Feliços Anys 20 (#FemXarxa)

Sona l’alarma de deu minuts al mòbil, que m’he posat per no arribar tard a la festa d’aniversari de la Sònia. Encara estirat al sofà, em poso bé els ous i repasso mentalment tot el què haig de fer, tot i que tinc mil dos-cents whatsapps amb instruccions d’ella, per si de cas.

La veritat, és que em fa una mica de mandra, però és una de les meves millors amigues, i porto glaçons i fruita, que he trigat dues hores a tallar, com vam aprendre la setmana passada en un curset de cuina, per còctels, així que, no em puc demorar gens.

Agafo la roba que tinc penjada a l’armari i em començo a vestir. Per sort tinc la mateixa talla que el pare, i m’ha deixat un vestit amb pantaló i americana color crema, que va portar per no sé quin casament, amb camisa blanca inclosa. Només m’he hagut de comprar el corbatí negre, les sabates, que porten a la forma de fusta tres dies per donar-les, i un barret. El bastó, amb un cap de gos de plata, li he agafat a l’avi, sota promesa de que no li deixaré a ningú, perquè no es perdi, doncs ja era del seu pare, així que, realment, aquesta sí que és una peça dels anys’20, la temàtica de la festa.

A mi no m’agrada disfressar-me, no surto de texans i polos o camises, però un cop em tregui el barret i el bastó, serà com si anés a un casament... hehe...

Em miro al mirall, potser m’he passat amb la gomina, no hi estic acostumat, segur que no em despentino, sort que m’he fet una mica de tupè, o semblaria un estaquirot. A males, me’l mullo amb aigua i santes pasqües!

Agafo dues bosses de ràfia del supermercat, una amb els accessoris de la disfressa, i l’altre amb els cinc quilos de fruita tallada, cireretes dolces, palets de fusta per clavar-ho tot, i nata. Jo sóc l’encarregat de queviures pel bar. Ara passaré per la benzinera a prop de casa d’ella, on hi vaig encarregar vint bosses de glaçons, i cap a la festa.

Quan hi arribo, ja hi ha força gent, tot i ser una hora abans del que toca. Realment, la Sònia sap com mobilitzar a la gent, quasi ni reconec la casa, totalment ambientada als anys 20, amb fanalets, cortinatges, negres i granats, i tuls, fins i tot hi ha un piano al mig del menjador, d’on ha tret els dos sofàs enormes que hi té normalment. En el seu lloc, tot de tauletes rodones amb làmpades de tela,  emmarcant les parets i, al mig, una pista de ball, també circular, diria que és de fusta. Joder! És increïble!!!

Entro a la cuina, l’únic espai que resta com sempre, si no fos per tot el menjar repartit pels marbres, i hi deixo la bossa amb la fruita.

–JAN!!!... Però què guapo que vas!!! –Escolto al meu darrera, a la vegada que noto un cop al cul i com prem la natja amb força. Em sobresalto!

–Hòstia! Quin ensurt, seràs capulla! –Li dic rient, quan la veig radiant al meu davant, i ens fem dos petons. –Per molts anys!!!

–Gràcies! –Respon riallera.

Porta una mena de vestit de Xarleston, a quadres gris fosc i platejats tornassolats d’aigües, fins a mitja cuixa, amb un floc negre per tota la vora del vestit. Unes sabates negres de tacó baix, amb una sivella embotonada al turmell, unes mitges platejades, un collaret de perles fins al melic amb un nus per sota els pits, que llueix generosos amb un escot discret, però que no amaga res, i el més espectacular, s’ha tallat els cabells llargs fins a la cintura, per sota l’orella, que se li recargolen cap a les galtes, sota una cinta negra de pedreria que li envolta el cap, amb una ploma grisa espectacular, sembla d’estruç, que balla amb el vent, al mínim moviment de cap que fa.   

–Tanca la boca babau! Hahaha... mira què m’han portat! –Em diu ensenyant-me un broquet negre d’uns trenta centímetres, on hi té posada una cigarreta, i fa que fuma, posant-se’l a la boca, que s’ha pintat d’un vermell intens.

–Estàs preciosa! Però vigila, que si t’ajups se’t veuran les calces...

–No crec.. NO EN PORTO!!! –Respon descarada mentre s’allunya cap al jardí, d’on l’han cridada. I somric, tot i no estar segur de si m’ha dit o no la veritat, n’és capaç!

