Conferència internacional

Sona el timbre, guardo el document, per no perdre la feina feta i vaig corrents cap a la porta, estic esperant uns contractes molt importants.

Saludo al missatger, signo i torno cap a l’estudi. Agafo el cúter i amb compte obro la caixa. Dins, quatre paquets de documents, degudament etiquetats i una caixa amb el meu nom escrit a mà: “Laura, truca’m abans d’obrir-lo. Frank.”.

Quins nervis!!!... Ja estic delerosa per obrir-lo, i més venint d’ell, el meu client preferit, més d’un any portant-li la gestió comercial externa amb països del tercer món, inclús la fundació sense ànim de lucre per construir escoles, un projecte motivador, que em té captivada, com ell.

Les últimes setmanes però, el feeling ha estat evident, les converses més llargues i insinuants, els e-mails amb dobles sentits, les ganes d’anar més enllà a les videoconferències, i el desig, cada vegada més obvi.

Abans de trucar-lo per Skype, repasso els documents, no sigui que hi falti res, però no, està tot bé. Un cop escanejat i arxivat, em poso bé la pinça als cabells i em repasso el maquillatge, vull estar maca per a ell.

Sona la trucada. A la pantalla de l’ordinador, veig la meva imatge com apareix en un requadre petit, mentre ell em busca, també impacient a la seva oficina de París, amb la Tour Eiffel de fons. I com sempre, es queda mirant embadalit uns segons, abans de dir res, just els que em posen frenètica, nerviosa, em mossego el llavi i bufo el serrell. Un ritual que no puc controlar, i sembla que a ell li fa molta gràcia, sobretot, quan em poso vermella com un tomàquet.

–Hola maca... creia que no em trucaries, m’ha arribat la notificació de que tenies el paquet fa més d’una hora. –Diu afectuós, esperant una resposta que no li cal.

–Hola Frank. Sí, és que he volgut repassar tota la documentació abans de trucar, per si faltava res. I no, tot està com esperàvem, el client ho ha signat tot i demà podreu començar a fabricar com teníeu previst. –Somric coqueta, sé que ara toca parlar de la caixa, i el faig patir. –Per tant, avui ja ho tenim tot dit. Parlem demà quan hagis donat ordres a magatzem i tinguis planning de dates d’entrega?

–Ehmmm... bé, sí... –Diu contrariat, amb expressió de no saber com parlar-me de la caixa, o no entenent, perquè, avui, no vull parlar més amb ell. Què mono! Però no puc seguir martiritzant-lo innecessàriament, a més, em moro per saber què hi ha a la caixa... i somric entremaliada, agafo el cúter i li mostro, pujant la fulla de tall lentament, sentint el “crec-crec” a cada dent que s’alça. –Molt graciosa... –Em diu, negant lentament amb el cap, veient que anava de conya.

–Hahaha... Ho sento, va, què hi ha dins? Ho puc obrir? –Veig la meva imatge a la pantalla, els ulls em brillen intensament, i em sobta, faig cara de felicitat.

–De debò no l’has obert encara?

–No, deies que et truqués abans, i de vegades crec.

–Si, si... de vegades...

–Va, què faig? –Dic impacient.

–Obre’l... no? –Respon divertit començant a jugar.

L’obro amb molt de compte, dins hi ha un paquet més petit, embolicat amb paper craft i un llaç de cordill... és evident que l’ha embolicat ell, al magatzem, quina gràcia! Desfaig la llaçada que deso al costat amb compte i obro l’embalum, que no porta adhesiu ni res.

Ostres! Em quedo muda quan llegeixo el nom de l’objecte: “Huevo vibrador bluetooth”... la caixeta és blanca amb la foto de l’ou al davant.

Em mossego els llavis per dins, i el miro tímida.

–No sé què dir...

–Ja ho veig... m’he passat?

–No, vaja, no crec... és que no m’ho esperava. –Ara sí que estic enrojolada.

–Saps que m’agrades, i últimament les nostres converses són molt picants, i com que no torno fins d’aquí a un mes, he volgut trencar el gel.

–Ahà... ja veig... a tu anar a sopar i un ram de flors no et va, no?

–No crec que hàgim arribat a aquest punt de romanticisme. –Em deixa anar com si res. I té raó... no sé perquè ho he dit.

–No, jo tampoc ho crec... i sí, m’agrades molt, el joc que portem, et penso sovint... –Mica a mica vaig agafant valor. –I aquest joguet... l’has provat ja? Com funciona?

