Falses vacances (#FemXarxa)

Són les sis del matí. Asseguda al banc del bar de l’aeroport, obro el sobre que m’han deixat de l’agència en una taquilla del primer pis. A dins, un bitllet tancat a Shanghai, embarcament en dues hores i un passaport amb una nova identitat: “Sara Smith”... sembla que sóc historiadora d’art xinès. Bé, podria ser pitjor. Un moneder groc amb diferents divises: Euros, Dòlars i, per l’estada, Renminbis i Iuans. També la fotografia amb la identitat de la persona que haig de localitzar, i un telèfon on trucar per rebre instruccions quan ho faci.

Vaig al bany, i em faig una cua de cavall, deixant un parell de bles de cabell ros emmarcant la cara, similar a la de la foto de carnet que han utilitzat, i em trec el pintallavis que m’havia posat, perquè no hi encaixa. Per la resta, vaig prou bé.

Quan surto, passo els controls i espero que ens avisin per embarcar, asseguda, mirant cap a la pista. Encara no ha sortit el sol, i puc veure emmirallat al vidre, un noi que he trobar al metro, al bar i ara aquí. Alt, corpulent, moreno de cabell i amb ulleres de pasta. No sembla sospitós, he enviat la seva foto a la central i no té antecedents ni històric amb el cas en que estic treballant. En principi, és propietari d’un petit negoci de representació de productes catalans, per tant, ha vingut per negocis o turisme, però no deixa de mirar-me.

Cap a dos quarts de vuit, obren les portes i pugem a l’avió. Agraeixo que m’hagin posat al seient de la porta, així puc estirar les cames, no és fàcil passar tretze hores i mitja de vol, quan mesures 1,80m d’alçada.

Ell, seu unes cinc files per davant la meva. Tot controlat.

El vol transcorre amb total normalitat, com sempre, no dormo, ho he fet les últimes quinze hores.

Al portar equipatge de mà, vaig directament a buscar un taxi. Un taxista aguanta un cartell amb el nom de la meva identitat nova, i hi pujo. Dins, hi trobo una maleta, és una mica més gran que la meva, però del mateix kit, poso la meva al damunt, i gaudeixo del trajecte fins a l’hotel. Shanghai, de nit, és preciós!

Quan hi arribo, quedo gratament sorpresa, és un cinc estrelles de luxe. Una torre immensa de metall i vidre, encarada al riu, totalment il·luminada amb llums LED blaus multicolors, simulant ones.

Faig el check-in, ensenyant el meu passaport, i em donen un petit clauer amb un estel daurat, que m’acosten a la boca i em demanen que digui la paraula “OPEN”. Ho faig, i queda la meva veu enregistrada a la clau. M’encanten aquestes “bestieses”.

Desestimo que m’ajudin amb les maletes, i sola, a l’ascensor, pujo fins al pis noranta-tres. Poso la clau davant del pany i dic: ”OPEN”, i la porta s’obre.

La cambra és espectacular! D’un caire minimalista, en blanc i bambú, i garlandes xineses transparents, al voltant d’un llit big size, amb un ànec fet de tovalloles blau cel. Tota la paret frontal és un enorme finestral, un sol vidre sencer, amb vistes al riu, inclús puc veure part del port de Shanghai al fons. I al damunt d’una taula entre dues butaques, una panera de fruita i fruits secs enorme!

Tot i així, corro les cortines, com faig sempre de nit. Per discreció, per seguretat.

Els leds de la façana, il·luminen suficientment la cambra, perquè no calgui encendre cap llum, i vaig cap al bany. M’hi tanco i miro si hi ha res a l’armariet de sota de la pica. Efectivament, un maletí d’aproximadament 40x30cm. L’obro i dins, més detalls de la missió, i dues armes. Sembla que el meu objectiu es troba al mateix hotel, dos pisos per sobre del meu, a l’àtic, que ha reservat sencer per a ell sol, també la planta noranta-quatre.

Les instruccions, les mateixes, localitzar-lo demà i informar.

Em dutxo i, nua, amb la tovallola al cap, obro la maleta que he agafat al taxi. Ostres! Hi ha dos vestits de nit amb les sabates i joies pertinents. També un picardies, roba interior, perfums i una petita farmaciola, amb extres, per si resulto ferida o haig de deixar fora de combat a algú amb somnífers.

També un lligacames, amb tot de punxons de diferents mides i un petit punyal amb funda en forma de consolador, per posar-me’l al cony. Vaja... picardies i punyal, espero que la missió no em faci apropar tant a l’objectiu.

Dins d’un compartiment lateral, hi ha una tovallola de platja i un bikini minúscul completament daurat.

Ufff... quina mandra de missió quan has de ser una dona objecte, perquè se t’acosti un bavós. Prefereixo les que només haig de trobar a la víctima i disparar.

