Relat eròtic: Buscant Pis (#FemXarxa)

Foto feta amb IA. Copyright LadyWits

 

Porto tres mesos buscant pis i, d’aquí a cinc setmanes, haig de deixar el de lloguer on sóc ara, començo a anar a contrarellotge. Per sort, el busco moblat i això em restarà feina, però no el trobo!

Al principi, vaig contactar amb moltes immobiliàries, fins que, un dimecres per la tarda, de fa aproximadament un mes, vaig trucar a la d’ell. Era tard, creia que ja haurien tancat, però resulta que, al ser l’amo i estar a finals de trimestre, estava repassant comptes amb la gestoria i va respondre la trucada.

La calidesa amb què em parlava i la tranquil·litat amb la que em va assegurar que trobaríem el pis ideal per mi, em van captivar a l’instant i vaig decidir posar el meu destí a les seves mans, deixant de buscar amb les altres empreses.

Aquell primer dia, vam parlar més d’una hora, de pisos, cases, lloguers, de com era jo, què necessitava,... També vam riure molt i, fins i tot, vam demanar el sopar al mateix restaurant, que ens el va entregar a domicili, bé, a ell a la feina, i va ser, quasi, com sopar junts.

Des d’aquell vespre, que tinc ganes de conèixer-lo. Hem parlat quasi a diari, de pisos que li han entrat nous, però cada vegada que hem quedat per fer les diferents visites, ell no ha pogut venir i hi he anat amb la Laura, una de les becàries de la seva oficina. Molt professional i bona nana, a més, m’ha portat amunt i avall amb molt d’encant i ha tingut molta paciència amb tot el que li he preguntat, explicant-m’ho tantes vegades com ha calgut. La veritat, és que no en puc tenir cap queixa, però no és ell i em moro de ganes per veure’l. Tot i que sé que, en el moment de veure’ns, pot no haver-hi feeling i tota la màgia que hi ha, al menys per part meva quan escolto la seva veu gutural per telèfon, pot desaparèixer de cop i, el desengany, arrossegar-me l’ànima fins als inferns de la decepció. Però valdrà la pena arriscar-se.

Hem quedat a dos quarts de sis de la tarda, quan he sortit de la feina. Com que no queda lluny de casa meva, hi he anat a peu. En arribar-hi, miro als pisos que mostren en una pantalla led a l’aparador i n’hi ha un parell de nous que semblen molt interessants. Entro a dins i vaig al mostrador de recepció, on hi ha la Núria. Porto tantes visites que ens coneixem tots.

—Hola, bona tarda. —Li dic somrient. —He quedat amb la Laura per anar a veure un parell de pisos

—Hola Sònia. —Respon amistosament. —Amb la Laura? Doncs em sap greu, però avui per la tarda no ha vingut a treballar. —La miro sorpresa. —Per un assumpte personal. —Precisa. —Segur que has quedat amb ella?

—Ostres, espera que ho confirmo a l’agenda, potser m’he confós de dia. —Dic mentre la trec de la bossa i busco el dia d’avui. —Sí, sí, tinc apuntat avui a dos quarts de set. No ens deuríem entendre, no pateixis, la truco demà i quedem. Sento l’equivocació. —Em disculpo desconcertada. Ella va a respondre, però una veu masculina ens interromp la conversa.

—No estàs equivocada. —Escolto nerviosa, és la seva veu, és l’Oriol! En directe encara és més intensa i masculina. Mare meva, em tremola tot! Intento centrar-me i girar-me com si res, però noto el cor bategar fort. Quan el miro, totes les pors anti feeling desapareixen. No és guapo, bé, tampoc lleig, però és molt atractiu, sembla un metre-sexual estereotipat, però la manera de moure’s quan camina cap a mi, trenca la primera impressió, és més familiar, desenfadat. Porta un vestit pantaló amb ratlla diplomàtica molt fina, quasi imperceptible, el cabell, pentinat enrere amb un ble al serrell que li balla de costat a costat li dona un toc sexy molt interessant. Va ben afaitat i se li marca la nou del coll, empassant saliva, fins a topar amb el nus de la corbata també fosca amb ombres grises simulant la figura de papallones difuminades. Allarga la mà cap a mi, deixant veure un rellotge més gran que el meu cotxe, dels que et controlen els batecs del cor i et porten l’agenda del mòbil. Li dono la meva i ens mirem fixament als ulls, els seus d’un color ametlla iridescent, amb una mica de verd al voltant de l’iris. —Hola, sóc l’Oriol. —Diu molt professional, però amb un somriure burleta.