–No ho sé, no ho he fet mai això, un dels proveïdors nous en vol posar al mercat i me n’ha enviat un parell de mostres, i vaig pensar en tu només rebre’ls. De fet, vaig obrir-los, vaig quedar-me les instruccions d’un, i te l’he enviat. L’altre el tinc de mostra, per les fotos de catàleg i tal...

–No tinc instruccions? –Obro la caixa, només hi ha el vibrador, el carregador i una bosseta per guardar-lo.

–No, les tinc jo... –Riu divertit, mostrant-me el mòbil. –Havia de configurar l’aplicació. Tinc curiositat de com funciona, algun dia podem fer una prova.

–En serio???... Tu i jo... Estic al·lucinant ara mateix...

–Bé, ja era hora que et sorprengués... hahaha... sempre vas una passa per davant. –I em guinya un ull. I em desfaig. Estem traspassat la confiança cap a la intimitat amb una normalitat que m’atrau, com el joc, i ell, encara més.

–I què representa que haig de fer? –Agafo el vibrador. –L’haig de carregar, no?

–No, ja el vaig carregar jo. Quan el vulguis provar, només l’has de rentar, i es pot fer servir... t’he posat mostres de lubricant en base aigua que també em van donar, diu que és el que li pertoca, per si no en tens...

–Sembla que no em farà falta... –Ara sóc jo qui li pica l’ullet. Es queda mirant pensatiu, juraria que s’està excitant imaginant que estic humida. –Ara torno.. no marxis...

M’aixeco i el deixo connectat, mentre vaig al bany i rento l’ou amb compte, és suau... em despullo de cintura en avall, poso un peu sobre la tapa del vàter i me’l poso com si fos un tampó, la sensació de saber-lo esperant, i notar com el vaig introduint a poc a poc, em posa calenta, quan he acabat, tinc els dits plens de flux. Em rento les mans, em trec els sostenidors i la pinça del cabell, despentinant-me una mica, i només en samarreta de màniga llarga, torno a l’estudi.

La càmera està dirigida cap a la porta. Quan em veu entrar, posa els ulls com taronges, em veig al requadre de la cantonada de la pantalla, dreta, surto sencera fins a sobre els genolls, la samarreta amb prou feines tapa dos dits per sota el cul. Està absort, la mirada fosca, la boca mig oberta, les mans a sobre de la taula, jugant amb un bolígraf, que li cau, i somric. Està esperant a veure què faig, per ell donar el següent pas, i sense pensar-m’ho, separo els peus, obrint les cames, puc veure com penja el cordill de l’ou sortint del meu cony, i per la cara d’ell, també ho veu. Clar, em té a pantalla completa. Em repenjo a la porta amb la mà. Esperant.

–Val.. ja està net i posat... i ara? –pregunto alçant les celles amb el cap decantat.

–Doncs ara mateix m’he quedat en blanc... espera... –diu desatent, agafant les instruccions matusser, però no pot evitar mirar la pantalla constantment. –Val, has de baixar-te l’aplicació al teu mòbil i connectar-lo per bluetooth...

–Entenc... –M’assec a la cadira, abans d’un minut ho tinc sincronitzat i activat. –Fet... i ara?

–Res...

–Res?

–No... –I somriu, just quan sento que comença a vibrar dins meu, em sorprenc, faig un bot, i ho para. –Què tal?

–Ostres!... hahaha... torna-hi! –Obeeix, noto com varia la intensitat, sento vergonya, excitació, impaciència, plaer... i desig... molt desig... de tocar-lo com mai abans. Sentir el seu anhel per mi, em posa molt calenta. I segueix augmentant fins al punt que m’agafo a la taula amb les dues mans, posant ‘morritus’, entornant els ulls... mare meva! Això és genial! I torna a baixar-la, perquè pugui parlar.

–Nena –mai m’havia anomenat així, amb aquesta veu sexy, gutural, l’imagino trempat sota la taula i m’excito més encara. –Estic molt calent, no saps com et desitjo. Les ganes que tinc de fer-te mil coses. Fins i tot, tinc enveja del vibrador.

–El vibrador? –Miro fixament a la càmera del portàtil. –A mi qui m’està fotent calenta ets tu, a qui vull és a tu, em moro per sentir-te dins, follant-me. –No puc creure que li acabi de dir això, però vull més. –Descorda’t.