Obro la meva maleta i en trec una faldilla negra llarga per sota dels genolls i una brusa semitransparent blanca, que inclou mig top blanc pel davant, per preservar els pits, ja que no puc dur sostens, o es veurien per darrera. Unes sandàlies de tacó, una mini bossa de pedreria amb l’arma dins, i baixo al bar. Hi vull donar un cop d’ull i prendre una copa, o no dormiré.

Només seure a la barra, el veig de nou, és ell, l’home de l’avió, creia que me n’havia desfet en arribar a l’aeroport, però sembla que no. S’ha canviat de roba, ja no porta els pantalons curts amb mil cremalleres i butxaques color caqui, ara vesteix uns texans que li marquen un bon cul, i una camisa de fil, color cru, mig desbotonada.

Demano un gintònic, sembla que no m’ha vist. Repasso el bar de dalt a baix i de costat a costat. Controlo les dues entrades i la sortida a la piscina. Res fora del normal.

I de cop, es gira, com si res, i en veure’m, somriu, podria dir que sembla sorprès, l’instint em diu que no és perillós, però en el meu sector, aquests són els que et poden matar.

No li somric, només saludo distant amb el cap, però ell agafa la beguda i ve cap a mi, merda!

Quan és a un metre, m’hi fixo més atentament, és més alt del què m’havia semblat, ben bé em passa mig pam. I els ulls, són d’un verd intens. Fa cara de bona gent, tot i una petita cicatriu sota la barbeta en forma de bumerang. 

–Hola, et fa res que segui amb tu? –Pregunta tranquil, i assenteixo amb el cap, no m’anirà malament una coartada, per si em cal. –Em dic Toni. És que.. t’he vist durant tot el viatge i no crec en les casualitats, sé que sonarà estrany, però sembla que els nostres destins es creuen constantment i tinc curiositat per saber qui ets. Res més. –Me’l quedo mirant uns segons, quan de sobte, entra per la porta del fons del local l’objectiu que haig de matar. En principi avui no ens havíem de trobar, jo no hauria de ser al bar. M’aixeco amb intenció de marxar, però el meu nou “amic” m’agafa de la mà. –Ei, on vas? –I no m’ho penso, quan veig que ve cap a nosaltres, miro als ulls al Toni i el beso, ell no es mou, ni quan començo a ficar-li la llengua entre els llavis, és evident que no s’ho esperava, jo tinc tots els sentits posats en escoltar què passa al nostre voltant, sento com arriba fins on som, i es gira per anar cap a la piscina, allunyant-se. Em separo i confirmo que ha estat així, veient com surt seguit per tres guardaespatlles per la porta de vidre. No m’ha vist.

Quan torno a mirar al Toni, els seus ulls són de foc. I sincerament, m’atrau tot en ell, el seu cos, la seva llengua, la seva olor... pot ser l’última vegada que estiguem junts, a partir de demà, hauré de concentrar-me en la feina. Somric altiva.

–Quins plans tens per aquesta nit? –Li pregunto com si ens coneguéssim de fa temps.

–Eren... Acabar la copa i anar a dormir. Però ara ja no ho sé... –Respon fent un glop a la copa. –Podria saber, almenys, com et dius?

–Sara... –Contesto més coqueta. Me’l vull lligar. A més, despullat, no serà un perill. –Vols que fem res plegats?

No em respon, simplement, m’acarona, tornant-me el petó d’abans, menys tens, més dolç, deixant que les llengües juguin salivades... mmm...  interpreto que és un sí... m’estic excitant...

–Marxem? –Li pregunto mirant-lo als ulls, el més sensual que puc. Ell assenteix somrient. I parlant en anglès, li diu al barman que carregui les dues begudes a la seva habitació, i li pregunta si l’SPA està obert. El noi li respon que sí, tota la nit, i agafant-me de la mà, em porta cap a l’ascensor i prem el botó “-3”.

–A veure si t’agrada, m’ho ha recomanat la noia de recepció. –I em mira fent una ganyota, alçant les celles, sembla nerviós per veure la meva reacció. Mai hagués pensat que passaria això. No fa ni una hora que ens em presentat, i sembla que ens coneguem de tota la vida.

Quan s’obren les portes, ens trobem en un jardí, cosa poc probable tres pisos soterrats, però és preciós. L’ambient és una barreja d’olors florals molt subtils, rodejats d’arbres i camins de grava fina. Passem per un pont vermell amb símbols xinesos en daurat, i a sota, un rierol d’aigua cristal·lina, ple de peixos preciosos.

Per com m’agafa de la mà i va llegint tots els cartells, crec que encara no hi havia vingut.

–Ens hem perdut? –Li pregunto riallera.

–Espero que no... però no n’estic segur... allà hi ha una caseta... –I seguim caminant fins a ser davant dunes portes de fusta i paper d’arròs, amb dibuixos florals, en lloc de vidres.