—Encantada Sr. Oriol, jo sóc la Sònia. —Em presento, inclinant el cap quasi com si anés a fer una reverència.

—Ho suposava. Un plaer també.

Ens quedem uns segons agafats de la mà, mirant-nos, fins que parla la Núria.

—Oriol, diu que havia quedat amb la Laura, però ella avui no hi és.

—Sí, de fet, havia quedat amb mi, com sempre. —Puntualitza, deixant clar que ell és qui m’atén i que la Laura només l’ajuda quan no pot quedar. Segueix explicant. —Abans de marxar a corre-cuita, volia cancel·lar la cita, però ja li he dit que , avui, m’ho podria manegar per acompanyar-la jo. Tot controlat. —Li somriu. Ella, assenteix i torna a dirigir la mirada a la pantalla del seu PC. —Som-hi? —Em diu a mi, mostrant-me el camí cap a la porta amb la mà.

—I tant, no m’ho perdria per res del món.

Sembla que el comentari li ha fet gràcia. Obre la porta de l’oficina i sortim al carrer. Crec que ja he mullat les calces.

Creuem l’avinguda i entrem al pàrquing que té al davant de la feina, baixem un pis i només sortir a la planta prem el botó del comandament i les llums d’un Land Rover Defender s’encenen. M’encanta aquest cotxe. És dels de quatre portes, color verd militar metal·litzat, el miro, però ell va a la seva, em fixo que porta el parafang brut de terra i fang esquitxat als laterals, sembla que li va la muntanya.

Hi pugem, noto la fredor del cuir a sota de les cuixes i un calfred em recorre l’esquena fins al clatell, provocant que tremoli inconscientment.

—Tens fred? —Pregunta dirigint la mà cap als botons del tauler de control.

—No, tranquil, ha estat al notar el cuir fred a sota de les cuixes. —Automàticament els ulls se li’n van cap a les meves cames i s’hi queda amb la mirada fixa uns segons, em posa nerviosa que em miri així i poso les mans a sobre dels genolls.

Com si s’hagués despertat d’un déja vu, es sobresalta i em mira, s’ha posat vermell.

—Perdona...

—No passa res, anem?

—Sí, anem. —Diu posant el vehicle en marxa. Sortim de l’aparcament i ens dirigim cap al nord de la ciutat. Fa un dia clar, el sol comença a baixar i les ombres de les copes dels arbres passen fugisseres recorrent el parabrises. —Bé, avui anirem a veure tres pisos. Ens han entregat les claus aquest matí i estan força bé.

—Perfecte! —Dic somrient il·lusionada, espero que un d’aquests sigui el meu.

Durant el trajecte, quasi no parlem, ens anem mirant, envoltats per una màgia intensa, una atracció sexual que ens captivava indefugiblement.

El primer pis, està força lluny del centre, en una pujada, odio les pujades, hi estaciona just al davant, hi ha molta zona verda. Entrem a l’edifici, pugem a l’ascensor, estem un a cada lateral, repenjats a la paret, cara a cara, es podria dir que per falta de confiança cap dels dos salta a sobre de l’altre, però els ulls parlen i el seu somriure entremaliat em posa nerviosa, m’està agradant molt aquest noi!

Pugem fins a l’àtic, és un dúplex, enorme, massa per a mi sola, només entrar ja veig que no serà el definitiu. Donem una volta per les estances, està bé, però no m’hi sento com a casa. Al cap de vint minuts, ja som altra vegada al cotxe, rumb al segon destí.

Aquest és més cèntric, tot i estar en una zona tranquil·la, una rambla força ampla. És un cinquè pis, a l’ascensor, altra vegada la tensió és palesa i l’atracció ens fa jugar amb la mirada, mou els dits al voltant d’una barra que hi ha subjecta a la paret, on hi repenja el cul. Sembla que ara ja ens estem posant nerviosos els dos. El repasso de dalt a baix, mira cap al sostre... hahaha... què cuco, s’ha tornat a posar vermell.

Arribem al replà, hi ha dues portes, passem la primera i ens trobem en una mena de rebedor abans del pis, m’agrada molt això.

