Eucaliptus (#FemXarxa)

Massa mesos sense veure’ns, el desig era palès als missatges, a les trucades, però tenir-lo al meu davant, sentir el seu aroma, barrejat amb el del ram de flors silvestres i eucaliptus que m’entrega, embolcallant-me sencera, m’activa la bilirubina, m’encén la sang, que només respirar-lo, ja crema a les venes i, com no podia ser d’una altra manera, el seu somriure entremaliat em segueix desfent els sentits.

No ens cal parlar, fa anys que ens ho hem dit tot, des del primer dia vam saber que érem l’un per l’altre, ànimes bessones, les dues meitats de la nostra taronja perfecta, però, de vegades, la vida és molt complicada i, trencar amb tot, era molt difícil, per no dir impossible i vam fer un pacte, seguir igual amb les nostres vides i, només, quan el destí ens oferís la oportunitat, estaríem junts, però això va ser mesos després del petó que ho va iniciar tot.

Quan ens vam fer aquell primer petó, espontani, al pàrquing de l’empresa, la màgia ens va embruixar i encara ho segueix fent, tot i la distància.

Vam fer tot el què va estar a les nostres mans per no provocar un daltabaix. Ell, va demanar un trasllat i va anar a viure a una altra ciutat.

Aquells dos mesos, fins que no li van concedir, van ser una tortura, una prova de foc. Veure’ns pels passadissos i fer com si res, ignorar-nos, defugir-nos, buffff... i, a les reunions, encara era més difícil comportar-se, no mirar-lo als ulls, que em cridaven salvatgement roents, provocant-me per saltar per sobre de la taula i menjar-nos a petons, perdent totalment el control, però ens vam comportar i no ens vam dir res, ni vam quedar, ni vam saciar el desig que ens teníem.

El primer dilluns després de marxar, que ja no va venir a treballar, esperava descansar el neguit que em provocava, però no va ser així, sentia un buit immens al meu voltant, però no pell endins, podia sentir el cor com bategava fort per ell.

Van passar els mesos i tot seguia igual, quan em reenviaven algun e-mail de feina i veia el seu nom al missatge de sota, encara que fos estant en còpia, somreia, bé, encara ho faig quan passa i les papallones de l’estómac, em tornen a regirar el cos sencer.

No va ser fins al cap d’un any i mig, sense veure’ns ni parlar, que vam coincidir en una fira de mostres.

Abans d’anar-hi, vaig veure, en el recull d’horaris de l’empresa, que hi anàvem el mateix dia i vaig demanar de canviar-ho. Pel què em va explicar després, ell va fer el mateix, i ens vam acabar trobant a la cua de l’avió que ens portava a Colònia. Quasi se’m para el cor. Ens vam saludar amb el cap, però els ulls ens van delatar a l’instant i, no només això, també ens va tocar seure de costat durant el vol.

Tant de temps evitant-nos i, de cop, ens trobem braç contra braç durant més de dues hores seguides.

Primer, vaig arribar jo al meu seient, al costat de la finestra, després, un noi ros, jove, es va asseure al que donava al passadís, deixant buit el que quedava entre els dos. Recordo, que anava desitjant que vingués cap a mi, a la vegada que volia que segués ben lluny, per no provocar cap situació compromesa, però, quan el vaig veure aturar-se a la meva fila, confirmant el número de seient, no vaig poder evitar somriure-li dolça i nerviosa, tota jo el volia tenir al meu costat, que fos només per a mi.

Va deixar la maleta al compartiment superior, es va esperar a que l’altre noi, que era molt alt, s’aixequés per deixar-lo passar i es va asseure al meu costat. Va ficar la tauleta a la butxaca del seient de davant, es va cordar el cinturó, bastant fluix i em va mirar. Els ulls li brillaven incandescents, suposo que com els meus i, davant la meva sorpresa, em va fer un petó a la galta i em va agafar de la mà. No ens vam dir res, només estàvem allà, aliens al que ens rodejava, asseguts, agafats, fins que ens vam enlairar i ens vam descordar els cinturons amb les mans que teníem lliures.

—No ho aguanto més. —Li vaig dir sense mirar-lo, amb la vista fixa a la finestra, esperant que no m’hagués sentit.

—Ho sé, jo tampoc. —Va respondre, mentre fregava els dits entre els meus, acariciant-me’ls. —No ha servit de res que ens allunyéssim, només hem perdut un temps valuós, que mai més podrem recuperar.

