Tulipes (#FemXarxa)

M’agrada com em mires de reüll quan passo pel teu costat al restaurant. Sempre noto les pupil·les resseguint-me de cap a peus. Penses que no me n’adono perquè sóc un home i et creus més discreta, per ser una dona, però no funciona així.

A més, sóc plenament conscient de que seràs meva, avui, ho desitges, com ho desitjo jo, perquè, per casualitat, fa uns dies que parlem a Twitter, debatent estratègies polítiques per fer un país millor, sense saber que sóc ell, com tampoc jo sabia que, ella, eres tu, fins a veure la teva tulipa groga damunt de la taula fa uns minuts i intento dissimular des de que has arribat. Rient sol, recordant les nostres converses, on m’expliques, en confidència, que t’agrada el meu cul, bé, el del cambrer que et serveix la millor torrada amb escalivada del món, aquell d’ulls verds i somriure sensual que mai es fixarà en tu, perquè no t’agrades, però discrepo, perquè ets preciosa i m’encantes des del primer dia que et vaig veure, molt abans de parlar, sí, em tornes boig, em fas trempar com cap altra, sobretot a les nits, quan et busco entre somnis humits i ets meva, com jo teu, assaborint-nos la pell, cremant per dins, sentint com gemeixes quan et penetro foll, agosarat, perquè m’ho demanes calenta, esgarrapant-me, empenyent-me el cul amb els talons, com m’has dit que t’agrada fer, abans d’esclatar gemegant entre els meus braços, com jo, escorrent-me descontrolat dins teu.

Són les 16:00, acabo el torn.

Deixo el davantal, agafo la tulipa groga que tenia amagada a la lleixa de la despensa i m’apropo cap a tu, nerviós pel desenllaç, però quan em veus, tot canvia, la ficció es fa realitat i la realitat es fa vergonya. Amb el semblant contrariat, em mires com si fos la primera vegada que em veus, associant les quatre personalitats, les dues d’una realitat d’amistat cortès al restaurant durant més de cinc anys i les dues que, des de fa tres mesos, s’han fet confidents anònimes, desvelant mil i un secrets, obrint els cors i plantejant un món de possibilitats on estarem junts si ens agradem físicament i, ara, és l’hora de la veritat, cadascun amb una tulipa groga, la teva flor preferida, que a partir d’aquest moment, també serà la meva, el nostre símbol, si, finalment, m’acceptes.

Somric, obrint els braços per a tu, que t’acostes cada vegada més còmplice, més familiar al què som a les xarxes, que no pas a la realitat quotidiana.

Puc sentir els batecs del teu cor des d’on estic, o potser és el meu, esperant nerviós com feia molt que no em sentia. Semblo un adolescent a la primera cita, però amb una emoció adulta, la por de perdre el què podem ser i del que, des de fa una estona, m’estic fent a la idea, perquè m’agrades i molt!

Una passa més, estàs a menys d’un metre de mi, mirant-me coqueta, seduint-me més, si és possible i, per fi, sembla que t’has situat del tot i tens la decisió presa, per com somrius i fas una última passa més gran, quedant arrambada a mi, mentre em rodeges el coll amb els braços, quedant-t’hi penjada i, jo, abraçat fort a la teva cintura, intentant no rebregar la tulipa que subjecto amb delicadesa a la teva esquena.

—Tu?!!! —Em dius contenta. —Des de quan ho saps?

—Des de que has posat la tulipa a sobre de la taula. —Explico nerviós.

—Per això has marxat cap a la cuina?

—Sí, se m’ha accelerat el cor i em tremolava tot, com a tu ara... —Dic, veient com et tremen els llavis pels nervis. —Me n’alegro que siguis tu, Anna, ho saps oi?

—Sí, m’ho havies dit al xat vàries vegades, sense imaginar que fos jo, de fet... —Agafes aire i les galtes se’t ruboritzen. —Estava gelosa d’aquella dona que t’agradava tant i, ara, saber que sóc jo... —Et brillen els ulls i passes el dit suaument pel lòbul de la meva orella, fent que un calfred em recorri l’esquena.

—I jo del cambrer, no entenc com no hi hem caigut abans, amb tots els paral·lelismes que hi havia entre nosaltres.

