Relat eròtic: Flash (#FemXarxa)

 

     

Fa dues setmanes que sortim. Bé… sortir, el que es diu sortir, encara està per definir, no ho hem parlat mai. Una paraula que cap dels dos ha gosat dir en veu alta, però que tenim assumida per com ha anat cada detall de la nostra relació: missatges de bon matí i de bona nit, plans improvisats, mirades que duren massa, converses infinites fins a la matinada, i aquella mena de química que no t’esperes, però que, de cop i volta, et captiva i t’atrau com un imant de gran potència, desitjant amb tanta força que fa mal i tot. A part de quedar per veure’ns sempre que podem.

Ens vam conèixer un divendres treballant: jo era la fotògrafa i ell feia de model. Un encàrrec per uns grans magatzems, una d’aquelles sessions llargues pel catàleg de Nadal, amb mil canvis de roba, models i productes. Van ser tres dies amb més de quinze hores diàries sense parar ni un segon, només per anar al lavabo de tant en tant i picar alguna cosa entre canvis de vestuari.

Ell, va ser l’últim model a arribar el divendres per la tarda i, jo, amb dues nits de son pendents i massa cafeïna a les venes, estava morta i amb ganes de plegar, però quan es va posar davant de l’objectiu i va somriure, no sé perquè, em va encomanar la frescor que portava i les ganes de fer la sessió.

Com si fos la primera foto, vaig mirar-lo a través de l’objectiu i vaig disparar. La connexió va ser immediata, després de vint minuts, vaig parar, perquè els de decorat canviessin els estris, i ell se’m va quedar mirant fixament, dret en mig de tot el moviment, centrat en mi, enrojolant-me fins que no vaig poder evitar somriure dolça.

Van ser quatre hores de flirteig i seducció constant. I, tot i estar molt cansada, no volia que s’acabés. Ell tampoc, per com es va afanyar a convidar-me a prendre una cervesa quan marxàvem. Evidentment, vaig acceptar encantada.

A les dues de la matinada encara xerràvem asseguts en un banc del parc que hi ha davant dels grans magatzems, feia fred, però la conversa fluïa i, des d’aquella nit, no ens hem separat.

Avui hem quedat per fer més fotos, es veu que el director de màrqueting volia una altra imatge per posar a la portada del catàleg i hem de repetir part de la sessió. És diumenge, el primer dels que obren abans de Nadal i quasi no hi ha ningú.

Ens trobem a la porta principal, pugem quatre plantes fins a la secció d’esports i anem cap al final del passadís, entrem a la sala on fem les fotos amb croma, per no tornar a muntar tot el decorat i ell es posa la roba que li han deixat els de vestuari.

També hi ha el set preparat, un focus encès i les instruccions sobre una taula. Col·loco els plafons i li indico on s’ha de posar, mentre trec la càmera de la funda.

—Per què no fas tu de model i jo sóc el fotògraf avui?— diu divertit —però versió bikini, segur que en trobem algun per aquí.

—Crec que no, posa’t tu en calçotets, no et fot! Hahaha...

—Per mi, cap problema.

—Ja... però serà millor que la professional sigui jo, que tu no estàs molt per la labor i ens hi passarem la nit al teu ritme i ja tinc ganes d’acabar i passar-los el book amb la factura per que em paguin— dic, guinyant-li un ull.

—Doncs a mi no em faria res passar la nit amb tu. —Es queda mirant-me fixament, he tingut un déjà vu del primer dia, se m’ha posat la pell de gallina. Encara no ho hem fet i es nota que en tenim moltes ganes.

—A mi també m’agradaria... si vols, quan acabem anem a casa meva i demanem alguna cosa per sopar— li proposo.

—Em sembla perfecte. —El to gutural amb el que ho ha dit, em posa nerviosa, empasso saliva i somriu cofoi quan se n’adona.

—Va, no em distreguis— dic somrient coqueta.

Es posa com l’últim dia de sessió, mou les espatlles fent cercles, per relaxar-se, fa la pose i començo a enquadrar la imatge. Està molt guapo, potser més hi tot que el primer dia, maquillat i amb tanta gent se’l veia més artificial, avui sembla més còmode.