–Estic a l’oficina...

–I?... –Alço les espatlles, amb cara de “escolta, em tens quasi nua amb un vibrador al cony que m’has enviat tu”. No diu res, s’aixeca, deixant-me amb les espectaculars vistes de París, mentre sento com diu a la secretària que no el molestin i tanca la porta. Quan torna, es queda dret, encara callat, es treu l’americana que deixa al respatller de la cadira, li miro el cul, i somric... altre cop de cara, només veient-lo del melic a mitja cuixa, es descorda els pantalons de pinces que marquen una trempera força voluptuosa, es treu la camisa per fora, i agafant-se els bòxers, s’ho baixa fins per sota la taula, el membre li rebota al escapar de la goma, mostrant-se un segons abans de quedar amagat sota la camisa blau cel, arrugada per la marca del cinturó. Torna a seure. Es posa bé els ous i per fi em mira. Fa cara de dolent... mmm... per com mou el braç, se l’està acariciant, i amb l’altra mà juga amb el mòbil.

–Et mereixes un petit càstig... –I noto com de cop les vibracions em sacsegen per dins, intento dissimular, però les cames s’ajunten, els genolls es freguen, la sensació és immensa, se’m desencaixa la cara, no puc ni parlar, mentre ell frueix, excitat, donant-me plaer, ufff... sento que em vindrà un orgasme, agafada a la taula, tanco els ulls i abaixo el cap, recargolant-me entre mil sensacions que em recorren el cos, i llavors el sento parlar, mentre baixa una mica la intensitat de l’ou.

–Ei.. mira’m.. va.. controla... Laura, mira’m...

–No puc... –respiro accelerada, encara amb els ulls tancats, parlo entretallada.

–Sí que pots nena.. mira’m...

Suposo que m’ha desconcentrat ho just per poder obrir els ulls i mirar-lo, i veure’m a mi mateixa, els mugrons durs se’m dibuixen a la samarreta.

Està diferent, la mandíbula se li marca en fer força amb la barra, puja i baixa la mà més ràpid, esbufega, s’ha descordat dos botons de la camisa i afluixat la corbata... sí que porto estona amb els ulls tancats!

–Així.. mira’m... estàs preciosa... fem-ho junts...

I només parlant amb els ulls, posa la mà sobre el mòbil, i em pregunta si estic a punt, assenteixo amb el cap, esperant el que he sentit fa una estona, però quan dóna potència a la vibració, la complicitat en mirar-nos, veure’l masturbant-se per mi, amb mi, ufff... és com si tot el meu interior hagués despertat de nou, el cony s’oprimeix, els llavis bateguen calents, se’m tensa l’espinada i els seus gemecs m’encenen fins a tremolar sencera, mentre veig com se li marquen les venes al coll, cada cop més acalorat, i no puc reprimir cridar, quan em ve l’orgasme brutalment, allargant els espasmes mentre l’ou balla incansable dins meu, provocant-li una escorreguda descontrolada, que se li dibuixa a la camisa, que la xupa tan densa i calenta com surt, quedant extenuat, amb el cap enrere.

–Frank!... –Li dic quan puc parlar. Ell s’afanya a parar-lo, i somriu en veure la cara d’alleujada que faig, posant els ulls en blanc. –Ja et val no?

–Perdona, he perdut el nord... joder, mira com m’he posat! –Diu assenyalant la camisa tacada.

–I ara què? –Pregunto divertida.

–Em posaré la de recanvi... ufff... quines ganes de tornar a casa i veure’t. No en tinc prou amb això.

–Jo tampoc. Et tenia moltes ganes.

–I ja no?

–Sí, sí... a veure cap on ens porta. –Dic tímida altra vegada.

–A veure.. bé, ara et deixo que haig de fer neteja! Hehe...

–Sí, sí... gràcies pel regal, m’ha agradat molt.

–I a mi... Et truco després.

–Val... fins després. –I restem uns instants somrient babaus, mirant-nos sense dir res, fins que ell allarga el braç i talla la connexió.

Resto absorta davant de la pantalla, fent-me a la idea del que acabem de fer, quan de sobte sento l’ou vibrar de nou, pujant la intensitat fins al màxim i baixant a zero, quedant apagat. Agafo el mòbil i el desconnecto, recuperant l’alè, bategant accelerada, i somric, imaginant-lo rient entremaliat. I m’encanta!

#byLady