—Ja... Albert... —Sentir el meu nom als teus llavis m’embruixa i, m’acosto a tu, a poc a poc, observant com mous les pupil·les, de costat a costat, mirant fixament les meves, fins que noto els teus llavis sobre els meus i ens fem un primer petó, discret, permissiu, esperat des de fa temps i, un altre, més intens, sense presses, jugant amb les llengües, mentre ens reconeixem subtilment amb les mans per sobre de la roba.

No hi ha dubte de l’atracció que sentim, m’haig de controlar per no trempar en escoltar com respires, més accelerada a mida que ens mengem.

—Sé que havíem dit de prendre alguna cosa i xerrar per anar-nos coneixent, però no sé si aquest lloc, on ens coneix tothom, és el més adient. —Et dic, recordant que és on treballo. —Sincerament, no tinc ganes de quedar-me aquí, triem-ne un altre.

Assenteixes amb el cap, ens separem i mirem al nostre voltant. Només hi ha la Mariona, la noia de la barra, omplint les neveres per a la tarda, ens mira i somriu, però sense més, som amics i no em preocupa, de fet, és l’única persona amb qui he parlat de la meva ciber-relació i deu estar flipant tant com jo.

La resta de companys, o són a la cuina o no arriben fins a les sis, pel torn del vespre.

—I si anem a casa meva? —Dius enrojolant-te altra vegada.

—N’estàs segura? —Pregunto per dissimular l’emoció que sento ara mateix.

—Del tot. —Respons somrient. —Hem passat deu pantalles de cop i, em ve molt de gust.

Estic pletòric!

—Et segueixo on diguis. —Dic, regalant-me incondicional a tot, oferint-te la tulipa, que agafes amb la mà on tens l’altra, però que no em dones, te les queda totes dues, mentre somrius alçant una cella. Ja veig que m’he quedat sense flor.

M’agafes de la mà i anem cap a la porta. Miro a la Mariona i, amb un moviment de cap, m’acomiado i queda palès que m’apunta el cafè que t’has demanat quan has arribat.

Sortim al carrer. Fa una tarda assolellada de primavera, però estic segur, que si plogués a bots i barrals, seria igual de feliç.

Un parell de cantonades, una plaça i arribem on vius.  

Pugem al pis, un àtic gran, prou elegant, però sense ser ostentós. Sento pessigolles a l’estómac.

Vas a la cuina i poses les tulipes en un petit gerro blau de vidre amb un coll alt, que les aguanta dretes.

És un espai obert. Deambulo pel saló, gaudint de les espectaculars vistes de la terrassa, amb barana de vidre. Sembla que volem a sobre del mar.

—Això és preciós. —Dic meravellat.

—Doncs ja veuràs tu la posta de sol. —Dius des del meu darrera. No t’he sentit acostar-te. Et miro i estàs més baixeta, t’has tret les sabates, vas descalça. —Vols prendre res? —M’ofereixes, però, al tornar a connectar les mirades, tornem a enllaçar amb el petó del bar i, deixant-nos portar per l’atracció, ens abracem afamats, cada cop més impacients per fer realitat els somnis.

Sembla que hem perdut el control, passant de zero a cent en segons, despullant-nos a quatre mans, fins a quedar nus a sobre de la catifa.

Sabia que tenies els pits grans, però sentir-los la pell calenta fregant-se contra mi, m’encén encara més, noto com trempo, mentre em subjectes la cara entre les teves mans amb fermesa, deixant que les llengües es cansin, obrint-te de cames.

Et poso la mà al cony, sembla poc humit, fins que et separo els llavis amb dos dits i n’hi fico un tercer cap a dins... UFFF!!!... noto el flux calent com surt, gemegues, pressionem més les boques i, baixant una mà, m’agafes la polla i em comences a masturbar, amb fermesa, però no gaire, el cor em va a mil, segueixo jugant amb el teu cony calent.

Ni en els millors somnis, havia acabat així, despullats al terra de casa teva en menys d’una hora, però el desig és irrefrenable.

—Anna, no tinc condons. —Dic entre gemecs, amorrat al pit, xumant el mugró, notant com s’endureix entre els llavis.

—Tranquil, jo en tinc. —Quasi no pots ni parlar, encorbant l’esquena, mentre fricciono el clítoris.