Sembla que ens esperen. Una noia baixeta, amb un ‘qipao’ daurat i pantalons negres, ens fa passar, i ens assenyala dos vestidors, un per a cadascun. A dins, un seient de bambú i a la paret, hi ha penjat una mena de ‘hanfu’ tradicional, de seda fina blau-cel amb signes daurats, que m’arriba quasi fins als turmells, amb unes mànigues súper amples, ideals per amagar-hi la bossa amb la pistola. I unes xancletes de fusta. A fora, em trobo al Toni, vestit igual, però més curt, per sota dels genolls. El seu vestit és de color blau marí, també amb símbols i cinturó daurats. Se li veu el pèl bru del pit, no molt espès. Té els peus macos.

–Ja veig que ets dels que no els agraden els preliminars...

–Et juro que no sabia que començava així. –S’ha posat vermell.

La noia d’abans, sense dir res, ens dona una clau i ens indica una porta vermella. La veritat és que estem flipant una mica.

Quan hi arribem, l’obrim i el que veiem ens deixa estupefactes. És com si ens endinséssim dins d’una gruta de pedra negra amb un petit gorg d’aigua blava transparent que ho il·lumina tot, envoltat de plantes de bambú fins al sostre, és preciós!!!

Tanquem la porta per dins amb la clau, i anem cap a l’aigua. Al costat, una tauleta i dos seients de bambú, i una botella d’un licor xinès, i una tetera de terrissa amb una infusió, deu ser te. També hi ha una caixeta, i a dins, condons i lubricants.

–Ostres... –Em mira totalment atònit. –Crec que t’he portat a una mena de local de cites per hores.

–No fotis!!! Hahaha... Crec que la que hi volia venir era la de recepció... –No puc deixar de riure veient ho incòmode que se sent ara mateix, però realment, ja que la idea era de ficar-nos al llit, i estant a la Xina, què millor que donar-hi un toc pintoresc. – Per mi no et preocupis, tot i que no m’ho esperava.

–Jo tampoc, però m’agrada... creia que eren una mena de termes, no això... –Explica alçant les espatlles. Em sembla molt mono... i em tornen les ganes de fer-li un petó.

Deixo la bossa al seient més proper al gorg i m’hi acosto. La roba és tant fina que es mulla només amb la humitat de l’ambient, i noto com se m’arrapa al cos a mida que camino. Ell, m’observa delitós. És molt atractiu, tot i que sembla que no ho sap, i obre els braços, perquè m’hi refugiï i rodejant-li el coll, ajuntem els llavis, just per deixar que les llengües es trobin i assaborir-nos, més afamats que abans. M’agafa un pit per sobre la tela, llisca amb la seda, fent-me pessigolles, trempant el mugró dur com una pedra i, ficant la mà sota la tela, me’l maura fort, mmm... té la mà gran, i m’hi arrambo notant el seu membre erecte clavant-se a la meva cama. Sembla que no em puc queixar. Gemega en notar la pressió, i com si no fos la primera vegada, deixem caure la roba a terra, quedant totalment nuus, ell es fica al gorg, mentre jo porto la caixeta arran de l’aigua, i també hi entro. És tèbia, però refrescant, i, flotant, m’empenyo amb els peus cap a ell i m’hi agafo com una koala. Rodejant-li la cintura amb les cames, notant les seves mans a les natges, i la punta dels seus dits jugant entre els llavis del cony. No puc deixar de menjar-li la boca. Ell camina fins a la paret de roca, i m’hi repenja, tiro el cap enrere i agafant-me els pits, comença a xumar i llengotejar-los, mirant-me als ulls al xuclar fort, excitant-se al sentir el meu gemec de dolor suau... Ufff... Noto la polla dura sota meu, li beso la boca, agafo aire, i agafada al seu cos, vaig baixant fins a tenir-la davant la cara. Me la poso a la boca, em costa mourem sota l’aigua, i sembla que ho intueix, perquè em comença a follar la boca a poc a poc, contra la paret, mentre jugo amb els seus ous, fins que no aguanto més, i donant-li un cop a la cuixa, s’enretira i pujo altra vegada. Agafo aire i ens morregem, estem molt excitats, els seus ulls són pur foc! Mira cap a la caixeta, i després a mi, assenteixo, i agafa un condó.

Mentre se’l posa, estem separats, jo amb els colzes recolzats al marge, amb els pits per sobre l’aigua, regalimant, no deixa de mirar-me, porta tot el dia igual, i em torna boja.

–Què vols que et faci? –Em pregunta mentre s’acosta.

–El que vulgui? –Repeteixo alçant una cella, mentre em mossego el llavi pensativa.

–Demana... després triaré jo...

–Val... doncs... –M’ho penso uns segons. –Vull que em mengis el cony i em follis contra la paret...

–No et moguis... –Em diu, mentre s’acosta, m’agafa pels turmells, m’obre de cames i els puja per sobre de les seves espatlles, tinc mig cos fora del gorg, i de cintura en avall, em té suspesa a l’aire. Noto l’excitació recorrent-me el cos, aquesta seguretat que té, em posa molt calenta.