Demano al Marc que m’ajudi a portar el gel fins a un congelador que hi ha darrera la cuina, anem a buscar unes cerveses i sortim al jardí. Si l’interior era espectacular, aquí a fora, entre les garlandes de paper en tirabuixons de color blanc, els fanalets, el centenar de llums que van des dels voltants de la tanca, fins a la glorieta del fons del pati, i que tothom va vestit d’època, sembla que siguem a la pel·lícula del “Gran Gatsbi”, estic flipant, i certament, m’agrada molt!

Sona la cançó de “Fireball” de Pitbull, i de cop, algú em pica a l’espatlla, segur que és la Sònia de nou, i em giro disposat a arrambar-la juganer i fer-li un petó a la boca, segur de que em farà la cobra, però quan estic a mig fer, me n’adono que no és ella, però ja és tard, l’intent fallit de rodejar-li la cintura, es torna en una engrapada de mamella de la noia que em trobo, no sé qui és, més baixeta que ella, que em mira amb uns ulls blaus oberts com dues taronges, la boca també mig oberta, totalment estorada, no sé què dir.

–Ostres! Perdona, creia que eres la Sònia... –Intento explicar encara amb la mà a la teta, que no està gens malament.

Ella dona una passa enrere i s’enrojola.

–Doncs no ho sóc. –Diu somrient incòmoda. –Jo només et venia a posar un bigoti que m’han dit que et faltava... –I sense més explicacions, me l’entafora tort i descentrat sobre el llavi, i marxa nerviosa, fent que no amb el cap, remenant els malucs que saltironegen a cada passa, i em quedo mirant-la, fascinat, amb la boca oberta.

Veig venir a la Sònia.

–Jan... Li acabes de tocar la teta a la meva cosina???!!! Hahahaha... perquè ho has fet?

–Creia que eres tu!

–Jo?.. a mi m’anaves a tocar una teta? –Pregunta sorpresa.

–No!.. et volia arrambar i fer un petó.. bé, no, sabent que tu no em deixaries... –No sé com explicar-me, fins i tot m’he posat nerviós. Ella em mira divertida, intentant entendre què li estic dient.

–Un petó tu i jo? I amb aquest bigoti tort? Ecs!!! Hahaha... Saps que això nostre és impossible Jan...

–Calla idiota, era una broma. –M’explico, sense saber com he acabat en aquesta conversa. Mentre la Sònia, em posa bé el bigoti, que comença a picar una mica. –Vaig a disculpar-me a la teva cosina, no vull que pensi que sóc un depravat. Com es diu?

–Ja sap que ho ets... hahaha... es diu Jana... en Jan i la Jana...

–No fotis!

–Ja veus... –Diu alçant les espatlles, mentre torna a marxar.

I jo començo a buscar-la, porta un vestit color verd maragda metàl·lic, també curt i ple de flocs penjant, amb l’esquena al descobert, no deu portar sostens... doncs... se li aguanten força bé, pel que he notat.

Només pensar-ho torno a sentir vergonya, amb ho caut que solc ser per aquestes coses. Com que ja hi ha molta gent, no veig el vestit, i la busco pel pentinat. El porta solt, tot marcat ondulat a un costat de la cara, mentre l’altre està recollit rere l’orella, amb un tocat negre de flors i plomes, que destaca sobre els cabells vermells... s’ho han treballat molt aquestes noies!

Finalment la veig, i començo a cridar-la, però no em fot ni cas, potser sí que s’ha emprenyat de debò. Avanço entre la gent, fins a aconseguir tocar-li l’espatlla. Com si el temps s’hagués alentit, observo com es gira, fixant-me en cada detall del seu rostre, és realment preciosa, tot i que la cara que fa, d’astorada, en veure’m, no és la que desitjaria.

–Ah.. ets tu... –Diu altiva, a la defensiva.

–Sí... mira Jana, abans, no sabia que eres tu, volia fer una broma a la teva cosina i no ha sortit com esperava, ho sento.

–Ja... escolta, perquè em dius Jana?

–No et dius Jana? La Sònia m’ha dit...

–Doncs no, em dic Txell... –Diu coqueta, sembla que estem a mig camí de fer les paus. –La meva cosina t’ha pres el pèl... hahaha...

Quan miro cap on és la Sònia, s’està partint el pit de riure, ara mateix, no sé si matar-la o esperar a que acabi la festa.

–La mato... bé, Txell, doncs res, no sé com empitjorar més aquest inici de relació, així que, simplement, disculpa’m pel què ha passat abans. Si et sembla, comencem de nou? –Em mira dolça, assentint amb el cap. –Hola. Em dic Jan. –Em presento allargant el braç per donar-li la mà.

