Entrades
Pingüins
El dia 1 de març, quan vaig passar el
cartell que indicava que ja era a l’Estació McMurdo a l’Antàrtida, hauria
assegurat que no duraria ni una setmana. Les condicions climatològiques, no
conèixer a ningú, i enyorar l’equip amb qui havia treballat a la Patagònia
Argentina quasi un any, no eren un bon auguri.
No va ser fins al segon dia, quan va arribar la meva cap, la també biòloga Annika Söfberg, especialitzada en la cria dels pingüins Emperador, que tot va començar a tenir sentit. Amb ella, i dos estudiants més, vam formar un bon equip, i després de tres mesos ja no vull marxar, i menys ara, que estan naixent les cries i les hem de protegir.
A més, fa un mes que estic amb l’Àlex, un meteoròleg de Girona, dedicat a l’estudi de la capa d’OZÓ, que em torna boja i fa que l’estada aquí sigui excitant i fantàstica.
Avui té el dia lliure i ha decidit acompanyar-me a observar els pingüins. El meu deliri.
De petita ja em feien gràcia, però cada dia m’agraden més. La manera com es comuniquen, com mantenen les cries calentes, la serenitat que em transmeten quan els vigilo,... A la Patagònia, amb els “magallanics” vaig al·lucinar, però la bellesa del pingüí “Emperador” és excepcional, els colors, l’elegància, i més amb el paisatge antàrtic, una meravella que et captiva els sentits.
Portem quasi una hora de camí, l’Àlex flipa sempre que puja al meu camió, per com està preparat per passar llargues estades d’observació. És com una mena d’autocaravana en forma de caixa de sabates escairada però, enlloc de rodes, porta erugues com els tancs. A mi m’encanta, sembla que estigui dins d’una peli d’Star Wars.
Un cop a destí, ens abriguem amb els equips aïllants i sortim.
Anem fins a unes roques allunyades, des d’on podem observar la colònia de milers de pingüins sense incomodar-los, i comencem a anotar dades.
El cel és clar, i el sol llueix sobre la neu.
Moltes cries han nascut durant els últims dies, i els mascles, en fila índia, els transporten sota seu, entre les potes, per mantenir-los calents. Al cap de dues hores, veig a una femella que s’acosta, va clacant, cercant la seva cria. Quasi ni respiro mentre ho filmo, i m’emociono en veure com es reconeixen i saluden, i sobretot, com li dóna de menjar, quan li clama afamada.
Un cop han acabat, em giro cap a l’Àlex, i l’abraço exaltada.
–Ho has vist? Ha estat una passada!!!... ufff... el cor em va a mil!!!
–Vaja, a partir d’ara em posaré una careta de pingüí quan ho fem... hahaha...
–Mmm... naaaa... a tu no et cal... ja m’agrades tal i com ets! –I encara penjada del seu coll, li faig un petó als llavis, tan freds com els meus, i ens mirem als ulls. Miro cap al camió i em mossego el llavi. –Vine...
Agafo els trastos, i tornem al vehicle.
Només entrar, me n’adono del fred que fa a fora, de vegades perdo la noció del temps. Ens traiem l’anorac, els pantalons aïllants i ens seguim besant. Però tinc fred.
–Quina rasca!.. em ve de gust una xocolata calenta, en vols? És instantània, però està molt bona. –Assenteix amb el cap i es frega les mans mentre observa com la preparo. Escalfo la llet al microones i dues cullerades ben plenes de cacau per a cadascú. Els remeno una mica i vaig cap a la taula, li dono una tassa i sec al seu costat, mirant per la finestra, de cara a l’horitzó, una imatge impagable, d’icebergs, pingüins i oceà, que mai em canso d’admirar.
Seguim remenant, deixant que es refredi. L’olor em fa salivar, i no puc esperar, en prenc un bon glop, omplint-me la boca, tant, que em regalima una mica de xocolata per la comissura, m’hi passo el dit, però encara m’empastifo més, i traient la llengua tant com puc, començo a llepar-la. Em giro cap a ell i el veig mirant-me fixament, lasciu. Em quedo quieta, mentre se m’acosta. I alçant-me la barbeta amb el dit, m’hi fa petons, lentament, passant-hi la llengua, fins a netejar-me del tot la boca, que obro per deixar-la-hi entrar, buscant la meva, que se’n mor de ganes.
Mmm... M’estic excitant.