Sentir-li dir, amb aquell to de veu sincer, dolgut, esperant rebre una negativa per part meva, disposat al sacrifici per les nostres famílies, però amb la tranquil·litat d’haver expressat el què sentia, em va commoure. Acabava de descriure el què em passava a mi, aquesta tristesa difuminada que em perseguia nit i dia, també preparada per ser infeliç fins a oblidar-lo, però una veu en el meu interior, em deia que mai passaria, que mai podria ser feliç. I, ara, amb tres frases, s’havia carregat tota voluntat d’estar separats, al menys per part meva.

Em vaig girar, segura de mi mateixa, acceptant compartir-lo quan no estigués amb mi i, el vaig besar a la boca amb tota la tendresa que portava acumulada dins meu, però, quan les llengües es van trobar, tot el cos se’m va electrificar, diria que el seu també, per com va correspondre al petó, acaronant-me amb intensitat, prement els llavis contra els meus, assaborint-nos fins que va desaparèixer la resta del món i vam poder ser feliços per primera vegada.

Mai m’havia sentit així amb ningú i, si ell volia, gaudiríem la nostra relació, al nivell que fos, amb totes les restriccions i normes que poséssim, però no podíem deixar passar aquest amor com si no tingués valor, donant prioritat a parelles que feia molt de temps que només eren companys de pis, als que apreciàvem, però que ja no estimàvem, ni ens estimaven.

El què ens frenava de divorciar-nos, era que ell era el gendre del meu client principal, de l’empresa que tinc amb el meu marit i, a més, la canalla, ell té un noi i jo dues noies, els tres adolescents, la meva petita anava a classe amb el seu abans de marxar i no ens vam voler arriscar a descentrar-los, pels estudis, perquè es coneixien, perquè, emocionalment, els faríem molt de mal.

Encara amb la cara entre les seves mans, ens vam mirar. Jo somreia nerviosa.

—Com ho farem? —Em va preguntar.

—No ho podem fer. —Li vaig recordar, tot i que per dins ja havia pres la decisió d’anar fins al final.

—Ho sé. —Va dir amb indiferència.

—Ja... però ens està passant igualment, no? 

—Sí, no ho hem buscat, però som aquí, de fet, ho hem intentat evitar i, tot i així, el destí ens ha reunit de nou. —Va confirmar, referint-se a que els dos havíem canviat les dates, la fira durava cinc dies, teníem una probabilitat entre quatre de coincidir i havia passat.

—Doncs juguem amb el destí. —Li vaig dir enigmàtica. M’escoltava intrigat. —Nosaltres seguirem igual, vivint lluny, sense contacte, ni provocar res, però quan el destí ens faci coincidir al mateix lloc, com aquesta vegada, durant el temps que tinguem i, evidentment, d’amagat, farem desaparèixer les nostres vides i serem només tu i jo, ni que sigui fent un cafè. Què et sembla?

—Ni missatges, ni res, com fins ara? —Vaig assentir. —Però poden passar mesos o... anys...

—Ho sé. —Em vaig quedar en silenci, esperant, veient com hi pensava, no semblava gaire convençut. Al cap d’uns segons eterns, va reaccionar.

—Val,... les palles compten? —Va deixar anar divertit.

—Bé, tant com fins ara, no?... Hahaha... Ara podrem fer realitat les nostres fantasies ocultes. —Li vaig dir amb veu sensual, passant la llengua per davant de les dents.

—Ufff... No em diguis això, que em poso com una moto. Fa més de tres anys que no follo.

—Sí, m’ho vas dir, jo poc més d’un parell, crec, ja ni ho recordo. —També li vaig confessar, alçant les celles esparverada en escoltar-me a mi mateixa dient-t’ho. —Aquesta nit, ens estem al mateix hotel. Potser que hi posem remei.

—Només entrar per la porta. Hahaha...

—Si, clar, si vols ho fem ara... Hahaha... —Però només pronunciar les paraules ens vam mirar i la decisió estava presa.

—No porto condons. —Em va dir baixant la veu, perquè només el pogués sentir jo.

—Prenc la pastilla, per un tema hormonal, no calen. —Li vaig explicar, fent una ganyota.

—A pèl?... Joder! Potser que primer me la peli o no aguantaré ni tres segons.  

—A saber quan aguanto jo també. —Em va mirar divertit. —Jo mai ho he fet en un avió, i tu?

—No, mai. M’estic posant nerviós.

—Millor, així duraràs més.. Hahaha...