—Mira’m com si... —però no he acabat que em treu la llengua i fa moviments obscens. —A veure, Marc... fes el favor...

—A tu sí que et faria un favor, des de que has dit de sopar a casa teva que no m’ho trec del cap i penso en tot menys en la foto.

El miro somrient, m’agrada que em desitgi, camino fins a estar dreta al seu davant i li faig un petó als llavis, tanquem els ulls a la vegada al tocar-nos, però quan anem a obrir les boques, m’enretiro i el miro als ulls, em sento acalorada i ni em començat!

—Fem un tracte, acabem les fotos i després el què tu vulguis, val? —Em mira com si sospesés les opcions, encara que no n’hi he donat cap.

—Val... però afanyem-nos que no tinc molta paciència avui —confessa alçant les celles, mentre intenta donar-me un cop al cul amb la mà, però m’enretiro a temps i no ho aconsegueix. —Càsum l’olla, quan t’enxampi, ja veuràs tu...

Somric triomfant, tornant al meu lloc per començar a donar-li ordres de com s’ha de posar i anar fent les fotos.

Algunes són poc professionals, per com em provoca, però m’és igual, ja les destriaré quan les digitalitzi i me les quedaré per mi.

No sé quanta estona ens hi passem, molta i, de sobte, s’apaguen els focus de la sala i la música del centre comercial, tot queda a les fosques menys els llums d’emergència.

—Què passa? —Em pregunta sorprès.

—No ho sé, mai havia estat aquí un diumenge per la tarda —responc igual de contrariada —Vaig a mirar a fora.

Quan surto de la sala de fotografia, tota la planta està a les fosques, al igual que al set, només hi ha els llums d’emergència a sobre de les portes i al terra, marcant els passadissos cada pocs metres i, al ser la planta superior, hi ha tot de claraboies al sostre que deixen passar la llum de la lluna, que avui deu ser plena, o quasi plena, per com el raig de llum es manifesta en forma de columna. Imponent. Celestial. Per un segon ric imaginant que en caigués en Mr. Bean.

El Marc em segueix, anem a la porta que dona a les escales, però està tancada, piquem i cridem, però no hi ha resposta per part de ningú.

—Em sembla que ens hem quedat tancats aquí —diu seriós.

—A veure, és un centre comercial, segur que tenen càmeres de vigilància.

—Cert.

Mirem cap a totes bandes, detectem uns petits punts vermells a les cantonades i en algunes columnes, ens hi apropem i semblen càmeres, agitem els braços i saltem demanant que algú vingui.

Ens mirem tranquils, en una estona ens vindran a obrir.

Passen els minuts, però res. Jo recullo el material fotogràfic, ell es canvia de roba i acabem asseguts en unes cadires de càmping que hi ha a la secció d’esports a l’aire lliure.

Agafo el mòbil, busquem el telèfon del centre comercial, però no respon ningú.

—Podem trucar a la policia —dic pensant en veu alta.

—Tu saps el merder que es muntarà? Fa dos anys vaig ser voluntari en un parc de bombers i acabarem amb la poli, els bombers i, segons com vagi tot, denúncies... no sé, tampoc estem en perill, jo esperaria una mica més, segurament faran la ronda i sortirem sense més.

—Pensat així... tens raó. Esperem una mica més, tampoc tinc presa.

—Jo  tampoc. —Somriu complaent. —Però tinc gana.

—Mira a la sala del croma, hi ha una nevera i a vegades hi deixen menjar que sobra de les sessions.

—Vaig, sinó, he vist que al costat de la porta de sortida, a l’altre costat dels banys, hi ha una màquina expenedora amb menjar i beguda.

—Caram, si no ens falta de res —dic mentre s’aixeca per anar a la nevera. —Espera que vinc amb tu.

Agafats de la mà, tornem a la sala, obrim la nevera i ens quedem amb la boca oberta.

La nevera és immensa, dividida per prestatges perfectament etiquetats per les sessions de fotos de demà.

