El becari (#FemXarxa)

He demanat permís a la feina per sortir un parell d’hores i poder anar a la reunió que tenia programada amb el tutor del Pau. Encara no havíem coincidit. Resulta que és el professor de francès, un noi de trenta i pocs, ben plantat, d’ulls color mel, parlant un català quasi perfecte i amb un accent que m’ha posat els pèls de punta, mentre em repassava les cames. Ha estat bona idea portar faldilles. Però només teníem 25 minuts de tutoria i, tenint en compte ho entremaliat que és el meu fill, hem anat per feina. Sembla que, de moment, no m’haig de preocupar, veurem com porta les notes al final del trimestre.

Ara sóc al súper, aprofito que tinc una mica de temps per comprar llet, oli i el berenar del Pau per aquesta tarda, que té bàsquet.

Deixo la compra al cotxe, i el berenar dins la bossa d’esport, amb la botella d’aigua, que agafo del paquet que sempre porto al maleter.

Condueixo fins al pàrquing de la feina, agafo les carpetes del projecte en el que estic treballant; que m’he emportat per si em trucava el cap amb qualsevol dubte; i també la bossa, el fulard i les ulleres de sol, que subjecto com puc al posar-me-les al cap com una diadema, per després rascar-me la natja; crec que m’ha picat un insecte, per com cou i la inflamació que noto en passar-hi els dits.

Quan entro a l’ascensor, m’aixeco les faldilles per mirar la cuixa al mirall, i en efecte, tinc una picada al cul. Em llepo el dit i m’hi poso saliva. Em calmarà una mica, fins que arribi a l’oficina i m’hi posi ‘aloe vera’.

I llavors el veig, el meu becari, el Roger, que hauria de ser a la seva taula treballant, i més, tenint en compte que jo no hi sóc.

No sé l’estona que fa que mira, perquè està dret, amb la mà a l’alçada de l’òptica de la porta, perquè no es tanqui, gaudint del que veu. El miro pel mirall, deixant caure les faldilles. Somriu. Sap que em posa nerviosa des del primer dia, però des de que sap que sóc soltera, és un seguit de jocs, bromes i encontres fortuïts. I, perquè negar-ho, m’agrada i m’atrau, tot i portar-nos 15 anys. Jo massa jove pel càrrec que tinc i ell massa gran per ser becari.

Entra i prem el botó de la planta quinze.

–Hola ‘jefa’... –Saluda, sabent que no m’agrada que m’ho digui.– Per mi no cal que et tapis. –Diu descarat, prenent el control de la situació. –Per cert, bonic el tanga negre.

–Calla... com és que no ets a la feina? Com vingui el Marius i vegi que no hi ha ningú, fotrà el crit al cel! –El renyo autoritària.

–No crec, està reunit amb la junta tot el matí. I si té cap dubte et trucarà a tu, a mi ni em veu. I no m’estranya, jo també et trucaria a tu, ni que fos per sentir la teva veu melosa... –Diu mirant-me les cames, apropant-se cap a mi, fent-me recular fins a tenir-me contra la paret. –Saps que et tinc moltes ganes, oi? I sé que tu et controles. De vegades, imagino situacions com aquesta, tenint-te aïllada del món, només per a mi, desitjant-te com ara, creient que pots ser meva... –M’explica totalment arrambat, només separats pel portafolis que abraço davant dels pits, que pugen i baixen al ritme de la meva respiració, nerviosa, intentant dissimular el desig que també li tinc.– No saps l’esforç que estic fent per no menjar-te aquests llavis carnosos.

Empasso saliva, estic enrojolada, acalorada, però no dic res, només parlen els ulls, el dubte,... i no l’aturo, quan acosta la seva cara a la meva, mirant-me fixament amb aquests ulls brillants color blau mar, que em van captivar només entrar per la porta el dia de l’entrevista. Ni quan prem els llavis contra els meus. Ni quan noto la seva mà pujant per la cuixa.