Obre la porta blindada i, encara no he entrat, que ja me n’he enamorat. Una zona oberta de sala d’estar, menjador i cuina, no és molt gran, però la sensació és d’amplitud. Es poden tancar dues portes corredisses que deixen la cuina totalment aïllada, però si les obres, queden incrustades dins de les parets i desapareixen. La marqueteria és de fusta clara, amb un tornassolat daurat molt subtil, que lliga perfectament amb el terra de fusta de roure. Em va explicant tots els detalls, la meitat del temps no puc evitar mirar-li la boca, com mou els llavis al parlar, em trastoca! Té tres habitacions i una terrassa enorme, això és el que més m’agrada i, a més, no hi ha edificis confrontants, privacitat plena.

—Sembla que t’agrada la terrassa. —Pregunta orgullós de que potser aquest sigui el pis dels meus somnis.

—Doncs sí, m’agrada molt aquest àtic, no és molt gran, però és espaiós i tot i no ser moblat, amb poca cosa pot quedar bé. I la terrassa, genial, així podré prendre el sol despullada. —Ho acabo de dir sense pensar, ara la que s’està posant com un pebrot sóc jo, el miro mig vergonyosa. Somriu assentint amb el cap, es posa les mans a les butxaques del pantaló i aixeca les espatlles.

—Ja m’agradaria veure-ho això... —Diu mirant-me fixament als ulls i es gira de cara a l’horitzó.

—No et dic que no —Li responc més descarada, posant-me al seu costat. Les vistes són espectaculars, però gaudeixo més en notar els seus dits fregant la meva mà. —Saps, aquest m’agrada molt!!! El preu?

—Cent euros menys del teu màxim, contracte a cinc anys, impostos al 50% i quota d’escala, amb neteja inclosa, quaranta euros. Opció de compra.

—Vaja... és ideal per a mi, a veure el tercer.

—Sí, però crec que ja has decidit sense anar-hi.

—Mai se sap, però hauria de ser un Top One, perquè canviï de decisió.

—A veure... —Diu mirant-me dolç i, sense més, em passa dos dits pels cabells, pentinant-me un ble que posa darrere de l’orella. Empasso saliva, puc notar l’atracció del meu cos a les espatlles, una força imaginària m’empeny cap a ell, em vull resistir, però ell no i apropant-se cap a mi, m’acarona i em besa els llavis amb tendresa, noto com l’electricitat em recorre el cos i em vaig posant de puntetes, prement més fort els meus cap a ell, estem nerviosos, respirem accelerats, delerosos per obrir les boques i deixar que les llengües juguin, jo ho faig primer, ell m’imita i ara sí, noto les parpelles com es tanquen fermament, tota jo estic en un núvol a mida que ens llepem les llengües, que es busquen lentament, reconeixent-se, per acabar amb les boques ben obertes, devorant-nos l’ànima amb delit. Noto el cos com crema, excitació espontània, tota jo estic receptiva, hi apropo els malucs, fins que el pubis troba la seva erecció emergent, em posa un mà al clatell i l’altra a la cintura, mentre jo l’abraço per les espatlles i ens fusionem en un de sol, no passa aire entre els dos, els cossos encaixen a la perfecció i la passió ens domina brutalment!

Al cap d’uns minuts, agafem aire, separant-nos, s’ha despentinat, dec haver estat jo, ni ho recordo, només sé que encara cremo com una adolescent calenta.

—Decidit, si això és el que aquest pis et provoca, crec que te l’has de quedar. —Diu somrient, respirant accelerat, agafant aire. —Pena que no estigui moblat, un llit o sofà ara seria genial.

—Hahaha... doncs sí, has fallat Sr. Oriol, els detalls són importants. —Responc divertida.

—M’han donat les claus aquesta tarda, no m’ha donat temps. Crec que el tercer sí que té sofà... hehe...

—Doncs no perdem més el temps!!! —Dic agafant-lo de la mà, anant cap a la porta. —Però de moment, reserva aquest pis per mi, no sigui que el perdi.

Assenteix i fa una trucada a la immobiliària, fet, si demà dono la fiança ja és meu, però abans vull mirar l’altre per si de cas.

Tornem al cotxe. Pel camí, no podem evitar tocar-nos, ell posa la mà a sobre de la meva cuixa i jo la meva a sobre la d’ell.

Ja vaig pensant quins mobles puc posar al pis, a la terrassa, les meves plantes, serà difícil que l’altre pis em pugui agradar més que aquest.