Passa les mans per sota les natges, rodejant les cuixes fins arribar al pubis, que ressegueix amb la punta dels dits fins a obrir-me els llavis i mirant-me fixament, saliva, i amorrant-se a poc a poc, hi fica la llengua. No puc evitar sobresaltar-me quan llengoteja el clítoris, i estirada del tot, amb els braços per sobre el cap, i els ulls tancats, em deixo seduir per la seva llengua experimentada, que es mou lliscant amunt i avall. Les cames em comencen a tremolar. Ell accelera la llengua, i quan li poso la mà al cap, per indicar que estic a punt d’orgasmar, posa els llavis sobre el clítoris i succiona, fort, el cervell se’m gira del revés, no puc evitar cridar, esgarrapant el terra amb la punta dels dits, tensant tot el cos, que s’encorba cap al sostre, fins a esclatar totalment folla i descontrolada. Agafo aire, per recuperar-me, però no em dona temps de res, quasi ni he obert els ulls, que estirant-me de les mans, m’incorpora, i arrossegant-me, agafada per sota les natges, em fica a l’aigua, i em penetra vigorós. Hòstia! És enorme! Sort que som sota l’aigua i els fluids llisquen cada cop que em penetra, envestint contra la paret, encara amb les mans al meu cul, evitant que piqui fort i em faci mal a l’esquena, i menjant-li la boca amb gust a cony, deixo que se’m folli com un animal, que crida tant o més que jo, esbufegant eixelebrat, sorrut, concentrat, fins que tinc el segon, i ell, tot seguit, el primer, en una última penetració punyent, clavant-la dins meu, fins al fons, abraçant-me fort, escorrent-se. Mare meva! El cor ens va a mil!

Em separo una mica, per veure-li la cara, que ha repenjat a la meva clavícula. Encara té la mirada fosca. Em treu la polla i me la fica de nou, a mig trempar, però prou dura per follar-me, i hi torna, a sac, no puc ni respirar, amb una mà m’aguanta el cul i amb l’altre la nuca, movent els malucs tant ràpid com pot, i noto el cony cremar per la fricció, i m’abraço fort a ell, estic perdent el cap, diria que també la consciència, fins que tinc el tercer, de cop, no puc ni tremolar, quan esclato brutalment, sento el foc entre les cuixes, i tiro el cap enrere, restant totalment exhausta.

Quan me la treu, m’arramba cap a ell, i passant una mà per sota els meus genolls, quedo suspesa entre els seus braços.

–Estàs bé? –Em pregunta dolç, mentre em besa el front.

–De puta mare... només necessito un minut per agafar aire... –Responc, deixant-me anar per capbussar-me sota l’aigua i sortir-ne reconfortada. 

Es treu el condó, hi fa un nus i el deixa apartat, la paperera és massa lluny. Encara em falta l’aire.

–Bé, ara et toca triar a tu... –Li dic acalorada pels tres orgasmes que acabo de tenir. Esperant que no em demani impossibles.

–La primera opció era una mamada sota l’aigua, però aquesta ja s’ha complert. –Diu rialler. Encara excitat, li costa coordinar les paraules si no es concentra. A través de l’aigua cristal·lina, puc veure que torna a estar trempat. Però aquest ‘tio’... és inhumà o què? –Vull follar-te aquest parell de mamelles... –Demana mirant-me els pits, vermells per les marques de les seves mans.

No dic res, em giro i vaig fins a les escales de pedra per on hem entrat al gorg, i m’assec a l’esglaó on els pits queden mig submergits, flotant, i repenjant-me enrere, me’ls ajunto amb les mans i em passo la llengua pels llavis. Esperant-lo, servil.

Els ulls li brillen, s’acosta, acariciant-se la polla sota l’aigua, fins a ser a sobre meu, els separo, perquè la col·loqui entre els dos, i ajudant-me amb les mans, li rodejo, nuant els dits al damunt, fent pressió. Repenja una mà al terra i amb l’altra, m’acarona, posant el dit gros dins de la meva boca, que xumo, al ritme amb que em folla els pits. Deu ser una mena de fetitxe amb els pits grans, perquè no triga gens a perdre el cap, sense accelerar, gaudint de la fricció entre els pits i els artells dels meus dits, que premo avall quan hi passa el gland, fent-lo gemegar de plaer, està molt excitat, li costa concentrar-se, l’ajudo pujant i baixant els pits, però no és suficient, i descendint el cul un esglaó, li agafo la polla amb les dues mans i començo a mamar-li, mirant-lo lasciva. Ell posa l’altre mà també al terra, per damunt del meu cap, l’aigua m’arriba al nas, cobrint-me els ulls quan tiro el cap endavant, quasi no puc agafar aire, i accelero, boca i mans, la té molt dura i rogenca, no trigarà, la veritat és que dubto si vull que se m’escorri a la boca, però no el conec de res, millor passo, i quan veig que està a punt, que tanca els ulls perdent el cap, torno a pujar l’esglaó i, oferint-li els pits, s’acaba de masturbar, escorrent-se al meu damunt, gemegant en silenci.

