Submisa 2.0 (Pròleg)

La Lady (byLady)

Mai hauria sospitat que em podria passar a mi. Ser submisa.

La primera vegada que vaig saber d’ell, va ser per Instagram, una nit d’hivern, buscant marques de maquillatge. La fotografia d’una noia de llavis intensament vermells, amb un collar de cuir i una cadena em va fer gràcia, i li vaig fer un “like”, sense ni tant sols pensar-m’ho.

No havien passat ni 10 minuts que em va enviar un missatge: “Te’l posaries?”. La meva resposta va ser quasi instantània: “No”. Com la seva: “Per mi, te’l posaràs”.

Aquella fermesa, em va recórrer el cos de dalt a baix, activant-me alertes i sentits, i no vaig saber què contestar, ho vaig llegir vàries vegades, sortint de la conversa, sense respondre.

En mirar el seu perfil, @MrDingDom, les imatges deixaven clar que gaudia del sexe, la intensitat anava més enllà de les meves vivències, però la manera de subjectar a la noia, aquells braços forts dominants, el control de la situació en alguns vídeos... em van sorprendre i captivar a la vegada.

Aquella nit el vaig somiar, ardent sobre mi, subjectant-me immòbil com feia al vídeo. Notar el seu poder dins meu per satisfer els meus desitjos em va fer tremolar les cames, jugant amb el meu subconscient fins arribar al clímax, bèstia i agosarat. Despertant-me exaltada, estupefacte i, el més sorprenent, amb l’entrecuix ben moll.

Durant el matí, hi vaig pensar, però no va ser fins al migdia, mentre feia un cafè, després de dinar, que es va tornar a posar en contacte: “Què, ja t’has pensat quan vols que te’l posi?”. Només llegir-lo, el cor va començar a bategar fort, recordant la nit anterior somrient, i tot i que sabia que no era una bona idea, vaig entrar al joc; de fet, només era una simple conversa a distància, i la curiositat em cremava... volia saber més.

Aquell va ser l’inici de la meva perdició.

Jo: ”A quantes noies has d’escriure perquè una accedeixi al teu joc?... Hehe..”.

Ell: “Una…”

Jo: “Hahaha… jo???!!!... doncs t’has equivocat de perfil”.

Ell: “No”

Jo: “I tant! Ja t’ho dic jo... ets massa mascle per mi.”

Ell: “Això no ho pots saber si no ho proves”.

Jo: “He vist el teu perfil, i t’asseguro que a mi no em faries tot això. No aguanto el dolor, et seria una decepció.”

Ell: “Mai he dit que t’hagi de fer res d’això, si tu no vols...”

Jo: “Ja... bé... marxo, que tinc feina...”

Ell: “Hahaha... molt bé, fins després.”

Jo: “O no.”

Ell: “O sí... n’estic segur.”

Em deixava desconcertada, perduda, intrigada, i sense voler, una atracció interna m’anava portant cap a ell.

Durant tota la tarda el vaig pensar, sobretot, com podria contraatacar per no semblar una bleda quan em contactés més tard.

En arribar a casa, una dutxa, roba còmoda i absolutament pendent del mòbil. Però no em deia res. En mirar el seu perfil, vaig veure que havia penjat fotos durant tota l’estona, per tant, estava connectat.

A les 00h00 feia molt que no publicava. Segura de que ja no hi era, vaig repassar les fotos un cop més. Aquella tarda totes eren més sensuals, potents, però no agressives. Llavors vaig veure una foto d’una noia amb un altre collar, aquest era gruixut de seda rosa color maduixa amb zirconites i, a sota, un comentari de feia cinc hores: “Noia enfeinada, aquest sí que te’l puc posar?”. Vaig somriure, i sense pensar, li vaig fer “like”.

Ni un minut...

Ell: “Has trigat molt.”

Em va sobresaltar la seva presència.

Jo: “Creia que ja dormies.”  

Ell: “Sabies que t’estava esperant.”

Jo: “No”

Ell: “Sí”.

Ara em llegia la ment? Potser tenia raó, no ho sé, però el que era segur és que em molestava aquella prepotència. Em posava nerviosa sentir-me previsible. Ser el ratolí d’aquell gat astut i perseverant, que era obsessió a la vegada, hipnotitzant el meu desig.

Ell: “Així què, t’agrada més aquest collar?”