Em poses la mà al clatell, entaforant-me la cara entre les mamelles, mare meva!!! Si haig de morir ofegat que sigui aquí!!! Tinc la polla com una pedra, noto els ous tibats, normalment, aguanto molt, però avui, no sé si podré, m’estic descontrolant, ets més fogosa del què havia imaginat i, això, m’està tornant boig!

Ja no raono, intento desconcentrar-me, però no hi ha manera.

—Anna, ho sento, però no aguanto més... —Quasi no he acabat la frase, que et poses de genolls al meu costat, em fas estirar, em mires la polla, després a mi, sembla que t’agrada i, agafant-la amb la mà, te la fiques a la boca. Ara sí que ja em supera tot, la calidesa de la teva boca enfundant-la, pujant i baixant, cada vegada més salivada, mentre amb una mà, també et masturbes... Ufff... Poso la meva sobre el teu cap, afluixant el ritme, vull aguantar tant com pugui, la mames de puta mare. Tanco els ulls, se’m tensen les cames. —Surt, que em vindrà... —T’aviso.

—Tranquil, acaba a la meva boca. —Dius, abans de tornar-te-la a ficar fins a la gola i, gemegant accelerat, aixeco el cap, per veure’t quan acabo i, deixant-me anar, exploto intensament dins de la teva boca, veig com tanques els ulls quan te l’omplo, t’atures un moment i empasses, un parell de cops i segueixes xumant-me-la, ara més a poc a poc, reduint el ritme, fins que només la llepes.

Em mires, estàs acalorada, ara sóc jo qui et faig estirar, estic marejat i tot de l’escorreguda tan bèstia que he tingut.

Em poso entre les teves cames, em somrius i et deixes caure, els pits tremolen com dues dunes gelatinoses quan reboten a l’aturar-te estirada, salivo i, separant-te els llavis totalment depilats, començo a passar la llengua pel teu interior. Fas un saltironet amb els malucs quan premo fort el clítoris amb la llengua, t’obres més de cames, estàs molt calenta, per com mous els braços sobre la catifa, intentant agafar-te a alguna cosa, però els dits hi rellisquen. Jo, segueixo llengotejant, escoltant els gemecs, parant quan comences a tremolar, diria que m’has insultat i tot, però torno a estar calent i en situació, encara que no trempat del tot.

Poso una mà al pit i jugo amb el mugró, gemegues més fort, amb dos dits de l’altra, et començo a follar el cony, fregant-te l’anus amb el dit anular, no t’ho esperes, mous els malucs de costat, no sé si t’agrada, no em vull arriscar i segueixo només jugant amb el cony, sembla que et relaxes, millor així i segueixo, xumant i follant-te, accelerant quan et tremola tot el cos i et vas tensant, puc notar com et posseeix l’orgasme, tanques els ulls, mig obres la boca, no dius res, esperes a sentir-lo per tot el cos, fins que de cop, es centra al clítoris i, acabant amb un espasme brutal, t’escorres a la meva boca, quedant totalment relaxada.

Moc els dits, et queixes, estàs massa sensible, et beso el pubis i pujo cap a la teva boca.

—Mare meva! Ho havies imaginat així? —Em preguntes amb cara de sorpresa.

—No, ni en els millors somnis anava tan bé. —Confesso, arrambant-me cap a tu per fer-te un petó.

—Albert, tornes a estar trempat? —Dius obrint els ulls còmica, quan la notes a la cuixa. Em fa certa vergonya, mai he estat amb una dona tan oberta i directa.

—No del tot, però va fent. —Somrius, jo em miro la polla i també somric.

—Vaig a buscar els condons, ara torno o prefereixes el llit? —Em preguntes.

—La veritat és que sí, però ja veus que m’adapto... Hehe...

—Vine, segueix-me.

—Fins a la fi del món, si cal! —Dic, mirant com remenes el cul a cada passa.

Et gires i,... 

25/05/2024

...posant els braços al voltant del meu coll, em fas un petó, que et torno, començant a petonejar-nos, lents i passionals, les boques i les llengües es fusionen a la perfecció, la força dels cossos és la ideal i restem així una bona estona. No tenim pressa, la fogositat inicial s’ha apaivagat una mica i ens delitem assaborint-nos.

Noto els teus pits enormes premsats contra meu, càlids i, com la polla, comença a trempar de nou.

