EL PETÓ

Sento com les teves pupiles ressegueixen el perfil de les meves, mentre m’agafes de la mà i acaricies els dits amb les puntes dels teus. El temps aturat per un instant eternitza els meus sentits deixant aflorar dolçament una sensació anhelada feia temps. El cor batega fort, salivo intensament preparant els llavis per menjar-te els teus i mentre t’acostes lentament, retrocedeixo confinant-me inconscientment contra la paret, per l’esquena un formigueig desdibuixa el contorn fins desembocar en tremolor, suau, calent; t’apropes, trobada de cossos; pugna d’ambdós per trobar el seu lloc i sí, encontre de llavis ardents, afamats, lluita de llengües insaciables en acord per assolir el clímax i desitjar el tot. Principi del fi ple de passió, delit de l’un per l’altre per unir-nos en la complicitat de la intimitat. Acarones el meu rostre amb ulls tancats, t’observo, em vols, i et vull, llisques la boca per la galta, el coll, clement, demanant més, sabent que n’hi haurà, t’acaricio el clatell entornant el cap, s’obren de nou els llavis, no n’hi ha prou, en volem més i quallem un pacte de passió mútua i ardent, res és comparable, ni irrepetible, cada sospir, cada alè tènue, són únics i especials i són nostres i per això ens els regalem, per enterbolir la ment i obrir la porta cap al nostre món irreal on res més hi tindrà cabuda, ni tan sols la vergonya. Assaborim la carn encesa fins a l’ofec, una i altra vegada, oblidant el temps, només sentint la calor incinerant d’un interior famèlic, i és llavors quan la passió divergeix cap al següent estadi, deixant la seva prioritat i dedicant tots els sentits al nou repte, no només el tast, el gust... ara ho volem tot i ens abracem per ballar la dansa de les brases, sense oblidar que sense ELL no hauria estat igual... ELL... el petó.       
El Petó (by Lady)

Silencis recents...