Està a cinc minuts en cotxe, no hi ha aparcament al carrer, el posa en un pàrquing i hi pugem directament. Com vaig demanar, també és un àtic. Aquest sembla d’alt standing, ocupa tota la planta. Per les portes del replà, diria que són dos pisos que s’han unit, però per dins no es nota, és espectacular, terres de gres mate, detalls en fusta i metall negre, un aspecte molt industrial, és preciós, però massa gran per mi, només guanya al meu, vaja, ja dic el meu, hehe... somric... només guanya en vistes, la terrassa immensa abasta tota la zona de menjador, sala d’estar i cuina amb un finestral de bat a bat, amb taules, cadires, barbacoa, zona chill out... és espectacular i acollidor a la vegada.

Anem cap a la cuina, té els mobles de la part alta en blanc i verd sàlvia els baixos, és preciosa i no em puc resistir a agafar-lo de les solapes de l’americana i portar-lo fins a l’illa amb cascada que hi ha entre els fogons i el menjador. És de marbre blanc i vetes gris verdoses, s’hi repenja, jo al seu davant, m’alço de puntetes, quedant a cinc centímetres de la seva cara, quieta, observant la seva reacció, que no es fa esperar, les seves mans als malucs, arrambant-me enèrgic cap a ell, ho diuen tot. Anem obrint la boca a mida que les cares s’acosten, volem més del que hem tastat abans i torna a ser una fusió perfecta, la pressió, les llengües, el ritme… mmm... noto els pits oprimits pel sostenidor a mida que s’inflen, turgents, trempant els mugrons.

No sé com, ens girem i sóc jo la que queda d’esquenes a l’illa i, ell, contra mi, clavant-me l’erecció a l’alçada del maluc.

Ens mirem, tenim foc als ulls, em torna a posar la mà al clatell i ens mengem la boca agosarats, em passat la línia de la cautela, comencem a perdre el cap, em posa les mans a la cintura, m’alça i quedo asseguda a sobre del marbre, també fred, també tremolo i somriu.

—Fred a les cuixes?

—Sí... —Dic mig gemegant, assentint amb el cap, recordant el que m’ha passat al pujar al cotxe i, ara, sé què ha pensat quan s’ha quedat mirant-me les cames fixament, perquè posa la mà entre les cuixes i comença a pujar-la, resseguint la pell fins a passar la goma de les mitges que m’arriben un pam per sota del cul i toca les calces. Gemego, respirant accelerada, encara ens estem mirant fixament, mentre noto com les acaricia amb la punta dels dits, m’obro més de cames, això l’excita molt, respira profundament, s’està despertant la bèstia que em desitja tant com jo a ell.

Em trec la jaqueta. Ell, també la seva. Em comença a besar la clavícula, sense deixar de jugar amb les calces, ara l’engonal, les comença a enretirar, però no pot, miro al meu darrere, no hi ha res, m’estiro i alço el cul, ell me les treu, em pujo la faldilla fins als malucs i em torno a incorporar, ell, m’arrossega fins al marge del marbre, quedo amb les cames penjant, obertes i ens comencem a morrejar mentre els seus dits descobreixen el meu cony i, separant-me els llavis, en fica un resseguint-ne l’interior, gemego mentre juguem amb les llengües, més fort quan em comença a penetrar, estic molt humida, oloro a sexe, estem embogint, em va descordant amb l’altre mà, ficant el nas a l’escot, mare meva! Em baixo les copes dels sostens i deixo els pits a l’aire, ni acaba de descordar la camisa, l’obre prou per poder xumar els mugrons, alternant-los, mentre fica el segon dit al cony i em comença a follar, friccionant, fent cercles, fins a trobar el punt G, gemego més fort, començo a perdre el cap, ell, es centra en un pit i xuma fort el mugró trempat, una fiblada em recorre el cos del pit al cony en bucle, em repenjo amb les mans al darrera, tanco els ulls mirant cap al sostre, gemegant amb la boca oberta, noto el cor bategar ràpid, començo a tremolar.

—Fred a les cuixes? —Diu irònic.