Quan acaba, seu al meu costat, estirat sobre les escales, recuperant-se, mentre jo, m’ajudo de l’aigua per esbaldir-me la lleterada dels pits, que flota fins a una petita apertura basculant al final de la paret.

Restem una estona així, relaxats, parlant de res important, bevent una copa de xampany, que ell ha servit, quan ha sortit a llençar el condó a la paperera.

No vull trigar gaire més a anar a la meva cambra, demà pot ser un dia complicat. A més, el Toni m’agrada per sobre de les meves possibilitats, amb la meva feina no contemplo tenir cap relació, i m’està captivant.

–Hauria d’anar a dormir, demà haig de treballar. –Li dic amb un somriure complaent.

–Sí, jo també, tinc una reunió a primera hora.

Sortim de l’aigua, ens assequem amb les tovalloles que hi ha a les cadires i ens posem els ‘hanfu’ , per tornar per on hem entrat. No ho podria haver imaginat millor. Ha estat genial!

Al cap de vint minuts, ja som a l’ascensor, ell baixa trenta pisos per sota el meu, aguantant la porta mentre ens acomiadem amb un petó. Quan es tanca la porta, inspiro relaxada, una nit per no oblidar.

Entro a l’habitació i tot segueix igual, només una nota que han tirat per sota la porta: ”Objectiu. 09:00 a la piscina. Quedar per sopar. Extracció 22:00.”

Respiro pensativa. Em despullo i fico al llit.

(...)

Sona el despertador, les 07:00. Estiro tot el cos, encara noto la coïssor al cony, i somric dolça, quina nit! Demano l’esmorzar, perquè me’l pugin a l’habitació mentre em dutxo i em preparo per anar a la piscina. M’agrada ser-hi, almenys, mitja hora abans de que hi arribi l’objectiu.

Un cop tipa, i després d’haver-me allisat el cabell, fins i tot el serrell, em poso el bikini daurat, com les espardenyes de tacó de vímet, que porto lligades al turmell, i ulleres de sol quadrades de muntura blanca. No vaig còmoda, prefereixo calça a tanga i els triangles del sostenidor, amb prou feines cobreixen cinc centímetres al voltant dels mugrons. De vegades, aquesta feina fa fàstic!

Baixo a la piscina i m’estiro en una gandula que esta reservada amb el meu nom. Em trec les sabates i em poso oli de coco, mentre repasso cada racó que m’envolta. A l’altre costat de la piscina, hi ha una pèrgola blanca i, a sota, dues cambreres parant una taula. Vigilant-les, hi ha un dels goril·les del meu objectiu. Perfecte, només cal esperar.

No passen ni deu minuts, que veig l’objectiu dins del bar, dirigint-se a la sortida que dona a la piscina. Porta un vestit jaqueta i pantaló de fil blanc, i ulleres de sol negres.

Em trec les meves, m’aixeco i camino cap a les escales de la piscina, que són a prop d’on ha de passar ell. Ajusto les passes per coincidir, mirant-lo als ulls coqueta, just abans d’ignorar-lo i girar-me, perquè també em repassi per darrera, veient com em fico a l’aigua. A veure si pica.

Estic una estona a la piscina, sempre d’esquena a ell. Quan em giro, veig a les cambreres canviant la disposició de la taula, perquè ell pugui seure de cara a mi, bingo! Ja tinc la seva atenció. Surto de l’aigua, col·locant bé el fil del tanga, perquè s’hi fixi i torno a la gandula. M’estiro, repenjant el cap al respatller alçat, i li somric abans de posar-me de nou les ulleres i fer que llegeixo.

Uns minuts després, una cambrera em porta una nota, és de l’objectiu, em convida a sopar a la seva suit aquesta nit a les 21:00. El seu ‘modus operandi’. El miro, alço la nota i assenteixo amb el cap. Somriu victoriós, serà idiota...

Esperaré una estoneta coquetejant i marxaré com si res.

Però llavors, increïble! Apareix el Toni, també arreglat amb una cartera de mà. És conya??? La seva reunió és amb el meu objectiu? Fan negocis junts? Merda! Va fins a la pèrgola i seu d’esquena a mi, després de donar-li la mà.

Ara sí que marxo, haig de tornar a verificar les dades del Toni, això no hi encaixa. I no el vull haver de matar.

M’aixeco, i agafant les sandàlies, marxo descalça cap a l’habitació. Estic preocupada per aquest gir inesperat. Informo a la central, confirmo que tinc cita aquesta nit i els torno a demanar que investiguin al Toni.

Mentre espero noves, trec els dos vestits de nit, ambdós de lluentons, un blau cel i un verd maragda, que em recorda el verd dels ulls del Toni. Ostres, no me’l trec del cap.

Me’ls emprovo i em queda millor el blau cel. De tirants, escotat llarg fins als peus i amb un tall fins a mitja cuixa, però prou avall per ocultar la lligacama amb punxons de l’altra cama.