Jo: “No sóc la teva gossa, no cal que em compris un collar... si vols, te’l poses tu!”

Ell: “Hahaha... ara sí que tinc ganes de follar-te fort.”

Increïble!!! M’estava excitant! Un noi que ni coneixia, un dominant que em volia posar a prova, parlant-me impúdic de tot el què em volia fer. Si fos un altre, l’hauria engegat a la merda, però a ell... no sé perquè, no podia, em feia sentir una ràbia especial, que mai cap altre havia provocat amb tanta facilitat. Podia excitar-me a la velocitat de la llum, acalorada, les galtes vermelles i els ulls brillants, afamada pel joc, seduïda per la seva voluntat de posseir-me.

Aquella conversa va durar fins a quarts de tres de la matinada, els seus comentaris grollers, directes, xocaven brutalment amb la meva vergonya i prudència. El seu control estava concentrat en mi, si fugia d’estudi, em reconduïa sense dificultat, allunyant-me cada vegada més de la meva zona de confort, posant-me, sense jo saber-ho, el collar imaginari, amb la cadena tant curta com volia. Es mostrava cavaller i rude a la vegada, interessat i despreocupat per res i per tot, d’ humor gèlid, intel·ligent i divertit, però a la vegada controlat, com tot en ell, i sobretot jo, de qui sabia molt més del que jo havia pogut esbrinar d’ell. Només era coneixedora de la seva devoció a gaudir del sexe, sense limitacions aparents, i aquest “savoir faire” que encara em captiva, que em protegeix de tot i de tothom, menys d’ell.

Durant un parell de setmanes, la intensitat de les xerrades va anar pujant. Els últims dies, sabent que érem de la mateixa ciutat, fins i tot era punyent. Anava calenta tot el dia i la nit, sempre disposada a ell, a masturbar-me on fos, com volia, i tot i el control sobre mi, en certs moments es relaxava i em regalava confort.

De vegades, penso que era la galeta per haver-me portat bé. L’incentiu que em calia per no recular. Però tot i això, em feia respecte. El confort no donava lloc a res més que desig, a propostes de sexe explícit, i jo mai havia tingut una relació com aquesta.

Un vespre, la conversa va resultar més distant del normal, ja no podíem inventar més del mateix, i a ell també se li acabava la paciència, ho notava. I no podia retardar més l’inevitable... havíem de trobar-nos cara a cara.

De fet, ara veig l’esforç que va fer, com va sortir del seu cau per mi, mostrant la seva realitat més del compte. En certa manera ho enyoro, mai més hem tornat a parlar d’aquella manera. Tot va canviar, quan ens vam mirar als ulls i va percebre que em podria enamorar de la seva vesant dolça, que va amagar darrera ordres escarides i seques, disposicions que sempre m’imposen respecte. Però sé que només l’encobreix, encara li veig al fons dels ulls, quan m’acarona en veure’m esgotada i fallida després de jugar amb mi.

Jo no les tenia totes, una cosa eren jocs pel mòbil, i l’altre, tenir-lo al davant, però el volia tastar, sentir a flor de pell el domini del desig, la tortura dolça de ser el seu joguet.

I de cop, en mig de la conversa, aquesta espontaneïtat que sempre em posa en situacions irreversibles, va parlar per mi, i els meus dits,  van escriure guiats per l’anhel i la impaciència.

Jo: “Vols venir ara?”

Ell: “Sí”

Ja ho havia dit...

Li vaig donar l’adreça, vaig dutxar-me i posar un conjunt negre de llenceria amb puntes, sota un batí de seda, i tot just quan acabava de fer el llit amb llençols nets, sonava el timbre. Els nervis em van trair, vaig ensopegar descalça contra la pota del llit, el cos totalment rígid, i el penediment de tenir-lo fora, sí, ara no sabia si havia estat una bona idea quedar.

En obrir la porta, encara em vaig fer més petita, ell, amb vestit fosc, corbata i mocassins, i jo descalça i mig nua. Em vaig tapar més l’escot i lligar fort el cinturó, intentant baixar el batí fins a mitja cuixa. Creuant les cames vergonyosament ruboritzada.

Ell se’m va quedar mirant, semblava satisfet.