Ella l’agafa. –Hola Jan, em dic Txell, encantada. –I acostant-se cap a mi, em fa dos petons a les galtes, que torno encantat. Noto que em poso vermell, ara no m’ho esperava, i la miro, encara agafats de la mà. –Veig que t’han posat bé el bigoti. –Em diu complaguda.

–Sí, tot i que pica una mica... –Responc gesticulant amb la boca i les galtes, esperant que deixi de fer-ho. I li dec semblar graciós, per com em somriu. –Anem a prendre alguna cosa?

–Sí... anem...

I marxem cap a la barra més propera de les tres que hi ha al jardí. Ens deixem anar de la mà, però per inèrcia, caminem braç contra braç, notant com els artells s’acaricien amb el moviment.

Passem tota l’estona junts, excepte un parell de vegades que he ajudat a la Sònia amb la festa, la resta l’hem passat xerrant, ballant, bevent, coneixent-nos...

–Saps el què em té encuriosit? On ha ficat aquells sofàs enormes del saló. Abans, quan he anat al bany, he mirat per tot arreu, i res...

–Perquè no són dins de la casa...

–Ah no? I on són?

–Vine... –Em diu aixecant-se de la cadira.

La segueixo pel jardí, fins arribar a la glorieta, però és massa petita perquè hi càpiguen. En principi, és el magatzem de begudes i demés, però un cop hi entrem, darrera d’unes caixes de cava, obre les cortines, i hi ha unes escales que baixen, endinsant-se en la penombra del jardí, encara il·luminats a través del cortinatge, per les llums càlides del sostre de la glorieta. I, per fi, els veig, un darrera l’altre, tapats amb uns llençols enormes, que els cobreixen per complet.

La meva curiositat ha estat satisfeta, enigma resolt!

La miro... se’m passen masses idees pel cap per dissimular-les. Ella se m’atansa i em fa un petó als llavis.

–I això?... –Pregunto contrariat.

–Tu m’has tocat una teta, estem en paus! –Contesta divertida. Li brilla la mirada. I m’hi apropo, acaronant-la, mirant-nos als ulls, em sento diferent que amb cap altra noia, tinc la sensació de que els dos volem el mateix, i li torno el petó, ara més llarg, càlid, deixant que les llengües es coneguin, lentament... m’agrada el gust de la seva boca, com m’agafa pel bíceps portant-me cap a ella, estic trempant, tot el meu cos està excitat. Ella respira accelerada, i fent passes curtes, giravoltant lentament, acabem damunt del primer sofà, la Txell a sota, jo al damunt, intercalant les cames, passant la meva mà per la seva cuixa, escalfant-nos lentament. Ella em treu el bigoti postís, no li deu agradar, i seguim, quan de sobte, darrera les cortines, escoltem veus que s’acosten, semblen les de la Sònia i el Marc, ens mirem, no volem que ens trobin aquí, ens aixequem, no hi ha sortida, darrera els sofàs, un parell de metres i la cantonada del jardí, una paret de pedra de tres metres que envolta la casa. Cap a un costat tornem a la glorieta, i a l’altre, un munt de caixes i estris que fan de tancat, no tenim opció, alço els llençols per un costat i, enriolats, ens fiquem al segon sofà. Estem atrapats entre els dos respatllers, ella al meu darrera, amb el cap cot a les meves espatlles, jo al davant, baixant de nou el llençol, just en el moment en que s’obren les cortines i els veiem entrar a contrallum, molt difuminats per la roba, però prou definits per saber que són ells. Sento el meu cor bategar com un martell, però s’embla que no ens poden veure, em relaxo una mica.

Es van acostant al primer sofà, i s’hi asseuen, la tela al nostre damunt es mou  cap a ells, una mà prem el respatller, sembla la del Marc, per la força que fa.

–Mmm... quines ganes tenia de tu... –Diu la Sònia, mentre ell panteixa calent. Mai hagués imaginat que estiguessin embolicats. Sempre hem anat els tres junts, i no els ho he notat.

–I jo, vaig trempat des de que m’has donat les calces quan he arribat. –Joder, era veritat que no en portava... serà marranota! La veritat és que sempre s’han entès molt bé, i me n’alegro per ells, tot i que m’ho podrien haver dit...

Tot i així, estar a menys de cinquanta centímetres de dos muntant-s’ho, m’està escalfant, i més amb la Txell al meu darrera, clavant-me els mamellots a l’esquena.

–Tinc ganes de polla... –Deixa anar de cop la Sònia. Per un moment ni respiro, la Txell pica amb els front dos cops entre els meus omòplats, per si no ho he captat, i passa la mà per la cintura, aferrant-se a mi, no sé si té ganes de riure, o de morir-se com jo.

–Ara? –El marc sembla tan sorprès com nosaltres.

–Em vas dir que el meu regal era un polvo... com, quan i on jo volgués... i vull el meu regal ara... –Explica la Sònia, entre gemecs. –Un de ràpid, a quatre potes... si? –Diu coqueta, calenta...

–Cert... i jo encantat nena, però això només serà mig regal... hehe...

La tela es va movent, com ells, fins que veiem a la Sònia posant-se de cara on som, agenollada al sofà, repenjada al respatller. És evident que no ens veu. I al darrera, el cap del Marc, mentre li baixa la cremallera del vestit.

–Marc, només fins a la cintura que està trencada, ja me’l pujo del cul... hahaha...

Ell obeeix, perquè se’l pugui treure de mig cos, quedant només en sostens, amb el vestit rebregat a la cintura, agafada al sofà, mentre el marc abaixa el cap i desapareix... mare meva... li està menjant el cony. Ella gemega excitada, mirant cap al cel amb la boca oberta.

–Estàs molt molla... –Explica ell, quan acaba, i apareixent de nou al seu darrera, la penetra, fent-la estremir, contenint els gemecs a mida que se la folla, una mena d’afonia sexual, que m’està posant malalt. Noto els ous plens i la trempera emergint, voldria poder descentrar-me, però fa massa que no follo i l’ultima palla no va ser de les millors.

La Txell torna a picar amb el front, voldria fer alguna cosa, però la tela està a pocs centímetres del meu braç, no com ella, al ser més menuda, té marge, i comença a baixar la mà resseguint la bragueta, amunt i avall... el què em faltava! Intento parar-la, posant la mà al damunt, però segueix, molt a poc a poc. Noto la cremallera obrint-se, alliberant la trempera que ja surt per sobre la goma dels bòxers. La respiració d’ells dos, gemegant, i la mà de la Txell, ficant-se sota els calçotets, m’estan posant malalt. El cor torna a anar a cent, noto els batecs a la polla, endurint-se a mida que em masturba, no sé quan podré aguantar.

–Oh.. sí... no paris... folla’m fort... –Sentim dir a la Sònia. Imaginava que era una lleona, però confirmar-ho in situ em xoca bastant.

–Volies polla, doncs té polla, nena... –Respon l’altre que ja no toca quarts ni hores, per com parla, i comença a empènyer irracional, els dos sofàs es mouen a cada empenta. Ella també perd el cap i crida, no molt fort, però no es pot contenir, fins que calla de cop, esgarrapant el llençol, deixant-se caure cap endavant, mentre ell acaba, gemegant com si fes treballs forçats, i cau al seu damunt, totalment esgotat.

–Ufff... què bèstia ets... –Diu ella enriolada, mentre es tornen a morrejar famèlics. –Cada cop ho fem millor...

–Bé, és el tercer que fem... podem millorar encara... –Respon el Marc, cordant-se els pantalons, mentre la Sònia es posa dreta. –T’estimo “perla”. –Es declara ell.

–Jo també t’estimo “lloro”. –I es fan un petó dolç als llavis, abraçats.

Jo hauria d’estar romàntic per l’escena, però sincerament, la mà de la Txell està provocant la bèstia porca i irracional que porto dins, que em comença a dominar. I només desitjo que els altres dos marxin.

–Va, anem, no sigui ens busquin. –Diu la Sònia.

–Si... eh, li hem de dir al Jan, fa pocs dies, però li vull explicar.

–Amb tota la moguda de la festa no he trobat el moment, li diem aquesta nit quan acabi? –Pregunta la Sònia.

–Val... però siguem delicats, no sabem com s’ho prendrà...

I agafats de la mà, marxen per on han vingut.

A BONES HORES!!!

No puc esperar més, em giro cap a la Txell i començo a morrejar-la, estic molt excitat. Ens anem movent a l’uníson, posant-me al seu damunt, mentre s’obre de cames i vaig directe al pubis, també calent, humit... porta un tanga minúscul, que no trigo a enretirar, i ajudant-me de dos dits, li separo els llavis i hi fico el dir cor. Ella gemega, en notar com li ressegueixo la pell, a poc a poc, gens sincronitzat amb les llengües, que juguen famèliques.