Faig la broma de moure els malucs d’un costat a l’altre, fent que la trempera piqui contra tu i, enretirant-te, la mires, somrius i tornes a caminar cap a la teva habitació.

És una cambra gran, diria que són dues habitacions unides, per la posició de les finestres. Al mig, un llit de matrimoni força gran, el capçal d’obra el separa d’un armari que hi ha al darrera.

Puges al llit a quatre potes, puc veure com se t’enfonsen les mans i els genolls sobre l’edredó, flonjo i suau.

—Quieta Anna, sempre que t’he somiat ho fèiem a quatre potes, et ve de gust? —Pregunto expectant la teva reacció.

—I tant, és una de les meves preferides. —I sense moure el cos, gires el cap i em mires lasciva, passant la llengua pels llavis, remenant una mica el cul. Joder, em posa com una moto qualsevol cosa que fas. —Si no vols que em mogui, hauràs d’agafar tu els condons del calaix de la tauleta de nit. —Dius, mirant la de la teva dreta. Hi vaig, l’obro i hi tens tot de joguets i lubricants. M’encanta!

N’agafo un parell, un el deixo a sobre de la tauleta, l’altre, me’l poso, ja la tinc prou dura.

Pujo a sobre del matalàs, et faig un petó als llavis, agafant-te per la barbeta amb dos dits i em poso al teu darrere.

T’acaricio la natja, després t’obro les dues i passo la llengua resseguint-te els llavis del cony, lentament i segueixo pujant cap a l’anus.

—Albert. —Dius el meu nom en un to més seriós. Escolto. —No m’agrada que em llepis o juguis amb el cul, sinó és que anem a fer sexe anal, em distreu. I, avui, no em ve de gust.

—Cap problema. —Responc prenent nota, però això vol dir que practiques sexe anal, ufff... No deixes de sorprendre’m, no crec que puguis superar aquest dia, per més que en passem de junts.

Torno a centrar-me en el cony un parell de minuts, fins que sento que gemegues més fort i començo a penetrar, petites envestides, ets estreta i noto la pressió quan empenyo.  Vaig entrant i sortint, repartint la humitat. Cada vegada llisca més, fins que entra sencera, fins al fons. Te la clavo, gemeixes calenta, esgarrapant l’edredó, ho repeteixo, un cop rere l’altre, accelerant, torno a parar boig, mai m’havia passat amb cap tia, sentir el sexe amb aquesta intensitat, és molt fort, em costa controlar-me, sento la bèstia que porto a dins com em domina l’instint, però no et vull espantar i em continc tant com puc, fins que et noto tremolar sencera. Abaixes el cap, posant el cul en pompa i et deixes follar sense més, esperant l’orgasme, que no triga a arribar-te quan envesteixo més ràpid i contundent, escorrent-me dins teu, sense deixar de penetrar, fins que veig com afluixes les mans de la tela i em deixo caure, assegut sobre els meus talons, recuperant l’alè, mentre el cor encara batega esverat.

Et gires, també acalorada i somrient, vens cap a mi de genolls i m’abraces, jo no tinc esma encara, entaforo la cara entre les mamelles i resto així, fins que puc abraçar-te per la cintura i ens mirem.

—Albert, m’agrades molt. No esperava sentir-me així.

—Ja, jo estic molt sorprès també. —Et confesso. —I gratament. —Somric quan t’ho dic.

—No sé si estem anant massa ràpid, però jo em sento molt còmoda fent així. Si vols que anem més a poc a poc, m’ho dius.

—La veritat, no sóc de perdre el temps. Ja veurem cap on ens porta la relació. De moment, avui, mirem la posta de sol.

—Et pots quedar a sopar. —Em convides dubitativa. —O no.

—Val, sopem. —Accepto encantat. —Anna, on és el bany? —M’indiques amb la mà la porta que hi ha al meu darrera i me n’hi vaig. —No sé si demano massa, però, em puc dutxar?

—Si no et fa res que em dutxi amb tu?

—Hehe... tu no seràs la dona perfecta, oi?

—Per tu... sí! Hahaha...

Saltes del llit, em piques al cul i hi entres abans que jo.

Somric, cada vegada m’agrades més, però no et diré que t’estimo fins a les postres.

FI

#byLady