—Passa... passa... —Per un moment, aquell home que ara tancava la porta de casa i restava palplantat al meu davant, tot i haver parlat setmanes, era un desconegut. Més alt i fort que jo. Atractiu. La mirada, fosca, poderosa, semblava impertorbable. La meva inseguretat tampoc ajudava, guiada pels batecs d’un cor que estava a punt de sortir-me per la gola. —Hola... vols prendre alguna cosa? —vaig dir-li reculant. Ell, rient per dins, se’m va acostar, va desfer el nus de la bata i em va fer un petó als llavis, mentre em posava la mà darrera l’esquena. Jo, per contra, vaig posar les meves contra el seu pit, encara a la defensiva.

—El llit?

—La porta al final del passadís. —Vaig concretar assenyalant-la amb el dit, sense deixar de mirar-lo als ulls.

—El bany?

—La del costat.

—Ahà...

Sense dir res més, es va desfer el nus de la corbata i posant-se al meu darrera em va tapar els ulls. La tela, les seves mans, feien una olor dolça, un perfum subtil que em delitava.

Ell ja m’havia avisat que seria així, però viure-ho, era atorrollant.

Em va portar fins a l’habitació. Jo, callada, seguia les seves instruccions, fins acabar asseguda als peus del llit. Només amb calces i sostens.

Sentia com s’anava despullant, volia dir-li que darrera la porta hi havia un penjador, però no podia, paralitzada, escoltava atenta qualsevol moviment.

Vaig sentir com caminava descalç fins al bany, i buscava alguna cosa. Va obrir el moble penjat a la paret, i tancant-lo de nou, va tornar. Va mirar els calaixos de la tauleta de nit... quina vergonya!... Hi tenia els vibradors i condons.

—Caram!

I llavors silenci...

Em vaig espantar en notar els seus dits resseguint-me la boca.

—Shshsh... tranquil·la... res de dolor, ho sé. Estira’t al mig del llit.

La seva veu, a les fosques, era més gutural, intensa i excitant. Vaig obeir. M’anava descrivint el què feia, mentre passejava les seves mans pel meu cos. Per on passava, pell de gallina, tota jo tremolava, fins que mica a mica em vaig anar relaxant, agafant confiança.

—Vols que et faci alguna cosa en concret?

—Un petó... —només dir-ho ja em vaig sentir estúpida, però era el què volia.

—Veuré què puc fer. 

Em va agafar pels canells i els va lligar amb alguna peça de roba, després em va posar les mans per damunt del cap. Notava com la respiració em feia pujar i baixar el pit i el ventre.

—Si baixes els braços, no hi haurà petó. Ho entens?

Doncs no, no ho entenia, ja em castigava? Només volia un petó, perquè em moria per sentir la seva llengua jugant amb la meva.

Vaig assentir amb el cap. Era el joc.

El què va venir llavors, va ser una dolça tortura de desig, els seus llavis i mans seguien jugant amb mi. De tant en tant, resseguia les galtes amb la llengua fins arribar a la boca, i restava quiet, podia sentir el seu alè mentolat dins la meva boca, però quan aixecava el cap per besar-lo, desapareixia en la foscor, escalfant-me com mai, fent que el desig anés en augment, perdent el cap per moments.

No sé l’estona que vaig estar així, però necessitava més, no en tenia prou. Les ganes superaven la vergonya, i em vaig obrir de cames.

—Més... —vaig suplicar entre gemecs.

Al moment vaig sentir la seva mà ficant-se per dins les calces humides, decidit, disposat a fent-me gemir fins a l’infinit, passant els dits entre els llavis, prement, inflant el meu interior. Llavors, me les va treure i obrint-me del tot les cames, em va començar a llengotejar. La intensitat de la seva llengua en el meu interior era indescriptible, m’excitava fins a sentir les cames tremolar, arquejant el cos, i llavors parava, respirant intens, observant com el flux sortia regalimant, i el tornava a recollir amb la llengua. Jo només podia suplicar, mentre ell hi tornava.

—Per favor, no paris...

Però ara, ja no em feia cas. Posant la mà sota l’esquena em va descordar els sostens, i rebregant-los, els va pujar fins a l’alçada de la meva boca.

—Mossega... i que no se t’escapin... o no hi haurà petó...