—No crec.. Hahaha...

—Fem una cosa, ara, vaig cap al bany i, tu, hi véns en cinc minuts. Obriré la porta i hi entres.

—Val... No perdem més temps! —Es va girar i li va demanar al noi jove que em deixés sortir.

Es van aixecar els dos i, un cop jo anava cap al bany, a la cua de l’avió, vaig veure que xerraven, però ell no tornava a seure, només el noi jove. Vaig entrar a un dels dos banys. Em vaig rentar les mans i posat desodorant, que portava a la bossa, l’espai era molt just.

Als cinc minuts en punt, vaig sentir un home estossegar, havia de ser ell i els seus nervis. Vaig obrir la porta i, va entrar tan ràpid, que em va empentar i vaig quedar asseguda a la tassa, rient. Quasi no hi cabíem.

—Jo no estic acostumat a fer aquestes coses. Necessito un minut. —Va demanar, per posar-se en situació.

—I jo, ara tinc la sensació que tot l’avió ho sap i està atent al què fem. —Va assentir, diria que li donava morbo i tot.

Ens vam mirar, era perfecte!

Per primer cop a la vida, estàvem sols en un espai tancat, fora de la vista de tothom i ens vam abraçar. Li olorava la pell del coll, amb els ulls tancats, sentint que era meu, ni que fos per una estona. Li vaig besar la galta, ell em va començar a pujar les mans pels malucs. Ens vam fer petons esporàdics, abans de morrejar-nos amb més decisió que als seients. Vaig notar els seus dits resseguint la cintura dels meus pantalons negres pitillo, fins a ficar-los cap a la natja, engrapant-la amb força, excitant-me, provocant el primer gemec de molts. I, per primera vegada, em va clavar la trempera a la cuixa. Mare meva! Vaig notar el flux regalimant cap al tanga, només d’imaginar-la dins meu. 

Em vaig descordar el pantalons, ell, em va ajudar a desbotonar la camisa blau cel, obrint-la, mostrant-me en roba interior negra. Estava molt nerviosa, li volia agradar de debò. Ell, es va descordar els texans, alliberant la pressió de la trempera, que s’amagava sota uns bòxers grisos Calvin Klein. Li estava desbotonant la camisa blanca, però, al tercer botó, se la va treure pel cap i la va deixar a la pica. Li vaig besar els pectorals, passant-li la mà per tot el tors, sense arribar al membre, per no excitar-lo de més.

Em va descordar els sostens, per acariciar els pits a la vegada, jo estava molt calenta, repenjant el cul a la pica. Tremolàvem els dos, inquiets, frisosos, sense pressa, però intensos. Massa temps sense que un home em toqués, ell també, va xumar un parell de cops els mugrons, però crec que l’excitaven massa, per com esbufegava, abans de portar la mà fins al pubis. Els pantalons eren massa arrapats, me’ls vaig baixar fins a mitja cuixa i ara sí que vaig notar els dits lliscant per sobre del tanga, que marcava els llavis humits, mentre ens menjàvem la boca cada vegada més afamats.

Es notava que estàvem nerviosos i impacients i, això, encara ho feia més especial, em mirava com si fos el millor que li podia estar passant en aquell moment. Tot fluïa amb facilitat, les mans ens resseguien el cos amb suavitat, però fermesa, recordo quan em va engrapar el cul i va clavar la trempera fort contra mi, em va fer mal i tot, es va disculpar en veure que em lamentava, llavors, el vaig empènyer contra la paret del seu darrera, li vaig baixar la roba fins als turmells, com vaig poder, amb el poc espai que teníem i em vaig quedar asseguda a la tassa, mirant-li, agafant-li amb la mà, notant la rigidesa. El gland semblava a punt d’explotar, llavors, li vaig passar la llengua per la punta, mirant-lo.

—Ufff... vigila que no aguantaré gaire. —Em va dir concentrat en resistir el màxim possible.

—Ok, no pateixis, només me la vull posar a la boca un moment i prou. —Li vaig confessar mirant-lo calenta, des de sota, veient que li estava encantant que ho fes. Va alçar la barbeta, tancant els ulls, repenjat enrere, mentre notava l’escalfor de la meva boca a mida que me la ficava lentament, assaborint-lo. Ell, gemegava intensament, estava totalment anat. Un cop la tenia ben molla, em vaig aixecar, em vaig girar, em vaig treure els pantalons i el tanga amb la seva ajuda i, inclinant-me endavant, de cara al mirall, li vaig encarar el cul. —La vull notar a dins. —Vaig confessar calenta.