—No... ufff... no paris... —Responc amb dificultat, ja no penso clar. Ell accelera els dits, l’illa és massa ampla per poder arribar als extrems, estic relliscant enrere, li poso una mà al clatell per aguantar-me, fent que premi més els llavis al mugró, intensificant totes les sensacions, provocant un orgasme intens que em tensa sencera, abans de quedar totalment extasiada, abraçada a ell, mentre acaba i s’incorpora per fer-me un petó als llavis. —Joder... —No puc dir res més. Somriu. —Decidit, em quedo aquest també!!! —Dic divertida.

—No pot ser.

—I això? –Pregunto contrariada.

—Perquè és casa meva. Però, si vols t’ensenyo les habitacions amb detall. —Diu guinyant-me l’ull.

—Que és casa teva? —Tinc el cervell a punt d’explotar. —Que no has dit que tenies tres pisos?

—Sí, el tercer ja te l’ensenyaré demà, ara hi ha poca llum, però... és que volia veure què passava entre nosaltres.

—Ja veig. I de moment què tal?

—De moment, perfecte. —Em torna a posar els dits entre les cuixes, encara els té xops de flux. —Així què? Vols veure la resta de casa meva?

—Sí, ara tinc curiositat. Em dones les calces? —Li demano, assenyalant-les al terra.

—Encara no les necessites. —Respon, alçant una cella, per després mirar-se la trempera descomunal que se li marca a la bragueta.

—Entenc... visita sense calces...

—Exacte... mai n’he fet cap, també tinc curiositat... hehe...

Assenteixo i, amb la mà, m’indica el camí.

Fem tres passes i som al menjador.

—Aquí la taula de fusta de cirerer. —Diu i, guiant-me agafada pel braç, em posa de cara a la taula. Ell, al darrera, em besa la nuca i sento com es descorda els pantalons i allibera la trempera. —Srta. Sònia, vol fer el favor d’inclinar-se? —Demana, acompanyant el meu cos cap a la taula, fins que els pits toquen la fusta, noto la polla resseguint-me la pell i la pressió quan em penetra lentament, gemego agafada a la taula, la fricció em crema l’interior, un parell d’empentes i la treu. M’ajuda a incorporar-me, ara mateix estic molt excitada i desconcertada. —Què, li agrada el menjador? —El miro acalorada. Assenteixo.

M’agafa de la mà i em porta cap a la sala d’estar, hi ha una llibreria feta amb canonades pintades de negre que van del terra al sostre, collades amb plaques i quatre cargols enormes, els estants són de taulons de fusta gruixuda fosca, plenes de llibres de tota mena. Em posa contra l’estanteria, amb els braços oberts, un canell a cada canonada, subjectant-me amb les seves mans, m’obre de cames amb un peu i posa el nas a sota l’orella. —Aquesta és la zona de lectura. —Xiuxiueja amb la respiració tan accelerada com la meva. —O de jocs, si tens unes manilles a mà. —Em mira als ulls, després als pits que pugen i baixen accelerats, m’està excitant i posant nerviosa a parts iguales. Em comença a...

29/03/2025

... morrejar, jo també a ell, més salivats cada vegada. Para de cop. Em deixa anar les mans i em porta fins al darrera del sofà, que tenim a un parell de metres, és de pell color camel, de tres places, al davant, una tauleta de centre quadrada també de cuir, però fosc, que sembla antiga i un televisor enorme. Em posa la mà a l’esquena i l’acompanya perquè m’inclini de nou, dreta, contra la part posterior del respatller, quedant amb el cul en pompa altra vegada i em torna a penetrar, un sol cop i es queda quiet dins meu, ufff... em costa respirar, em dona un cop a la natja i la torna a treure, m’agafa de la mà i seguim la visita. Noto com regalimo cuixes avall.

Té la polla dura i enervada sortint-li per la bragueta, però no s’ha descordat el botó de dalt, només el cinturó que penja als costats. Tot el voltant de la cremallera està mullat del meu flux. El miro, està acalorat, calent i trempat.

—Quantes habitacions té? —Pregunto per saber quant de patiment em queda. Riu.

—Sis. —Obro els ulls com taronges. Riu més. —Però tens sort que ja no aguanto més i pararem a mitja visita. —Just acaba de dir això i obre la porta del dormitori principal, ampli, amb un finestral de paret a paret, amb terrassa, un llit big size, tauletes de nit, un xifonier, una porta que deu portar al bany o vestidor i un bagul antic, enorme, als peus del llit. Espectacular!