Agafo les dues tasses, les deixo a la pica, desmuntem la taula per fer el llit, com altres vegades, i ens acabem de despullar, estirant-nos sobre el recull de coixins color marró encaixats com un Tetris. Cada cop més impacients, més calents.
Anem fent la croqueta de costat a costat, abraçant-nos, jugant excitats, acariciant la pell centímetre a centímetre, sentint els dits buscant el plaer. Noto el seu membre erecte entre els dos, i em vénen unes ganes boges de menjar-me’l i, posant-me al seu damunt, començo a resseguir el seu tors cap avall, amb la punta de la llengua, vorejant els mugrons, quasi insensibles. No com els meus, que no poden estar més durs, i segueixo el camí dibuixat pel borrissol, cada vegada més dens a mida que m’apropo al ventre.
Un cop estic estirada entre les seves cames, el miro entremaliada i li agafo, acariciant-la amorosa, refregant-la contra la meva cara, esperant a sentir-lo gemegar com a mi m’agrada. I posant les mans per sota les seves cuixes, baixo la cara fins als ous, i començo a petonejar-los, dolça, salivant-los, xuclant-los. Ell intenta masturbar-se, però li pico la mà, ara és meva. Sé que no sap estar quiet, però ell sap que quan la tinc jo, li cal el meu permís, i segueixo llepant-los, ara sí, agafant-li, posant-la dreta per bavejar dels ous fins a la punta. I encara trempa més, quan passo la punta de la llengua pel fre, mmm... s’obre de cames, abaixa el cul i se li pugen els ous del tot.
M’alço una mica més, per arribar a ficar-me la punta a la boca, aguantant-la amb els llavis, i em quedo quieta, mirant-lo, salivant, deixant que bavegi encara més cap a la mà, que mica a mica comença a masturbar-lo, fins a tenir-la tan molla com m’agrada, i posant-me de genolls, me la vaig ficant endins al mateix ritme, pujant i baixant el cap, omplint-me la boca, escoltant els seus gemecs, cada cop més forts, que m’activen, estic humida, i agafant-li més fort, vaig accelerant els moviments, respiro flegmàtica, sap que això em posa molt marrana. No trigarà gaire, però m’atura, em posa la mà al cap i quan el miro, té els ulls anats, però fa voltar el canell alçant el dit, demanant que em giri, i sense treure-me-la de la boca, passo les cames per sobre la seva i el seu pit, fins a quedar oberta de cames damunt de la seva cara.
Està afamat, no puc evitar xisclar quan m’agafa els malucs amb força i llengoteja ansiós, enèrgic... ostres!... el plaer és tan gran, que em costa concentrar-me per seguir xumant-li, començo a perdre la raó, i amb les mans sobre els coixins per no perdre l’equilibri, li mamo només amb la boca, prement tant com puc els llavis, i gemega, jo amb prou feines respiro, sento pessigolles per tot el cos, fins i tot els mugrons que llisquen endavant i endarrere per la seva panxa. Ufff...
Tota jo em vaig tensant, cada cop menys atenta a la seva polla, totalment centrada al clítoris, i començo a tremolar, em quedo quieta, només puc donar voltes amb la llengua a la punta del capullo dins la boca, fins que un calfred em recorre l’espinada i exploto brutalment a la seva boca, però segueix llengotejant, fins que li colpejo la cama, i encara atorrollada, em concentro en ell, alço el cul, perquè miri entre les cames com li mamo i els pits reboten, i agafant-li de nou, pujo i baixo cada vegada més ràpid, gemeix calent, m’avisa que ja el té aquí, i segueixo, esperant l’escorreguda, que surt densa i calenta cap a la campaneta, omplint-me les galtes, fins que l’engoleixo, però en aquesta posició no puc empassar bé, i m’ennuego, estossegant, deixant caure una glopada que regalima pel tronc, cap al ventre, quan me la trec de la boca.
–Estàs bé? –pregunta passant-me la mà per l’esquena quan m’assec sobre el llit.
–Sí, és que se m’ha ficat per l’altre forat. –Responc, eixugant-me la boca amb la mà.
–Però tu quants forats tens? –Diu rient. Mentre allarga el braç per agafar un rotllo de paper de cuina i netejar-se.
–Calla burro! –Li dic també enriolada.
I m’estiro, repenjant el cap al seu pit, mentre m’abraça i besa els cabells.
Sento els pingüins clacant a pocs metres, i somric, recordant on sóc, amb qui estic i què acabem de fer... i puc assegurar, per uns instants, que sóc molt feliç!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada