.

—Espera un moment. —Em diu baixant la llitera superior. No triga gens a treure el matalàs i tornar-la a plegar cap amunt. Després, agafa el del meu llit i els posa els dos a terra, un al costat de l’altre, pressionats entre les parets, es gira cap a mi tot cofoi. —Ara sí, madame... —Diu, invitant-me a estirar-m’hi.

M’hi poso de peu, ell fa el mateix i ens abracem de nou, ell, acaronant-me dolç, se’m posa la pell de gallina, ell s’agenolla i em besa la panxa, mira les calces, em mira a mi i somriu deixant escapar l’aire pel nas. Comença a besar-les, fa el so d’un porc i les mossega, fent-me pessigolles, provocant que rigui mentre me les treu i em besa el pubis. Estic molt nerviosa, moc els peus intranquil·la, ell ho nota.

—Tot bé? —Pregunta.

—Sí, nervis del primer dia.

—Com jo. —Confessa, abans d’estirar-se i treure’s els bòxers. Alliberant la trempera que ja intuïa. Quines ganes de sentir-la dins meu.

Es torna a posar de genolls, m’agafo a la seva espatlla, mentre em trec les calces que tinc als turmells i, ja despullats del tot, també m’agenollo al seu davant. Passo les mans pels seus pectorals, just quan els llavis es tornen a unir per besar-nos, semblem més freds, però aviat ens escalfem. La seva mà puja per l’interior de la cuixa, fins a l’entrecuix. El miro als ulls, ell a mi, observant la meva reacció quan hi passa els dits, perfilant el cony, fins a ficar-ne un que em penetra jugant amb la humitat, entrant i sortint molt lentament. Tinc les mans a les seves galtes, acaronant-lo, respirant accelerada, centrada en el seu tacte, que furga cada cop més endins, ficant-lo del tot, buscant el punt G. Ufff... No puc ni moure’m, estic paralitzada mirant-lo als ulls, suplicant amb la boca mig oberta, respirant accelerada. Ell, té el semblant dolçament sorrut, còmplice del meu plaer, gaudint de fer-me’l sentir. Les cames em tremolen i això que encara no em ve l’orgasme, deu ser de la tensió i em deixo caure al matalàs. Ell, es posa entre les meves cames.

—Puc? —Pregunta, oferint-se per menjar-me el cony. Fa tant que no m’ho fan, que no sé si vull o no, però li faig que sí amb el cap i comença a fer-me petons a la cara interna de les cuixes, mentre, amb el dit, segueix fent la seva feina. Estic repenjada sobre els colzes, observant com la seva boca arriba al pubis i, la seva llengua, salivada, comença a humitejar-me la pell, ficant la punta prement el clítoris, llepant-lo, fins que veu com reacciono en passar-hi pel damunt i accelerant els moviments del dit, follant-me, llengoteja famèlic, provocant-me un crit que es torna afonia al respirar entretallada. Ara, sí que les cames tremolen per l’excitació que sento, em deixo caure enrere i tanco els ulls, gaudint de la fermesa de la seva boca menjant i xuclant, cada vegada més intens, fins que perdo el control i esclato molla a la seva boca, que no para ni quan dic que ja m’ha vingut i intento enretirar-lo, sense sort, estic tan anada que no encerto a trobar-lo, fins que para i em mira, eixugant-se el flux de la boca amb l’anvers de la mà. Joder!

Somric satisfeta, tot el meu cos crema, en vol més, el vull a ell, sentir-lo dins meu.

—Espero que tinguis condons. —Em pregunta ara. Diria que desesperat en imaginar que no podrem follar.

—Hahaha... Sí, a la bossa que hi ha a l’armari, esperava lligar ahir, no avui, hem tingut sort que en porti. —Responc divertida, mentre ell obre l’armari, treu la bossa i me la dona. Agafo la caixa de tres condons per estrenar i els hi dono.

—Podríem dir que a mi em vas lligar ahir, encara que jo, pel que veig, a tu no. —Respon una mica decebut.

—Ups... Ho sento... —Em disculpo riallera, mentre miro com es posa un dels condons. No va depilat, m’agrada.

Quan es posa de genolls sobre el matalàs, em toco el cony amb els dits, estic molt molla, em queden plens de flux, ell m’està mirant i, amb la cara més lasciva que tinc, em llepo els dits amb sabor a mi. El semblant li canvia, empassa saliva, s’ha posat molt calent, la trempera creix, puc veure com tiba el condó i...

   27/07/2024

...inclinant-se endavant, es posa al meu damunt.

—Fent això, m’has fotut molt catxondo, em moro per follar-te com un animal. —Només dir les paraules, ja he perdut el cap i m’obro tant com puc de cames, regalant-me a ell, perquè faci amb mi el què en vulgui.

No li costa gens penetrar-me, estic molt molla, però la té molt ample i noto amb la fricció com em tiba els llavis, obrint-los al seu pas, entrant i sortint lentament, fins que arriba al fons i es para, està acalorat, em mira fixament, no sé si està concentrant-se per no escórrer-se o si em vol fer cremar més, però ho està aconseguint, el meu cos clama que es mogui, intento moure els malucs, però amb el seu pes, quasi no puc.

—Va, mou-te... vull sentir l’animal que m’has dit. —Li demano suplicant dolça, però, fins i tot jo, noto a la meva veu una exigència immediata perquè em folli. No li hauria d’haver dit, ara sap que faré el què vulgui per calmar el desig.

—Vols dir... així? —Pregunta enretirant-se tant a poc a poc que m’exaspera. Li poso els talons a les seves natges per fer força i que em penetri, però no puc, en té més ell. Mare meva!