A la primera, “Tasting Tropical”, hi ha fruites tallades amb diferents formes: estels de pinya, llunes de coco, piruletes de síndria,... A la segona, “Gourmet Deluxe”, amb salses d’autor, formatges aromatitzats i una safata de canapès tan sofisticats que fa basarda fins i tot mirar-los, però és la tercera secció la que ens fa esclatar a riure. Al cartell hi posa: “Afrodisíacs — No consumir” i, allà, entre maduixes enormes i xocolata negra, hi ha una safata sencera de pastissets eròtics: penis amb fondant rosa, pits amb un mugró de cirereta al mig, culs de xocolata blanca,... tots plens de purpurina comestible brillant i peta zetes roses.

—Això és de conya o es pot menjar?— riu ell.

—En principi és per fer fotos, però fins abans de la sessió no hi posen productes químics, s’haurà de provar —responc, apropant un pastisset en forma de penis amb la punta lluent a la seva boca.

—Segur que vols que sigui jo qui es mengi la polla?

Noto que m’estic posant vermella, però dirigeixo la punta del pastisset cap a mi i li foto queixalada. Mmm... és com menjar una pantera rosa, deliciosa!

Veu que n’estic gaudint i agafant-me per la cintura, m’arramba cap a ell i ens comencem a morrejar, a la vegada que repartim el pastisset entre les dues boques, escalfant-nos a mida que les llengües juguen. M’enretiro per poder empassar-me’l, el miro, té nata pels llavis, em venen ganes de llepar-los.

—Saps... —començo a dir, passant la llengua per les dents —tinc una idea...

—Ah, sí? Quina?

—Què et semblaria si agafem un parell de pastissets i ens fiquem en aquell iglú que hi havia al costat de les cadiretes de càmping? És el de mostra i té matalàs.

El semblant li canvia de cop. N’agafa un amb forma de pit i amb el que jo tinc a la mà, marxem cap a la secció d’esports.

Ara que ens hi fixem, entre la llum de la lluna, que la il·lumina parcialment i que al davant hi ha tot el necessari per una acampada, per un moment és com si fóssim realment de càmping.

Em dona el pastisset que porta ell, obre la cremallera de l’entrada de l’iglú i ens hi fiquem. No només hi ha el matalàs, també sacs de dormir, mantes,... ens mirem somrient.

—Vaja... això sí que no m’ho esperava —diu fascinat. —Vaig a buscar aigua i torno, així després no hi hauré d’anar.

—Ok, t’espero aquí.

—Més et val —em mira lasciu, i surt de la tenda.

Deixo els pastissets en una mena de mini tamboret, que crec que és per repenjar-hi el cap i em despullo del tot, obro la cremallera dels dos sacs de dormir, en poso un a sota i l’altre a sobre, s’hi està molt a gust.

No triga ni cinc minuts a tornar amb dues botelles de la màquina i la càmera de fer fotos.

—I això?

—Per si de cas.

—Per si de cas què?

—Per si volem fer alguna foto per recordar el moment.

—No ho crec.

—Mai se sap. —Llavors, veu la meva pila de roba, amb les calces i els sostens a sobre. Saliva. —Estàs despullada? —No responc, obro el sac que em cobreix i em mostro completament nua. —Ufff... ara sí que fa calor... —faig esma de tapar-me. —No, no et tapis.

Obeeixo, mentre ell es va despullant. Sembla més tímid que jo, sobretot per la pausa entre que es posa els dits a la goma dels bòxers i que se’ls treu, mirant a terra. I això que no en té motiu, tot ell és espectacular.

S’estira al meu costat, em mira de dalt a baix i, posant la mà sobre el melic, em besa dolç els llavis, mentre la va pujant fins al pit. La té una mica freda per les ampolles d’aigua, m’estremeixo i no puc evitar gemegar al notar els seus dits jugant amb el mugró, una de les meves zones més sensibles, que em fan humitejar ràpidament.

