Relat eròtic: Buscant bolets i castanyes (#FemXarxa)

Són les set del matí, tot just fa mitja hora que l’alarma del mòbil ens ha despertat. El Pere ha saltat del llit, però, a mi, el cos em demanava seguir dormint i m’ha costat un horror aixecar-me i arribar a la dutxa, arrossegant els peus, intentant no ensopegar amb res pel camí i, un cop a sota l’aigua, encara amb els ulls tancats, no adormir-me escoltant el cant d’un Pit-roig arrecerat no gaire lluny de la finestra del bany, però fa dies que volem anar a buscar bolets, bé, ell més que jo, però com que m’agrada caminar pel bosc i respirar natura, ja em va bé. A més, som a la casa pairal que la seva família té al Montseny, prop d’Espinelves i ho tenim a tocar.

Mentre preparo la motxilla amb queviures, el sento renegar remenant per l’altell, està buscant el seu cabàs de vímet de la sort, un que li va regalar el seu pare la primera vegada que hi van anar junts i, tot i que està fet un nyap, només per la felicitat que li suposa, val la pena que el porti. L’any passat, quan va acabar la temporada, se li va començar a afluixar una nansa i un dissabte, que feia molt mal temps i ens vam quedar a casa, ell el va cosir amb cordill d’espart i jo li vaig fer una funda de tela per protegir-ne l’interior, quedant semi nou.

Es va fent de dia, el sol comença a aparèixer rere la carena i un raig de sol travessa el cel fins a tocar terra a la clariana on hi ha la barbacoa, mostrant com l’aire remou el sotabosc i les partícules de rosada s’enlairen tan adormides com jo.

Em cordo fort les xiruques, amb un doble nus, em lligo l’anorac als malucs i marxem.

Fa quinze dies que plou. Fa fresca i el terra està humit, per sort, no enfangat, i la caminada és lleugera mentre pugem vorejant la riera. Quan va amb mi, sempre anem cap a Viladrau, és més planer. Quan queda amb els seus amics, pugen fins al capdamunt de les Guilleries,  saltant com cabretes. Dinen a Sant Miquel de Solterra i tornen a baixar. Arriben rebentats, però amb els cabassos plens fins al capdamunt de bolets i les motxilles de castanyes.

Al cap d’un parell d’hores, arribem al seu lloc preferit. Un petit prat que sempre he trobat celestial, per com els cortinatges de llum entren subtils entre les branques dels arbres, il·luminant el sòl, fent lluentons a les fulles de boix i arboç, però més les d’un avellaner que pinta de groc el terra amb una catifa de fulles que cauen oscil·lant, com si el temps s’hagués proposat alentir els moviments.

Fem un mos, repenjats en una pedra enorme que hi ha al mig i tornem al camí.

Comencem la cerca, caminant cap cots. Ell, sembla que tingui un detector de bolets, els troba tots! Jo, maldestre, amb prou feina em veig els peus i per on camino, quan de sobte, al costat d’un tronc de pi roig caigut, veig un rovelló força gran. Evidentment, no me’n puc estar i salto d’alegria per la meva troballa, ell, competitiu, se m’acosta, just quan m’ajupo per tallar-lo, amb compte de no fer malbé el terra i que en puguin sortir més.

Estic concentrada, quan noto la seva mà acariciant-me el cul per sobre de les malles.

—Pere... para... —Dic, aguantant-me amb una mà contra el tronc per no caure. —Va que perdo l’equilibri!

—És que de cop, m’han vingut moltes ganes de menjar-te el cony.

—Calla burro!—Però no puc evitar riure, mentre m’aixeco posant el meu súper rovelló al seu cistell, que mira amb aprovació. Segons m’ha explicat, és més zona de llenegues i fredolics.

Se’m queda mirant amb cara de bon nen, demanant permís per assedegar les ganes que té de mi ara mateix. I haig de reconèixer que ho fa molt bé quan en té ganes. És difícil resistir-m’hi.

Deixa el cabàs a terra, m’agafa per la cintura i em besa dolç, acaronant-me. Apropo els malucs cap a ell, abraçant-lo, tornant-li el petó, ara més intens, més calent. Una de les seves mans baixa fins el meu entrecuix, que com jo, es va encenent. Noto els dits pressionar per sobre de la tela, fregant amunt i avall, gemego dolça, deixant que introdueixi la mà sota les malles, resseguint-me la pell, però no li és còmode i mica a mica me les va baixant fins als turmells, amb el tanga, i acabo asseguda a sobre del tronc, notant el fred de l’anorac al cul, i la fresca del bosc a les cuixes.

S’agenolla al meu davant i,...

...CONTINUARÀ...

#byLady