–Vols fer el favor!!! –Ordeno autoritària– Pot entrar qualsevol i... –Però no puc acabar, m’agafa la cara amb una mà, prement les galtes fins a fer-me posar llavis petoners, i mirant-me decidit, em besa per primera vegada des de que ens coneixem. Una barreja de desig i inseguretat que em sorprèn, i sense moure’s, noto com obre una mica la boca, i em fa un petó dolç el llavi superior, estic nerviosa, semblo una adolescent de quaranta anys. Després em mossega l’inferior, respiro accelerada, mirant la porta de reüll, estic patint, i veient-me distreta, es gira, prem el botó d’STOP i quedem parats entre dos pisos. El miro estorada, m’agafa el portafolis i el deixa caure a terra, abans de tornar-me a arrambar contra la paret, ara sí, posant un genoll entre les meves cuixes, fent-me notar el membre a mig trempar. Me n’adono que tinc les mans enlaire com si m’apuntés amb una pistola, i decideixo relaxar-me, això hauria passat tard o d’hora, i les conseqüències... ja veurem... el cos em demana ser irresponsable i em deixo anar, obrint la boca, buscant la seva, posant-li una mà al clatell, perquè no es separi, i gemeix gutural, mig sorprès de que no em resisteixi, observant-me a un centímetre de la meva cara. Per un moment, s’atura, esperant a veure què faig, però la seva impaciència, el fa contraatacar, i agafant-me per les natges, porta els meus malucs cap a ell, ja trempat, dur, mentre obre la boca per deixar que les llengües es trobin, i em desfaig! La suavitat del petó m’estremeix fins al punt de perdre els papers del tot, i m’hi aferro amb força, excitant-me a la velocitat de la llum. Notant les seves mans recorrent-me el cos, una al pit, l’altre entre les cuixes, diria que li tremola, està molt calent també, acariciant-me per sobre el tanga negre, enretirant-lo, buscant la humitat amb els dits.  M’escolto gemegar, separant els peus, alço la barbeta cap al sostre, ell em besa el coll, comença a xuclar, i agafant-li els cabells, amb força, el separo –Xuclets no... –Li dic dolça, però ferma. Ell assenteix, i segueix besant delicat, llepant-me el lòbul de l’orella, mentre els dits a l’entrecuix em tornen a fer entrar al joc. Va variant, masturbant-me fent cercles sobre el clítoris i penetrant-me amb dos dits, tornant-me boja, m’hi abraço, xiuxiuejant-li com vull que ho faci, i obeint, accelera els dits, em tremolen les cames, amb una mà li acaricio ferma la trempera, per sobre la roba, gemega, i friccionant intensament, em mira als ulls, amb la boca semi oberta, com la meva, mirant-lo suplicant, perdent el cap, fins que l’orgasme em posseeix i m’escorro tensant tot el cos, posant el front al seu pit, intentant no cridar. Flipant per tot plegat.

Restem uns segons així. Panteixant calents. No en tenim prou, sobretot ell, però no podem seguir a l’ascensor, i menys parats. Ara que ho penso fredament, la sensació d’estar aturada entre els pisos setè i vuitè, no em fa gràcia del tot.

El Roger prem el botó de nou, l’ascensor fa un sotrac i comença a pujar.

–Hi ha càmeres en aquests ascensors? –Em pregunta.

Per un moment se’m glaça la sang. Miro cap al sostre, a les cantonades, no veig res. Ell somriu. –En aquest del pàrquing no, li vaig preguntar al vigilant. –I es posa a riure, quan li dono un cop de puny al braç. –T’has posat blanca de cop. –Respiro alleujada. Ell recull el portafolis del terra, mentre em col·loco bé el tanga. Em miro al mirall i em pentino amb els dits. Després el pentino a ell, que m’observa complagut, els ulls li brillen, i per inèrcia, li miro la bragueta, està ben trempat encara, just a sota del cinturó hi té una taca humida. El miro mossegant-me el llavi inferior. Ell alça les celles. –Quasi m’escorro...

Somric i li beso la galta, just quan l’ascensor s’atura a la quinzena planta.

Quan sortim al replà, tornem a la realitat, caminant, l’un al costat de l’altre, cap a la porta de vidre de l’oficina. Al seu darrera hi ha en Marius, el nostre cap, parlant amb la noia nova de la centraleta. Quan ens veu arribar junts, ens mira estranyat.

–I vosaltres dos d’on veniu? –Em pregunta directament. Mirant-nos sorrut, posant un dit gros a la butxaca dels texans, amb actitud prepotent.

–Jo, d’anar a una reunió amb el mestre del Pau, tenia tutoria. Ell ha baixat a buscar no sé què al cotxe i ha coincidit que jo arribava. –El Roger té la mà sobre la taca.– Què, com ha anat la reunió?

–Ah... –Ens mira amb aquesta cara d’incrèdul que deu tenir des de que va néixer. –Encara no ha acabat, i després anirem a dinar a “Ca l’avi Ton”, ara li demanava a la Sara que ens reservi taula per a quarts de tres.

–Necessites res o segueixo amb el projecte de divendres? –Li pregunto, quan noto l’altra mà del Roger al meu cul. Penso que potser el Marius ho veurà emmirallat a la porta de vidre que tenim al darrera, em poso nerviosa i me n’allunyo un pam.