Es va llepar dos dits i me’ls va passar entre els llavis del cony. Un calfred interminable m’anava recorrent el cos en bucle, després amb el gland, no deixava de mirar-se’l, mentre el passava amunt i avall, repartint la humitat entre els dos, separant-me els llavis, prement amb cura, fins a ficar-la a dins, escoltant-me gemir a mida que la notava friccionant el meu interior.

Després de tant de temps sense sexe, era electrificant i, al ser la primera vegada amb ell, cada gest, cada carícia, era nova, excitant-me molt més del què hauria pogut imaginar mai, fent-me perdre el cap per moments, en augmentar el ritme quan envestia. Per no poder aguantar, estava controlant-se força. Jo estava molt excitada, ben xopa. Vaig posar una mà al mirall, buscant la seva mirada, perquè veiés la meva cara libidinosa, gemegant amb la boca oberta, suplicant que en volia més, llavors, em va agafar els dos pits amb les mans i em va començar a follar amb contundència, notava els ous rebotar contra mi a cada penetració, el plaer era sorprenent, el cap se m’enterbolia, els seus esbufecs em posaven la pell de gallina al clatell i vaig notar el cos sencer tremolant, sé que em va preguntar alguna cosa, però no el sentia, estava totalment fora de mi, l’orgasme m’havia posseït els sentits, fins que vaig esclatar brutalment, gemegant bastant fort, notant la seva escorreguda espetegar dins meu, a batzegades, repenjant la barbeta a la meva espatlla, mirant-nos satisfets.

Quan va acabar, me la va treure, no sense abans, provocar-me un tremolor més pel frec al sortir.

Em vaig girar i ens vam començar a morrejar, les ganes no s’havien acabat, però no podíem estar tot el vol follant al bany.

—Mare meva! Ja voldria ser a l’hotel. —Em va dir maurant-me els pits. —Són preciosos. —I em va fer un petó a cada mugró. Després, ens vam abraçar.

—Sí, jo en vull més. Aquesta nit seguim. —Li vaig dir fent-li un petó al front. —Ha estat genial. Ara deixa que m’eixugui, que m’està regalimant tot. —Li vaig explicar, mirant-me les cuixes. La cara d’ell, va ser per emmarcar, diria que es va excitar de cop en veure la seva escorreguda, barrejada amb el meu flux, lliscant entre les cuixes, densa.

—Joder, torno a estar a cent! —Va dir mentre em mirava com m’asseia a la tassa, per fer un riu, abans d’eixugar-me.

—Sí, jo tampoc n’he tingut prou, però em fa cosa estar tanta estona tancats al bany.

—Sí, millor sortim i aquesta nit ho rematem. També em posa la idea d’estar junts el que queda del dia, sense poder fer res, sabent que a la nit seràs meva.

—Només teva, en cos i ànima. —Li vaig confessar, pujant-me els pantalons.

Em vaig acabar de vestir, ens vam fer un petó i vaig sortir del bany.

A fora, no hi havia ningú, però al veure que l’altre bany estava desocupat, hi vaig entrar. La imatge que vaig veure de mi, emmirallada, era de felicitat pura! Em vaig tornar a rentar la cara, per refrescar-me, em vaig retocar els cabells i vaig anar cap al seient.

El noi jove, em va deixar passar, no sense somriure, era evident que sabia què havia passat, com alguns dels que seien prop del bany, potser ho havien sentit tot. Em vaig posar vermella com un pebrot, però m’era igual!

Al cap de deu minuts, ell, encara no havia tornat. Estava mirant per la finestra de l’avió, quan el vaig veure aparèixer per anar al seu lloc, mirant a la gent cofoi i, quan es va trobar amb el noi jove, a aquest només li va faltar aplaudir-lo, mentre el deixava passar cap al seient, movent el cap com si fos un gos d’aquells dels cotxes dels anys ‘70. Què babaus!

—Hola, creia que et passava alguna cosa. —Li vaig dir encuriosida.

—Sí, que m’ha passat, sí. —Va dir, acostant la seva boca a la meva orella. —M’he trobat amb una noia al bany i em follat. —Vaig somriure. —I no només això... Quan ha marxat, encara estava com una moto i me l’he acabat pelant. —El vaig mirar amb la boca oberta.

—No fotis?... així ja estàs del tot satisfet?