Sabates de tacó negre i arracades platejades en forma de botó, amb un safir gran al mig. Hi ha un parell d’anells de conjunt, perfectes per la mà dreta, per si haig de donar un cop de puny fort.

Obro el maletí que vaig agafar del bany el primer dia i en trec les dues pistoles, una ‘Liliput’ i una ‘Beretta’. Seria millor la segona, però a la bossa de mà només m’hi cap la Liliput i un carregador de recanvi. M’asseguro de que estigui a punt, i la fico a la bossa, al costat de la roba que tinc estesa per sobre del llit.

Em sona el mòbil. Em confirmen que el Toni està net, suposen que el volen fer servir per entrar contraban a Catalunya, aprofitant els enviaments de material. L’utilitzaran de cap de turc.

Per un costat, m’alleuja, però em sap greu per ell. Encara que aquesta nit li solucionaré el problema.

Tot i estar escrivint l’informe per a la central, les hores passen molt lentament.

Amb el Toni, intercanviem uns quants missatges, vol quedar per dinar, però li dic que no, no vull complicar més la situació.

Són les 20:30 i ja estic arreglada, em poso una mica de perfum i resto mirant pel finestral, preparant-me mentalment per estar alerta, no em puc permetre distraccions. El procediment és fàcil, arribar, i aprofitar la primera oportunitat per liquidar-lo amb la pistola, pujar al terrat pel seu balcó, que hi té accés directe, i marxar.

Bec una mica d’aigua, agafo la bossa de mà, confirmo que porto l’arma, tot i saber que l’he posat abans, i obro la porta.

La primera sorpresa és trobar-me dos dels guardaespatlles de l’objectiu esperant-me.

–Madame... –Em diu, indicant el camí cap a l’ascensor.

Saludo amb el cap, els miro de dalt a baix, van armats sota l’americana, i començo a caminar seguida per ells. Noto els seus ulls repassant-me.

A l’ascensor no parlem, ni quan caminem pel passadís de la seva planta. Hi ha sis guardes més.

Piquen tres cops i un més a la porta, deu ser el codi que tenen, i entro a la cambra. Ells, es queden a fora.

A dins, només un guardaespatlles, el que aquest matí he vist a la piscina, i dos més armats amb metralletes, fora, al balcó.

Les vistes són espectaculars.

S’obre una porta lateral, que sembla que dona a una sala d’estar i surt el meu objectiu, vaig cavil·lant opcions per matar-lo, quan el destí em torna a fer la guitza. El Toni és allà, assegut al sofà, observant com l’altre m’agafa de la mà i em besa els artells. No li fa cap gràcia. Somric complaguda, desitjant que no digui res inapropiat. Quan entro, l’objectiu, en anglès, me’l presenta, el Toni sembla que vagi a explicar que ja ens coneixem, però li agafo fort la mà i el saludo com si fos la primera vegada que el veig. Miro a l’objectiu i li comento que creia que estaríem sols, però no acabo de parlar, que treu una pistola i apunta al Toni, que es queda blanc com el paper. És evident, que sap que hem estat junts i desconfia.

Entra el guardaespatlles, tanca la porta i m’agafa la bossa, l’obre i en treu l’arma. L’objectiu somriu, el Toni flipa i, jo, calibro la situació, els del balcó no ens veuen, només m’haig d’encarregar de l’objectiu i el guardaespatlles que tinc just al darrera. Es pot fer.

Els dic que no passa res, que sempre la porto per seguretat quan viatjo sola, traient-n’hi importància, però l’experiència em diu que és igual el que digui, així que no m’ho penso, dono un cop de colze al nas del guardaespatlles que deixa caure la bossa, amb els ulls tancats, i agafant un dels punxons del lligacames, li llenço al coll a l’objectiu, que sorprès per la meva reacció, ha trigat un segon més a disparar, errant el tret, que xiulant arran de l’orella del Toni, es clava a la paret, travessant un quadre modernista de Wu Guanzhong.

–Toni, a terra! I quiet! –Li ordeno, i obeeix, mentre agafo la pistola i li foto dos trets al guardaespatlles al pit, un al cor, per com es desploma, i amb un al front, remato a l’altre, que gargoteja a terra, intentant treure’s el punxó, tenyint la catifa blanca de sang, a mida que la taca s’expandeix.

Tinc l’adrenalina a mil! Tots els sentits controlant qualsevol moviment que ens envolta. Sento soroll darrera la porta, vaig cap al Toni.

–Som-hi, camina al meu costat ajupit i no et separis de mi. –Assenteix, posant-se en posició. Començo a caminar cap a la següent cambra, un menjador office, el creuem, entrem al dormitori, sembla que els altres ens segueixen, cada cop més a prop. Anem cap al balcó, a través de les cortines, veig la silueta d’un home armat, normalment, van de dos en dos, així que, li disparo, esmicolant el vidre, i, picant amb l’espatlla, el travesso disparant sense parar, fins a carregar-me al segon, que queda estès al costat del primer. Els remato, els prenc una metralleta i, agafant al Toni de la solapa, somric i li faig un petó curt a la boca. Em mira estorat, no se’n sap avenir. –Perdona, a mi aquestes mogudes em posen molt! –Li dic divertida. I encoratjat, agafa l’altra metralleta. –La saps fer servir? –Li pregunto seriosa.

