Relat eròtic: Amor clandestí (#FemXarxa)

 

Mai hauria d’haver passat, no ens hauríem d’haver conegut, però el destí va preferir posar-nos a prova, fent-nos coincidir el mateix dia, a la mateixa hora, al mateix lloc i, el pitjor, deixar que ens miréssim als ulls.

Va ser un divendres al vespre, a la gasolinera, a les afores del poble. Jo sortia de la feina i havia d’omplir el dipòsit, ell, havia anat a comprar cerveses i tabac. Era al meu darrere a la cua, no l’havia vist, fins que es va acostar un home d’uns trenta anys, ros i va començar a flirtejar amb mi. Jo l’ignorava, però va insistir fins que em va agafar fort pel braç, en aquell moment, va aparèixer ell, amb dos moviments el va deixar estès a terra i amb un cop de puny al company del ros que venia a ajudar-lo.

La gent va marxar corrents, jo vaig deixar cinquanta euros el taulell, tot i que només havia omplert mig dipòsit, però no tenia res més petit, ell, més calmat, va demanar el tabac, les cerveses ja les duia a la mà. El noi de la benzinera, li va donar, ell, va deixar dos-cents euros al costat dels meus, va agafar el tabac i li va dir: “Espero que això cobreixi tot el que no t’han pagat”. Tenia accent italià. El noi, va assentir i vam sortir junts per la porta.

A fora, ja no hi quedava ningú, vaig escoltar com el noi parlava amb la policia i, va ser llavors, en el silenci de la nit, que vaig veure a tres tios que sortien d’una furgoneta blanca. Semblava que la cosa encara no havia acabat, els dos ens vam posar en posició de defensa.

El més fort, va venir directe cap a mi, ell, es va posar al davant, els altres dos es van obrir per atacar pels costats, l’italià, va donar el primer cop de puny al més fort, jo em vaig posar esquena contra esquena i vaig donar un cop de peu al que venia per la dreta, que va aturar amb l’avantbraç, però vaig colpejar de nou amb el puny a la seva mandíbula amb totes les meves forces i va retrocedir atontat, el que em va donar temps d’alçar la cama i donar-li un segon cop de peu just a l’alçada de l’orella, deixant-lo estabornit. Mentre, ell, ja en tenia un queixant-se a terra i estava estomacant al tercer, subjectant-lo pel coll de la samarreta mentre el colpejava a la cara un cop rere l’altre, fins que va perdre el coneixement i es va desplomar com un pes mort.

Vaig mirar cap a totes bandes, ja no hi havia ningú més, havia tornat el silenci, només el sentia a ell, respirant a prop meu, em vaig girar i va ser com si m’explotés el cor, un calfred em va recórrer el cos i em vaig quedar immòbil, mirant com m’observava, amb la mirada freda, fosca, però el semblant càlid, de faccions suaus i en vaig quedar captivada des del primer segon. Després, vaig saber que a ell li havia passat el mateix, suposo que va ser amor a primera vista.

—Hola. —Em va saludar, encara recuperant l’alè, mirant al tio que jo havia estabornit i que jeia a terra sagnant per l’orella. —Vaja, jo que creia que necessitaves ajuda. —Va dir somrient. Passant-se la mà per la barba incipient.

—Hola. —Li vaig tornar el somriure. —És evident que m’ha anat molt bé la teva ajuda. —Vaig dir complaguda. Sabent que no hagués estat gens fàcil desfer-me de cinc tios jo sola. —Moltes gràcies. Em dic Jordina.

—‘Bella’. —Va dir en italià, sense deixar de mirar-me als ulls. —Salvatore. —Es va presentar, allargant-me la mà, que vaig acceptar,  i sense deixar de mirar-nos, me la va besar a l’alçada dels artells. Una de les gestes més seductores que mai m’han fet.

—Sembla que t’has quedat sense cerveses. —Li vaig dir veient que amb la baralla li havien caigut a terra i s’havien trencat.

—Sí. —Es va ajupir a agafar el paquet de tabac. —Vols que anem a prendre alguna cosa?

—M’agradaria. Hi ha un bar a uns deu minuts d’aquí.

—El Motard? —Va preguntar encertant la meva proposta, un bar de motoristes amb pista de ball on solia anar.

—Sí.

—Ok. Hi anem amb un cotxe o dos?

—Millor dos... segueix-me. —Li vaig ordenar amb un somriure.

Vam pujar als cotxes i ens hi vam dirigir.

A mig camí ens vam creuar amb la policia, que deurien anar cap a la benzinera, vaig reconèixer a en Pol i la Lisa, la patrulla que acostuma a ajudar-me quan tinc un cas. No sé si em van reconèixer o no, però vaig seguir fins al bar, desitjant prendre una cervesa amb el Salvatore, sense saber, encara, que seria l’amor de la meva vida. 