—Què va, si no fos racional, ara t’empotrava aquí mateix... Hehe... —Va confessar, passant la mà per sota el meu braç, acariciant-me un pit amb els artells, per sobre de la camisa.

—Quines ganes que et torno a tenir, de debò, jo no sé si aguantaré fins a la nit. —Va somriure, es veia pletòric!

Però vam saber controlar-nos fins passades les 23:00, després del sopar amb la resta de companys que assistien a la fira.

Va ser una de les millors nits de la meva vida, la complicitat, la confiança, com tot fluïa sense més i, el plaer, la seva entrega per complaure’m, la meva per satisfer-lo, una normalitat que sortia del normal i que ens marcaria de per vida.

Això va ser fa més de cinc anys. Han passat tantes coses!

Ell es va separar l’any següent i va tornar a viure on vivia abans, amb el seu fill. Jo, vaig parlar amb el meu home i vam acordar seguir casats fins que la petita acabés els estudis, li queda només mig any i, cadascun, podrem fer la nostra vida, amb les parelles que ja hem trobat, de moment, no oficials.

A més, fa dos anys, em vaig quedar el 95% de l’empresa, va tan bé, que he comprat una planta en un petit edifici d’oficines, de fet, eren dues oficines, tres quartes parts ho segueixen sent, la resta, ho he arreglat com un petit loft. Un espai obert, excepte el bany i un petit traster, on quedem sempre que podem. Com aquest vespre, després de mesos sense veure’ns, per un projecte de feina que l’ha portat a viatjar per mig món amb el seu ex-sogre.

Avui, no sabia què posar-me, com sempre, estava nerviosa, fins a destriar un picardies de color xocolata, de tul semitransparent, engrapat als pits com els vestits de l’època victoriana londinenca, que vaig estrenar per a ell, de fet, només me’l va veure aquella vegada i sembla que li ha agradat, per la cara que ha posat en obrir-li la porta i veure que era l’única peça que portava posada.

I aquí estic, embolcallada per l’aroma a eucaliptus fresc, mirant a l’home que m’ha robat el cor i l’ànima, que espera pacient a que s’acompleixi el pacte que tinc amb el meu marit, per poder anar a viure junts.

—Com t’he enyorat! —Li declaro, abraçant-li el coll, sentint el seu cos arrambat al meu, notant la duresa de les tiges del ram a la meva esquena, mentre ens abracem dolços, estimant-nos obertament, vivint aquest secret que ens manté vius, reconeixent de nou els nostres llavis, de boques enyorades, encaixant a la perfecció, càlides, que ens fan tancar els ulls per sentir la suavitat de les llengües en descobrir-se juntes de nou, afamades per jugar salivades, intenses, ufff... Tinc la pell de gallina, despertant de cap a peus i un calfred remolinat descentrant la raó. Ja no noto el fred del terra als peus descalços, dec estar volant entre els seus braços i em deixo portar, mentre es despulla, el despullo, no sé què ha fet amb el ram, però me n’oblido quan m’arramba contra la paret, pujant la mà pel maluc, descobrint-me la natja que agafa ferm, portant-me cap a ell, trempat, calent i, encara menjant-nos la boca, em posa la mà al pubis, quieta sobre el pèl rasurat, fent-me pessigolles amb els dits, Mare meva! Imaginar què em farà, m’encén més encara, respiro accelerada, el pit s’oprimeix sota el picardies, massa ajustat, noto com puja i baixa, les cames es tensen, quan, de sobte, me l’engrapa fort i noto la pressió de tres dits pessigant-me’l, em queixo, li dono un cop al braç i somriu, llavors, els passeja endavant i endarrere, cercant el forat, humitejant-los, posicionant-los, fins que dos, em separen els llavis, perquè el tercer es fiqui a dins. Tiro el cap enrere, el miro suplicant, té els ulls foscos, perversos, mentre el fica ben endins, fins a trobar el punt G, la meva expressió li fa saber i, friccionant fort, em folla sense parar, no puc dir res, em falta l’aire, no penso, té el poder i, abraçada a ell, amb la boca oberta, noto el plaer cremar-me, portant-me on només arribo amb ell, en segons i, quasi deixant de respirar, m’escorro intensament a la seva mà, que no en té prou, com ell, que segueix, provocant el segon de molts, cada vegada més calenta, encenent-me, fins que em té porca, disposada a tot, fent desaparèixer els límits de la vergonya i l’enteniment.

De cop, treu la mà i s’enretira. Mirant-me de dalt a baix, acalorada, respirant intensament, intentant entendre què passa.