–No.

–Val, el gallet és molt sensible, quan hagis de disparar la subjectes fort amb les dues mans o et pots fer mal. Penja-te-la de l’espatlla.

–D’acord... –Respon poc convençut. Se sent fora de lloc, i té por. Normal. Jo també, tot i el costum.

Miro cap al costat per on han vingut els del balcó i veig ombres de gent que ve, li indico que pugi per les escales que porten al terrat, fins al primer replà, assegurant-nos l’esquena, després l’avanço i pujo primer fins a l’aeròdrom de l’hotel. L’helicòpter ens espera. Indico al Toni que hi pugi. Hi va i espera a fora, dret, amb la porta oberta, jo vaig reculant atenta a qualsevol moviment, fins a ser amb ell. Hi pugem i es comença a enlairar, just quan tres paios arriben a dalt, però tot i apuntar amb pistoles, no disparen, l’aparell fa un gir descendent i quedem ocults als seus ulls, i quan apareixem, ja som massa lluny.

Noto l’esquena tensa, tota jo estic eufòrica, miro al Toni contenta per la feina feta i com ens n’hem sortit. Li agafo la metralleta de les mans, l’asseguro, com he fet amb la meva, i les deixo a terra.

Em giro cap a ell –Estàs bé?

–Crec que no, estic nerviós, i amb ganes de vomitar.

–Vaja, jo que t’anava a morrejar... Hahaha

–Però tu qui ets? I ara què?

–Ara res, tornem a casa. Però els meus caps et voldran fer algunes preguntes. –Li explico intentant ser el més normal possible, sense desvetllar cap informació que em pugui comprometre. Sembla que es va relaxant. El copilot ens dona aigua. El Toni agafa aire.

–Millor... –Diu més tranquil. –Per cert, aquest vestit és espectacular!

–Doncs si veiessis el picardies que porto a sota!!! Hehe... –Li dic aixecant les celles.

–No fotis!... Amb les ganes que encara et tinc.

–Ah, sí? –El miro múrria.  

–Saps que sí... Ostres, les meves coses! –Deixa anar de sobte. –S’han quedat a l’hotel!

–No pateixis, els de la central ho recolliran tot, i ens ho portaran al pis franc on anem a passar la nit.

–Ah... – I no diu res més, em mira de dalt a baix, i somriu lasciu. –podrem dormir junts?

–Em sap greu, però no crec que et deixi dormir gaire... –I li guinyo un ull. Ell, somriu complagut, abans de girar el cap cap a la finestra i mirar com ens allunyem de l’hotel.

Quan arribem al pis, repassem totes les habitacions. Tot és en ordre. És petit i senzill, amb una mica d’humitat a les parets pel pas del temps i algun pòster amb còpies de litografies xineses.

Fem un mos amb els de l’equip de vigilància, fins que arriben els del relleu amb les nostres pertinences de l’hotel, i acomiadant-nos de tots, un parell, resten al cotxe, vigilant la porta d’entrada, i els altres, marxen. És l’única manera d’entrar, i en principi, no estem en perill, però seguim les normes de la central, per precaució.

Quan per fi ens quedem sols, no deixem de mirar-nos, cada moviment que fem ens apropa a l’altre, l’atracció és palpable, necessitem tocar-nos, i això m’excita tant com m’espanta.

–M’has dit que fliparia si veiés el picardies que portes sota el vestit. I sincerament, tal i com vas ara, dubto que ho puguis superar. –Em diu somrient salaç, seient al sofà que hi ha al mig de la sala, observant-me de cap a peus.

–Només hi ha una manera de comprovar-ho... –Li dic, mentre em començo a baixar la cremallera de l’esquena fins al cul. Aguantant-me l’escot amb una mà, em trec primer un tirant, remenant els malucs, ell, saliva, després em trec l’altre, pot visualitzar les tires platejades que es creuen cap al centre de l’escot, i quan deixo caure el vestit, no pot evitar obrir la boca, bocabadat. Les tires creuades passen per sota els pits i van fins al mig de l’esquena, acabant en punta just per sobre de la regatera del cul, però el que més li fascina és la tela totalment transparent, que li deixa veure que no porto roba interior. Dono una volta, deixant que em repassi, encara amb les sabates de tacó. I posant les mans a la nuca, m’aixeco els cabells, mantenint-los subjectats entre els dits, mentre m’acosto cap a ell, amb passes curtes. –Què, què me’n dius?

–No tinc paraules... –Diu abstret sense deixar de mirar-me.