Una de les tauletes té varis llibres a sobre i un despertador d’aspecte futurista. Obre el tercer calaix, agafa un condó, es treu els pantalons, els bòxers i se’l posa. Em mira, em trec la faldilla, la camisa i els sostens, quedo amb les mitges fins a mitja cuixa i les botes, s’acosta i posant un genoll a terra, em baixa les cremalleres i m’ajuda a treure-me-les, mentre em repenjo a la seva espatlla, després em baixa les mitges amb compte, que deixa a terra, i anem cap al llit.

M’estiro cara amunt, és enorme! Ell es posa entre les cames, em moro perquè em folli a sac, però abans, entafora la cara al cony i comença a llengotejar, mare meva! Encara estic sensible i calenta, sento pessigolles i plaer, moc els malucs xisclant divertida, però ell els subjecta amb fermesa, menjant afamat, m’agafo fort als llençols, torno a tremolar, s’incorpora i es posa al meu damunt, en segons, m’ha penetrat, té una mà al pit i ens estem morrejant amb gust a mi, estic tant calenta, que estic disposada a tot, ell empeny amb fermesa, li rodejo la cintura amb les cames, li agafo els cabells de la nuca guiant-li el cap per ajustar-lo amb el meu, deixant que les llengües no deixin de llepar-se frisoses per assolir el màxim de plaer. L’altre mà, la tinc repenjada a la seva espatlla, no tinc gaire marge de maniobra i em deixo portar, gemego intensa a cada esbufec, a cada empenta que em folla més que l’anterior, fins que ja no tinc noció de què fem, simplement noto l’orgasme com emergeix ferotge dins meu, posseint-me tots els sentits, portant-me on només jo puc anar i, esclatant, m’escorro com poques vegades, cridant de plaer, despertant del limbe, just per veure com s’escorre a batzegades, mirant-me amb la boca mig oberta, sembla que pateixi i tot, si no fos pel somriure lleu que se li dibuixa a la cara de plaer, buidant-se fins a quedar exhaust al meu damunt, abraçat, recuperant-se mentre la trempera afluixa i surt del meu interior.

—Joder... —Diu imitant el que jo he dit abans, somric, és divertit.

Restem una estona estirats, s’està a gust així, sense dir res, només els dits petits de la mà es toquen, el seu, acariciant el meu, lentament, crec que fins i tot ens hem adormit uns minuts, almenys, jo.

Quan ens tornem a moure, més recuperats, ens mirem satisfets. Els dos fem esma de donar-nos un petó, quasi topem, ens aturem i és ell qui acaba acostant-se per donar-me’l, li torno. Em sento pletòrica!

S’aixeca i obre la porta que estava tancada, hi ha un vestidor més gran que el llit i al fons una altra porta, a mida que camina s’encenen els llums, l’obre i hi ha el bany, des del llit sembla un SPA, m’aixeco i hi vaig.

—Només li falta una sauna... mare meva! —No diu res, tira el condó embolicat en paper de vàter a la paperera i obre una altra porta que creia que era un armari i sorpresa! No hi ha una sauna, no, hi ha un mini gimnàs amb cinc màquines de musculació i fitness i, al racó, la sauna. I per més inri, un altre balcó que es veu al final, hi ha un jacuzzi a la terrassa, no sé si és la de la cuina, estic desorientada i flipant!!! M’he quedat sense paraules.

—Així què, t’agrada el pis?

—Ets un fatxenda ara, ho saps oi?

—Una mica. Tot i que haig de dir que ja venia tot el pack fet, jo només el vaig actualitzar, una ganga d’aquelles que poques vegades apareixen.

—Si tinguessis una taula de billar ja seria perfecte! Hahaha... —Ric, però per la cara que fa, la deu tenir, em desfaig...

—Hahaha.. no, però la pots posar al teu.

—Vols dir que hi cap?

—No ho sé, hi ha taules de menjador que poden ser de billar a la vegada i hi tens prou espai, però entre el teu pis i el meu hi ha una sala de recreatius amb una zona de billar, que podria servir.

—Sí, millor... hehe.. Tot i que encara falta veure el de demà.

—La intuïció em diu que no t’agradarà tant.

—Perquè?

—Té menys de la meitat de la terrassa del que t’agrada.

Faig una ganyota desaprovant-ho, sembla que ja tinc pis.

—Ha no, la terrassa és important.

—Sí, ja ho he vist.

I ens quedem mirant-nos embadalits, recordant el nostre primer petó.

 

FI

#byLady