Ufff... Fa calor sota el llençol, i encara porto l’americana. Em poso de genolls, ens destapo, i em trec l’americana, mentre ella es puja més el vestit i s’obre del tot de cames. Puc veure el tanga, tres tires i un triangle negre que amb prou feines li tapa el pèl rasurat del pubis.

–Jan.. portes condó? –Em pregunta respirant accelerada.

–La veritat, és que sí, no perquè pensés utilitzar-lo, fa dies que el porto a la cartera... –Dic amb compte de no ofendre-la, però no sembla que li preocupi.

–Perfecte... doncs... som-hi? –Demana dolça, enrojolada, però atrevida, m’agrada.

El trec de  la cartera i li dono, mentre em baixo els pantalons i bòxers fins a sobre els genolls. Ella em mira la polla i es passa la llengua pels llavis... Ufff... no crec que m’estigui passant això...

M’ajupo i començo a llengotejar-li el clítoris, entaforant-hi el nas amb ganes, ella gemeix i encorba l’esquena, alçant els pits, encara vestits, i gemega complaguda. M’incorporo, i m’allarga la mà amb el condó, que em poso tant ràpid com puc, abans de tirar-me al seu damunt, i agafant-me la polla amb la mà, la pujo i baixo entre els seus llavis, repartint la humitat entre els dos, fins que llisca prou per penetrar-la, i menjant-nos la boca, començo a ficar-la amb compte de no fer-li mal, entrant fins que la noto més eixuta, i torno a sortir, recollint flux per tornar-hi, guanyant terreny mica a mica, fins que arribo al fons, i deixant-me caure a pes, la faig exclamar, amb la boca semi oberta i mirada suplicant, abraçada fort al meu cos, però quan vaig a sortir, m’empeny les natges amb els talons, perquè hi torni, i obeeixo, la tinc dura com una pedra, i començo a follar-la, li acarono la cara amb les mans, vull veure els seus ulls, intuir com se sent. Li brillen incandescents, aferrada a mi, i empenyo amb força, fins que els ous li reboten al cul, un cop rere l’altre, el desig em crema, i la noto tremolar, la miro als ulls, amb el cap diu que sí, no pot ni parlar, i accelero més, esperant a que li vingui, aguantant el meu com puc, no duraré gaire més, i tensant el cos, fa un gemec gutural, repenjant el front a la meva espatlla, per relaxar-se després, somrient i satisfeta, i envestint dos cops més, noto l’escalfor quan omplo el condó, sentint el cor bategar com un martell contra el pit, quedant totalment exhaust al seu damunt.

Restem uns segons recuperant els cervells. Ella em pentina amb els dits, amb dificultat per la gomina, i quan la miro, està radiant, somrient dolça, i es mossega el llavi coqueta, com si de cop li vingués la vergonya. M’agrada molt.

–Hauríem de tornar a la festa... –Em diu esperant a que surti del seu damunt.

–Sí, anem... m’ha agradat molt... –Li confesso complagut.

–A mi també... –Somriu.

–És el primer, encara podem millorar! –Li dic imitant al Marc quan li ha dit a la Sònia. I riem recordant l’escena d’abans.

–Què fort! Hahaha...

Ens vestim, i quan anem a sortir, escolto una lenta que no sé com es diu, però l’agafo per la cintura, i li beso els llavis, mentre ballem al compàs de la melodia. És màgia!

Em mira amb tendresa, i sortim de la glorieta cap a la festa. He deixat el condó amagat en un racó, demà quan fem neteja ja el recolliré.

Veig que porta un fil de cotó penjant dels cabells, deu ser dels llençols, li trec i el deixo caure a terra. Anem a la barra i demanem aigua. Tic molta set.

Falta poc per les dotze, la Sònia demana a tothom que surti al jardí. Va amb el Marc al costat, quan passen pel meu davant, m’hi atanso i, guinyant-los un ull, els dic: “Perla, Lloro... ja sé ho vostre i me n’alegro molt!!!”. I torno amb la Txell, que m’ha sentit, i observa, amb mi, la cara dels altres dos que no entenen res. I ens posem a riure còmplices.

La Sònia fa mirar tothom cap al cel, i veiem el primer foc artificial il·luminar el cel de color verd, seguit per mil colors i palmeres espetegant durant varis minuts, i abraçat a la Txell, la miro content, abans de que em faci un altre petó. Cada vegada són més sentits.

***FI***

#byLady