–Ah... no?... –Xiuxiuejo posant-me de quatre potes entre les seves cames. Diu que no amb el cap. Els ulls se li enfosqueixen a mida que passo les mans per les seves cames, fins arribar a la bragueta, que desbotono a poc a poc, mirant-lo, tot i que ell té els ulls posats als pits, que tremen com flams a cada moviment. –Aixeca el cul... –Li demano, per treure-li els pantalons i els bòxers, que deixo a terra, al meu costat, com les sabates i els mitjons.

Refrego els pits per les seves cuixes, que separa, obrint-se més de cames, oferint-me la polla dura i enervada, que agafo amb una mà, i començo a acariciar-lo, besant-li la pell, dolça, salivant, ell juga amb els dits amb un ble de cabell, que recargola lentament, mentre passo la llengua rodejant el gland, com els dits, repartint la humitat, perquè llisqui més quan m’hi amorro, i succionant una mica, li beso la punta, passant la llengua amb compte pel forat. Gemeix, amb una mà s’agafa fort al coixí, però em deixa fer, tinc ganes de fer-lo gaudir, i no suporto que em distreguin quan la mamo. Somric malèfica, i obrint la boca, me la fico dins, deixant caure la saliva, repartint-la entre els llavis i la mà, i amb els ulls tancats, em concentro en cada moviment, pujant i baixant el cap, prement els llavis just en passar pel fre, notant com acaba de trempar dins meu, no m’hi cap sencera, intento mesurar fins a on arribo, però és massa gran i tinc basques si ho forço, així que m’ajudo de la mà, accelerant el ritme, jugant amb un dit per sota els ous. Ell, tira el cap enrere, gemega calent. Segueixo mamant i xumant, fins a trobar el ritme constant que el torna boig, i em posa la mà al cap, no fa força, crec que ho fa per inèrcia, per avisar que està a punt, i sense treure-me-la de la boca, li mamo el més ràpid que puc, fins que veig que perd el control i, sense deixar de masturbar-lo amb la mà, em centro en el gland, pressionant els llavis, xumant, llengotejant, mentre el miro porca, notant la llet omplint-me la boca, que empasso sense deixar de xumar, fins que acaba i respira profundament.

Em passo els dits per les comissures i me’ls llepo. Sembla que comença a recobrar el sentit. Em mira calent, crec que li ha agradat com ho he fet.

Em fixo que, com l’altre dia, no destrempa del tot.

–Tens condons? –Li demano esperançada.

–Sí, a la cartera... –Em diu mirant cap a la roba de terra. –No en trobo a tot arreu d’aquesta mida...

–Ja... –Responc, mentre els busco a la butxaca dels pantalons, el trec i li dono.

Se’l posa, diria que comença a reaccionar, no han passat ni cinc minuts.

Em mira, desbotonant-se la camisa, però em poso al seu damunt i li esparraco els quatre botons que li queden, rient divertida, entremaliada. L’ajudo a treure-se-la, i seient a sobre d’ell, gaudeixo, notant com em penetra, gemegant agafada al respatller, pujant i baixant els malucs, fins que entra sencera, tocant fons, endurint-se per moments, amb les seves mans al cul i el nas entre els pits, que ballen a mida que me’l follo més ràpid, perdent el cap amb la fricció, i començo a tremolar, diria que no coordino del tot, ell ho veu, i agafant-me per sota del cul, sense treure-me-la, es posa al damunt i subjectant-me les mans per sobre del cap, em folla com un animal, expressant tot el desig que em té, portant-me al clímax més tòrrid imaginable, fins a orgasmar a l’uníson, cridant entre gemecs, quedant totalment exhausts, abraçats a sobre del sofà.

Després del dia que portem, i ara la nit, estic feta caldo. M’aixeco, li ofereixo la mà, que agafa, i anem cap al llit a dormir.

(...)

Ens despertem amb la llum del sol, que importuna a través de la cortina, ens vam deixar les persianes pujades del tot.

Miro l’hora, no trigaran a venir-nos a buscar.

El desperto, passant-li el dit pel braç i el pit, xiuxiuejant el seu nom a cau d’orella. Somriu, mentre s’estira.

–Bon dia... ens hem d’aixecar i preparar-nos. –Assenteix, fregant-se els ulls, marcant el bíceps del braç, i la polla sota el llençol... Ufff... ja m’estic escalfant, millor surto del llit!

Posem en ordre les maletes, mentre ens dutxem per torns, i informo a la central. Em comuniquen que en tres hores tornem cap a Barcelona i que el Toni haurà de declarar. Li explico la situació.  

–No sé pas com puc ajudar jo.

–Potser, fent negocis, t’han dit quelcom que ens ajuda a trobar el sentit a algunes de les peces del trencaclosques que formen aquesta operació.

–Val, sí, cap problema. El que us calgui.

Sona el timbre, el cotxe ens espera. Agafem les coses, i en arribar a la porta, ho deixa tot i m’abraça fort, un calfred em recorre la pell fins al cor, i també m’hi aferro, tancant els ulls, sentint que la meva vida ha canviat, i no sé com afrontar-la, mai havia necessitat a ningú.

FI

#byLady