13/09/2025 

Quan vam arribar al bar, vam seure, demanar dues gerres de cervesa i no havien passat ni cinc minuts que ja jugàvem amb les mans per sobre de la taula. Vam parlar fins a la matinada de mil coses, ens ho vam explicar quasi tot, excepte dos secrets i només un era meu.

Cap a les quatre, vam decidir anar a peu fins al motel que hi havia a l’altre costat de la carretera. Vam llogar una habitació, vam caminar agafats de la mà fins a la porta i va ser aleshores que em va arraconar contra la paret i ens vam fer el primer petó. Mmm.. quin record... va ser dolç, sensual, les pessigolles de les llengües jugant em recorrien el cos sense parar, mentre la seva mà m’acariciava el coll per sota de la mandíbula i les meves li rodejaven la cintura.

Vam estar així més de deu minuts, ell arrambat a mi, prement el seu membre contra mi, excitat, ardent, com jo, que notava la humitat a les calces, calenta, delirosa per sentir-lo dins meu.

Un cop a dins de l’habitació, ens vam despullar com si la roba ens cremés i ens vam ficar al llit, anàvem tan apressats que inclús ens era difícil fer coincidir les boques, fins que es va posar al meu damunt, em vaig obrir de cames i em va penetrar d’una sola empenta, ufff... em va deixar sense respiració, durant un breu instant, ens vam mirar als ulls i, com si el temps s’hagués aturat, vam connectar més enllà dels sentits, i vam saber que, a partir d’aquell moment, seriem un de sol. I em va fer un petó, tendre i ardent a la vegada, mentre envestia amb moviments rítmics, fent-me perdre el cap, gemegant agafada a les seves espatlles, amples, fortes, fins que vaig tenir el primer orgasme, tremolosa, encara excitada i, ell, fent la marxa enrere, es va escórrer dens sobre el meu ventre, gemegant acalorat, amb el front repenjat a la meva clavícula.

Es va aixecar, va anar al bany i va portar una tovallola que havia mullat a la pica i, després, escorregut, i em va netejar. Es va ficar al llit amb mi i ens vam adormir abraçats.

L’endemà al matí, quan em vaig despertar i el vaig veure al meu costat, dormint, vaig inspirar fins a omplir els pulmons del tot i vaig deixar sortir l’aire lentament, somrient feliç com feia molt de temps que no em sentia.

Quan es va despertar, va fer el mateix, ens vam besar i, baixant la mà per sota la flassada, el vaig començar a masturbar, escalfant-me a mida que els seus gemecs eren més forts i el membre s’anava endurint fins a estar dur com una pedra. Vaig destapar-nos, tot i el fred de l’habitació, i me’l vaig posar a la boca, vaig mamar-li fins a deixar-li ben humit i em vaig asseure al seu damunt. Notar-la altra cop a dins em va posar com una moto, no podia deixar de moure els malucs, buscant la posició perfecte, fins que la vaig trobar i el vaig començar a cavalcar, notava els pits rebotar a cada salt, les seves mans engrapant-me els malucs, accelerant, fins que vaig orgasmar brutalment al seu damunt, xopa, encara follant-lo. Mare meva! Encara tenia el cap anat que em va avisar que li vindria, vaig sortir del seu damunt, em vaig posar entre les seves cames, me la vaig posar a la boca de nou i li vaig mamar, seguint el ritme de la seva mà suau al meu cap, fins que li va venir, omplint-me la boca a batzegades, quedant satisfet del tot.

M’ho vaig empassar i em vaig tornar a estirar al seu costat, amb el cap repenjat al seu pit, escoltant com el seu cor bategava tant accelerat com el meu.

Podria dir que va ser la millor nit de la meva vida, l’inici de la nostra història d’amor.

Havien passat dos mesos i tot seguia igual de fantàstic. Trobant-nos d’amagat, fins que el seu secret va sortir a la llum, ara farà tres dies.

Vam rebre un informe de la Interpol on ens demanaven ajuda per investigar a tres homes que vivien al nostre poble, relacionats amb la màfia italiana. El cor se’m va esberlar quan vaig veure la foto del Salvatore.

Un cop sola, vaig agafar el mòbil de prepagament que havia comprat per parlar amb ell i li vaig demanar de quedar a la cabana del bosc abandonada on quedàvem sempre.

Quan va arribar i el vaig veure caminant cap a mi, amb el seu somriure captivador i el desig als seus ull, vaig tenir por de perdre’l, de que aquella fos l’última vegada que estaríem junts.

—Amore, què passa? —Va preguntar preocupat. —T’he notat nerviosa quan hem parlat per telèfon.

—Hem de parlar. —Li vaig dir, just abans de fer-nos un petó fugaç als llavis. —Tenim un problema.

—Quin?

—Sé qui ets. —El seu semblant es va petrificar quan li vaig mostrar la foto de l’expedient.

—Però, tu.. com pot ser que tinguis això? —Va preguntar, mentre em separava la jaqueta i li mostrava la placa de policia. 

...CONTINUARÀ...

#byLady