—No paris, una mica més. —Somico, respirant entretallada.

—Si vols més, et toca a tu. —Respon divertit. Es gira i camina fins al llit, on s’estira cara amunt.

Ni m’ho penso, encara amb les cames tremoloses, m’hi acosto, mirant-li el membre erecte, que sembla que tingui vida pròpia, per com es mou a cada batec. Poso un genoll a sobre del matalàs i m’inclino, fins que me’l poso dins la boca i xumo accelerada, ajudada per la mà.

—Ei.. ei.. ei... vigila, no tant ràpid... —Demana patint, perquè no li vingui. El miro somrient malèfica, alçant una cella, jo també sé com portar-lo al límit. Segrego saliva i la deixo regalimar a sobre del gland, repartint-la amb la mà, mentre el miro. La té molt dura i, el seu semblant, demana joc.

Em poso oberta de cames al seu damunt i m’hi assec a sobre, gemegant quan la noto entrant dins meu, fins que deixo caure el pes del tot i se’m clava fins al fons, joder! No puc evitar emetre un petit crit, abans d’inclinar una mica el cos i agafar aire. Ufff... Noto el calfred recorrent-me el cos sencer. Somric. Ell, m’acarona, baixo una mica més el cap i el beso dolça a la boca.

M’incorporo, em trec el picardies, notant com em reboten els pits a l’alliberar-los i com em ressegueix la nuca, recollint-me els cabells cap amunt, que cauen en cascada sobre l’esquena quan els allibero, tirant la peça de roba a terra.

M’excita veure com admira el meu cos despullat al seu damunt. Començo a moure els malucs, fent una mena d’el·lipsi mentre pujo i baixo, primer a poc a poc, però accelerant a mida que l’excitació m’ho demana. Ell, s’obre una mica de cames i baixa més el cul, a la vegada que posa les mans sota el meus malucs.

Notar la rigidesa dins meu, em torna boja, el follo tancant els ulls, centrant tota la meva atenció a la fricció, noto els músculs garratibats, fins que la pressió m’arriba a la cara i els ulls em fan pampallugues, estic perdent el nord del tot, ja no decideixo què faig, el cos actua portat per la inèrcia i les seves mans, que empenyen quan pujo, accelerant a cada empenta, gemegant fort, diria que crido, m’escolto entre els seus panteixos, està a punt, com jo, premo fort els llavis contra el seu membre i el cavalco desmesurada, ja no hi ha retorn, m’agafa tant fort que quasi em fa mal, no puc parar, ell es tensa, alça una mica l’esquena cap a mi, tancant els ulls, aguantant tant com pot, m’inclino cap a ell, repenjant una mà al matalàs, mentre, amb l’altra, li aguanto el cap pel clatell, ell, obre els ulls com pot, jo aguanto la mirada amb esforç, fins que l’orgasme em posseeix i, fent un últim gemec mut, m’escorro brutalment, just quan noto la seva lleterada espetegant tèbia, omplint-me, donant el punt i final a un dels millors polvos que em fet mai.

Em deixo caure al seu costat, bleixant cada vegada més relaxada, recuperant-me, com ell, que sembla exhaust.

Restem així uns segons.

—Has acabat amb mi. —Em diu amb un to de veu defallit.

—Et tenia moltes ganes avui. —Responc, estirant les cames entumides per l’exercici i la tensió.

—Ja veig. —No pot quasi ni parlar. Els ulls se li tanquen, deu estar cansat. Li passo els dits per sobre de la mà, acariciant-li els artells, fent-li pessigolles suaus, sé que el relaxen i ho noto per com respira, fins que s’adorm.

Amb el peu, pujo la manta que tenia plegada a la cantonada i ens tapo. Em poso de costat, repenjant la galta al seu pectoral, mirant el buit, deixant-me portar per la son i el descans, sabent-lo amb mi, fins que la mirada es fixa en el ram de flors. L’ha deixat repenjat sobre la lleixa que hi ha al costat de la porta d’entrada, quelcom brilla. Penjant d’un cordill nuat a una branca d’eucaliptus, hi ha una clau, sembla d’una porta blindada, és massa gruixuda per ser de cap altra, no és la de casa seva, ni la de casa meva.

—Una clau? —Pregunto dispersa, en veu alta, ruminat.

—La de casa nostra. —Deixa anar endormiscat i somric emocionada, abans de tancar els ulls i escoltar els seu cor bategant per mi.

...FI.

#byLady