—Tu no saps amb qui te l’estàs jugant... —Li dic respirant entretallada, no puc quasi ni parlar, el meu cervell està centrat al seu membre dur com una pedra penetrant-me.

—No em fas por nena... —Respon irònic. És evident que les hores de gimnàs guanyen als meus saxons rebels, però no tot és força física.

El miro calenta, pujo les mans per les seves espatlles i, sense més, li engrapo els cabells del clatell amb força, l’acosto cap a mi i li mossego el llavi inferior amb les dents. Es queixa, intenta moure’s, però li fa mal, somric per dins, estem en taules, cap dels dos pot parlar, només respirem intensos.

Ell, es comença a moure i jo afluixo una mica, es torna a quedar quiet i li premo més fort, es tona a queixar. M’agafo més fort al seu clatell, un altre gemec adolorit. Es mou i, afluixo, es mou més ràpid i, vaig suavitzant la pressió, fins que accelera al punt en què obro la boca calenta i l’allibero del tot, em mira enfurismat, jo, somric maliciosa i, agafant-me pels canells, em subjecta amb força els braços contra el matalàs, té la marca de les meves dents sota el llavi i, accelera.

—Ets una cabrona... —Mussita, passant-se la llengua pel llavi adolorit. —Vols guerra? Doncs tindràs guerra...

No puc ni respondre, em comença a follar a envestides fortes, vigoroses, perdo el cap del tot, només sento com em penetra un cop rere l’altre, fins al fons, mirant-me intens, diria que li està costant una barbaritat controlar-se, jo, començo a tremolar, se m’encorba l’esquena, tot el meu cos està tens, trèmul, fins que l’orgasme em posseeix del tot i acabo cridant de plaer, escorrent-me totalment anada.

Em deixa anar les mans.

Li pico l’espatlla, perquè pari, ja m’ha vingut, però ara, és ell qui riu per dins i, accelerant més encara, em segueix follant, torno a tremolar, menys intensament, però el meu interior és foc, començo a notar mil sensacions que em tornen a embolcallar sencera, fent-me orgasmar un cop rere l’altre. Agafada a les seves espatlles, clavant-hi les ungles. No puc parlar, quasi ni respiro, només sento el cos com es desborda fins a quedar totalment exhausta a sobre del matalàs.

—Mare meva... Em vols matar? —Està acalorat, suant, quasi no puc obrir els ulls, però puc notar com li batega el cor a mil i agafa aire. —Ha estat genial.

—Ha estat? Jo encara no he acabat. —Obro els ulls com taronges, ell somriu recuperant l’alè. —Volies l’animal, no?

—Estàs de conya... —Fa que no amb el cap. —Què tal si et dosifiques? Hehe...

—Un altre dia potser. —Me la treu i es mira el membre. —Encara aguanta el condó. —Explica divertit. Jo no les tinc totes, de debò no ha acabat? Li miro i és evident que no s’ha escorregut i que la té igual o més dura que abans. Si fos creient començaria a resar... —Posa’t a quatre potes. —Ordena amablement. Obeeixo i li ofereixo el cul. Em colpeja la natja.

—Eh! —Em queixo.

—Per ser justos, te l’hauria de mossegar fins que et quedessin les meves dents marcades. —Recordo la meva marca al seu llavi.

—No cal... —Responc, imaginant el mal que fa una mossegada a la natja.

—Ok... —I torna a picar-me al cul. La veritat és que m’està encenent el seu joc.

Noto la fermesa de les seves mans subjectant-me pels malucs i la rigidesa del seu membre empenyent per ficar-la de nou dins meu. Ufff... Encara estic sensible, la fricció em torna boja, és instantani, el meu cervell connecta amb el meu cony i cremo de nou per dins, encara no havia esgotat les ganes que li tinc, o millor dit, sap com provocar-ne de noves.

Esbufega diferent, s’està descontrolant, empeny amb fermesa, però no tant ràpid, gaudint a cada penetració, premo fort els llavis del cony, fent-lo gemegar, com jo, que ho faig amb la boca oberta, esgarrapant els llençols. Poso les puntes dels peus per darrera dels seus genolls, aguantant les envestides com puc, fins que accelera de nou, picant cops secs contra mi, gemegant cada cop més alt i m’escorro de nou, menys intensa, però no puc evitar perdre les forces dels braços i repenjar el cap al matalàs, deixant que ell acabi, follant-me enèrgic fins a esclatar dins meu, totalment foll, deixant anar la bèstia que portava dins.

Brutal! Quedem els dos estirats sobre els matalassos, recuperant-nos amb els ulls tancats.

Noto la seva mà fregar la meva sense voler, però jo li agafo i entrellaço els dits. Ens acariciem els artells, compassant la respiració fins a normalitzar-la del tot.   

El miro, em mira. Somriem. Ha estat molt bé!

—Ja has acabat o m’has de rematar? —Li pregunto totalment exhausta.

—La veritat, feia molt que no follava així i estic mort. —Somriu amb els ulls tancats, passant-se la mà pel tòrax.

—Així he tingut sort.. Hehe...

—No creguis, ara sopem i seguim, no?

—Jo no puc ni caminar fins al restaurant.

—Vaig a buscar sopar i mengem aquí? —S’ofereix cavallerós.

—No, dóna’m deu minuts i hi anem, et sembla?

—Ok, mentre em dutxo. Va bé?

Assenteixo amb el cap, mentre es treu el condó que embolcalla amb paper del WC quan entra al bany.

Tanco els ulls i faig un escanejat mental pel meu cos, demà em moriré d’agulletes i, per la coïssor del meu cony, serà al 100% del cos. Somric, flipant pel què acaba de passar.

—Christian, hi caben dos a la dutxa?

—No ho tinc clar, vine i ho comprovem.

M’agrada!

-FI-

#byLady