Allargo el braç, agafo el pastisset en forma de polla, li dono una altra queixalada, el torno a deixar i ens seguim morrejant, cada vegada més afamats, intensos, dolços,... Ell posa un genoll entre les meves cames, puc notar el seu membre dur contra la meva cuixa, tinc ganes de posar-me’l a la boca, però ell se m’avança i agafant el pastisset amb forma de pit, el posa entre els meus i el mossega, per dins sembla un brownie, em besa amb gust a xocolata, mentre amb el pectoral, l’esclafa sobre meu, empastifant-nos amb el frec a frec, mmm... Va baixant fins que xuma els mugrons plens de pastisset, tornant-me boja, m’està posant molt jugar amb el menjar. Arquejo l’esquena, oferint-li encara més els pits, que no deixa de llepar, mentre em posa la mà a l’entrecuix calent.

M’obro més de cames, hi fica dos dits, resseguint-me els llavis, suau, provocant que el vulgui com mai abans he desitjat a ningú. Premo el seu cap contra mi, perquè xumi amb ganes, fent-me gemegar cada cop més fort, deixant-me portar per mil sensacions amb gust de xocolata, fins que esclato folla, totalment anada, perdent el cap amb un somriure d’orella a orella. Ha estat fantàstic!

Quan el miro, té la cara plena de molles, l’acarono, el faig acostar-se fins a mi i les hi llepo amb la punta de la llengua, sembla que li agrada, per com se li endureix el membre i li canvia la mirada.

Es posa al meu damunt.

—No portaràs condons, oi? —Li pregunto.

—No.

—Què fem?

—Parem? —diu ell a contra cor.

—No...

—No?

—He vist ungüent per atletes al mostrador. —Em mira amb els ulls com taronges.

—Vols dir...

—Si... tu vols?

29/11/2025

...no diu res més... s’aixeca i va corrents a buscar-lo, no triga gens a tornar amb dos pots i un tub.

—M’he posat nerviós, no sabia quin agafar.

Em fa gràcia com ho diu, els deixa al costat del matalàs i s’estira amb mi.

—A veure... —penso en veu alta mentre miro què són. —Fem servir aquest —dic agafant el tub de gel, que fan servir els ciclistes per no encetar-se a llargues distàncies. —Els altres dos són mentolats, passo de que em piqui el cul.. hahaha...   

Riu amb mi. Desenrosca el tap i l’ensuma.

—No fa olor —confirma.

I es queda de genolls al meu costat, esperant.

—Has practicat anal?

—Sí, una vegada, però no va anar com creia.

—Sol passar —dic per no donar-hi més importància. —Vine cap a mi.

—De cara?

—Sí, de cara, et vull fer un petó.

—Ah...

Està una mica nerviós.

Deixa el tub a sobre del matalàs i es posa al meu damunt.

Noto la polla dura als llavis del cony, a la vegada que les llengües segueixen jugant, salivades, calentes com nosaltres.

En un no res, estem altre cop en situació. Les mans, els moviments totalment sincronitzats... ufff...  el vull sentir a dins.

—Em moro de ganes de que em follis —xiuxiuejo a cau d’orella.

—Ni t’imagines les que tinc jo —respon, mentre agafa el gel sense deixar de menjar-nos la boca. S’atura i s’incorpora. —Problemes logístics! —explica mostrant que ha de trencar més la protecció del tub amb el propi tap. Perfora la làmina platejada del tot i comença a sortir el producte.

M’agafo les cames per sota els genolls i les tiro cap amunt, totalment espatarrada.

Em mira salivant. Es posa força quantitat de gel a la mà i el reparteix per dins i fora l’anus.

—Està fred!

—Tranquil·la que ara te l’escalfo.

Riem. Torna a tapar el tub.

—Fem-ho de cara.

No diu res, té la mirada fosca, intensa, i la polla com una pedra enervada.

S’inclina cap a mi. Li poso els turmells a sobre de les espatlles. Segueix baixant fins que la posa entre els llavis inflats, fregant-los lentament, per un instant, tinc la sensació de que me la ficarà al cony i un calfred em recorre el cos, però tira els malucs una mica enrere i encaixa la punta contra l’anus. Prem suaument, em relaxo tant com puc, aixeco una mica el cap i ens tornem a menjar la boca, respirem accelerats, gemego calenta, atenta als seus moviments, pacient, fins que el gland llisca cap a dins. Ens mirem, té el semblant transformat, fa cara d’entremaliat.