Mare meva!... Imaginar, excitada com estava, el què seria aquell petó, només podia fer-me accedir als seus desitjos, vaig obrir la boca i aguantar-los amb les dents, mentre, ell passava el membre erecte entre les meves cames i m’agafava fort els pits, menjant-se’ls afamat, també calent, però amb una lentitud insuportable que em tornava boja, portant-me altre cop al límit!

No podia deixar de gemegar, cada cop més fort, calenta, movent els malucs amunt i avall, intentant que em penetrés, però no hi havia manera, seguia menjant-me els pits i refregant-se contra mi.

—Vols més? O paro? —vaig sentir com esquinçava l’embolcall d’un condó i n’escopia un tros.

Amb els sostens a la boca vaig barbotejar: “Més! Si pares et mato!”.

—No t’he entès.. vols més?

No vaig dir res, només podia respirar desesperada, humida i porca, i renegar rabiosa.

I sense avisar, em va penetrar, a la vegada que em pessigava els mugrons fins a sentir una fiblada intensa, que em va recórrer l’espinada. La sensació de plaer i dolor a la vegada em va portar més enllà del desig, en volia més, ho volia tot!!! El volia a ell, desitjant-me... I xisclant, vaig deixar anar els sostens de la boca, que de cop, junt amb la corbata, va fer desaparèixer, passant-los per sobre el meu cap.

I per primer cop, des de que érem al llit, el vaig poder mirar als ulls, follant-me com un boig, agafant-me els cabells fort contra el llençol, menjant-me la boca, ufff!... notant les llengües jugant famèliques, porques, i el seu membre entrant i sortint, dur, envestint vigorós, sense compassió, utilitzant-me al seu servei, causant-me més plaer del que mai havia sentit, provocant que els orgasmes explotessin a cada envestida més forts, fins acabar esgotada, descontrolada i servil.

—De genolls!

“Què???!!!” Estava morta! Però calenta... Encara subjectant-me els cabells, em va fer posar de genolls, amb les mans lligades al davant. Ell dempeus sobre el llit, trempat, calent, amb el condó posat, i agafant-la amb la mà, me la va dirigir cap a la boca, i ficant-la a poc a poc, va començar a follar-me-la cada vegada més ràpid. Jo el mirava porca, odiant-lo, aguantant-me contra la seva cuixa, mentre m’utilitzava, deixant anar gemecs guturals, que em tornaven a encendre.

Llavors, es va treure el condó, i masturbant-se mirant-me als ulls, em va agafar la cara i es va escórrer densament arran del meu llavi inferior, deixant que regalimés de la barbeta cap al coll, fins als pits.

Quan em va deixar anar, em vaig quedar immòbil, mirant com baixava del llit i es repenjava a la còmoda, respirant flegmàtic.

—Mai més seré tant considerat, dolça. —Em va dir començant a vestir-se. —Haig de marxar, que estava en un sopar de feina i els he deixat a mitja reunió. La propera vegada, et faré venir al restaurant i et follaré als lavabos.

Encara en estat de xoc, només sentir-li dir, no vaig poder evitar somriure, i dir que no amb el cap.

—Bé, després, quan torni del sopar, hem d’aclarir quatre coses.

—Tornes?

—Si, clar... encara no he acabat amb tu.

—Potser no em va bé.

—Sí que et va bé. —em va dir deslligant-me les mans, desfent el nus d’una samarreta seva, que deixà arrugada sobre el llit. —Després et vull totalment despullada, quan obris la porta, i l’oli de massatge que he vist al bany i un fulard a la tauleta de nit.

Sentir-lo parlar, sense estar excitada, no em motivava ser tant servicial com abans, i desafiant-lo, vaig agafar la seva samarreta i em vaig eixugar la correguda dels pits i la cara.

Va deixar la camisa a mig botonar i se’m va acostar repenjat al llit, parlant-me a deu centímetres de la cara.

—Aquestes coses no les fa una submisa. Però que sàpigues, que només d’imaginar el càstig que et mereixes, torno a estar calent. Tens sort que tinc pressa. —Me’l vaig mirar fins que va acabar de vestir-se. I davant la meva sorpresa, va recollir la samarreta per emportar-se-la.

—No sóc la teva Submisa. —vaig dir-li quan es disposava a marxar cap a la porta. —No sé ni com et dius.

—Per tu... Amo.

***********************************************

Moltes gràcies a l'aportació per part d'un coguionista anònim... un plaer! ;-*