Gemego fort, empeny.

—Mou-te endavant i endarrere... —li demano parlant entretallada. Obeeix —Mare meva!

Noto la fricció com m’enterboleix el cap. Cada vegada que empeny, la fica més endins, fins entrar-la sencera. Gemeix intensament. La treu quasi tota i em torna a penetrar. L’acarono, després poso les mans per sobre del cap, el torno a acaronar, el deixo, moc el cap a la vegada que encorbo l’esquena, no puc parar quieta! El cos demana més!

Em penetra del tot i no es mou, noto el pes al meu damunt quan treu les mans del matalàs i m’agafa els pits, pinçant els mugrons amb els dits. Respira accelerat, mentre em folla lentament.

El plaer és intens, passo un braç per sota del seu i em començo a masturbar, em mira lasciu, es torna a repenjar al matalàs i accelera, gemego amb la boca oberta, jugant amb els dits al clítoris, mentre la noto entrant i sortint, cada cop més ràpid, llisca amb facilitat i la sensació és indescriptible. Un cop rere l’altre. M’estic tornant boja, accelero els dits, tinc el segon orgasme i, obrint els braços, em deixo fer, totalment entregada a ell, que encara es posa més a sobre meu, els genolls quasi em toquen les clavícules, ja no penso, ni parlo, només gemeixo a destemps dels seus gemecs, guturals, intensos, cada cop més descontrolat, fins que s’escorre dins meu, alçant el cap amb els ulls tancats, diria que tremola, però potser sóc jo, ja no sé res.

Me la treu i, abans no pugui baixar les cames, entafora la cara al cony i xuma intensament, crido enriolada, no m’ho esperava, i segueix, fins que quedo muda i esclato brutalment a la seva boca, tremolosa, fins i tot tinc petits espasmes quan em toca. Li poso la mà al cap, em mira, queda clar que ja estic i s’estira al meu costat, tapant-nos amb el sac i m’abraça fent la cullereta.

Puc notar com li batega el cor, com un timbal de festa major, a la meva esquena, recuperant el ritme, fins que ens adormim.

 

 

**********

—Escoltin... Senyors, em senten?

Algú està cridant. Noto un objecte colpejant-me el braç. Obro els ulls, miro cap als peus i veig el cap d’un vigilant apareixent per la cremallera. És jove, porta una barba d’un pam de llarg i un tatuatge tribal que li puja pel coll fins  sota l’orella.

Em sobresalto, pico la mà del Marc, es desperta.

—Collons!

—Es pot saber què hi fan aquí? — ens pregunta molest.

—Estàvem fent una sessió de fotos i ens vam quedar tancats —explico mig adormida.

—Vam cridar i fer senyals a les càmeres, però no va venir ningú —segueix dient el Marc més despert que jo.

—Sí, ja veig que estan passant-ho molt malament —opina irònic, més distès en veure que estem nus sota el sac. —Vam tenir una baixa ahir i com que aquesta planta queda segellada, no vam passar, no ens van avisar que éreu aquí. Però heu de marxar, com us trobin ens caurà un puro de collons.

—Sí, sí... ens vestim i marxem —dic enriolada tapant-me la cara amb el sac.

Sento com torna a tancar la cremallera de l’iglú i passes quan s’allunya. De sobte, parla alçant la veu.

—Teniu mitja hora i... emporteu-vos els sacs.

Em giro, miro al Marc arronsant les espatlles i ens posem a riure fluixet.

—Mitja hora dona per molt... —diu passant la mà pel meu maluc nu.

—Doncs sí, però em talla el rotllo que estiguin mirant. Millor anem cap a casa meva, tinc condons a la tauleta. —explico com si res.

—Som-hi... en tres minuts marxem! Hahaha...

—Agafem els sacs i el tub... va de conya!

—Si... Va ser genial...

—Sí... ho vaig passar molt bé.

Ens abracem, ens besem, agafo la càmera i ens fem una selfie abans de marxar i seguir amb la nostra sessió privada. 

 

...FI

#byLady