–No, ja tinc el cap com un timbal avui. Si de cas, cap a les cinc, podríem tenir una reunió, tu i jo. Hi ha quatre coses a comentar de la junta i no me’n vull oblidar.

–Val, jo seré al despatx. Ja diràs.

–Perfecte. Bé, me n’hi entorno. Fins ara –S’acomiada el Marius, tornant a la sala de reunions de direcció.

–Fins ara. –Responc, dirigint-me cap a la meva taula.

–Adéu –Saluda el Roger, que em mira divertit.

Quan entro al meu despatx, deixo les coses sobre una de les cadires que tinc davant de la taula, i no puc reaccionar, que sento la porta com es tanca al meu darrera i les mans del Roger, que m’engrapen amb força, amorrant-se a la meva nuca, agafant-me els pits. Em vaig a girar, però no puc, ja m’ha rodejat el maluc amb la mà i posat els dits sota el tanga, prement el clítoris encara sensible. Tampoc trigo a escalfar-me, irracional. No ho entenc, deu ser per la novetat, i m’inclino, amb les mans agafades al respatller de la cadira, penso amb els condons, quan sento que es desbotona els pantalons, no en tinc. –Roger, el condó... –Però ja hi havia pensat, deixa el sobre obert sobre la taula, em puja les faldilles, separa el tanga i, agafant-se-la amb la mà, me la passa amunt i avall fins a ficar-la, quasi de cop de tant humida que estic, i envestint enèrgic, em folla, ràpid, dur, fort, subjectant-me pels malucs, mare meva! Em costa estar en silenci, tinc ganes de cridar, em mossego la llengua, escoltant com esbufega.

No aguantem ni mig minut que torno a tremolar orgasmant i ell s’escorre, gemegant guturalment, reprimint deixar-se anar tant com voldria.

–Júlia, has acabat? –pregunta acalorat. Jo assenteixo, i me la treu tant ràpid, com es corda, encara amb el condó posat, i agafa l’embolcall de sobre la taula. –Vaig al bany. – Diu panteixant quan surt per la porta.

Encara m’estic posant bé la faldilla, que s’obre la porta de cop, és el Marius altre cop, però què li passa a aquest home avui! El miro somrient, però nota alguna cosa, potser que estic enrojolada, no sé si estic despentinada, entorno els ulls i decanto el cap simpàtica, aixecant les celles, invitant-lo a parlar, mentre em mira des de sota el marc de la porta, palplantat com un estaquirot, crec que pensant coses de la feina, o no, no ho sé, perquè noto que no m’he posat bé el tanga i com el flux em regalima abundant cuixes avall, fins i tot oloro a sexe. Em vull morir.

–Et puc ajudar amb res? –Pregunto, veient que no es mou, mirant al terra, i llavors ho veig, un trosset del sobre del condó, brillant tornassolat entre els dos.

Voldria fer dues passes i posar el peu al damunt, però prefereixo no moure’m.

–T’estic trucant, però no respons al mòbil. –Explica seriós. –Només volia dir-te que la reunió d’aquesta tarda, la farem demà matí, els de la junta volen anar a fàbrica i no sé quan acabarem. –Segueix mirant el tros d’embolcall. I llavors, em mira a mi, però el seu semblant és més aviat de desconsol, de sorpresa, amb una mica de ràbia. – Te l’has follat, oi?

–Sí. –Responc al ser descoberta. Sembla que li sap greu, però no en té cap dret. –Tu ho vas fer amb mi, no?

–No era el mateix, no eres becària, i jo...

–Sí, ja, m’estimaves, però estaves casat. –Li deixo anar, també dolguda. Em va fer mal.

–Ja no ho estic, el mes passat vam signar el divorci. –Diu apropant-se, després de tancar la porta amb la balda.

–Marius no... per favor... marxa... –Li demano, sentint el meu cor bategant més fort a mida que s’acosta, però no em fa cas, es posa al meu costat, sabent que el desitjo, que mai l’he deixat d’estimar, i, olorant-me sota l’orella, on sap que porto perfum, em posa la mà al cony xop. Sospira intensament, deixant sortir l’aire com un búfal. –Hauré de despatxar a aquest desgraciat.

–Si el fas fora, també marxaré jo. –Resta en silenci.

–Te l’estimes? La cosa va de debò?

–Saps que no... –Responc mirant-lo fixament, mentre noto els seus dits resseguint-me la pell –Marius, no hauríem...

No puc acabar de parlar, prem amb els dits el clítoris encara inflat, masturbant-me, delicat, tallant-me la respiració, i agafant-me dels cabells, em fa alçar la barbeta, acostant la seva boca a la meva. Només notar el seu alè a prop dels meus llavis, tota jo el desitja, des de que el vaig deixar fa una any, que enyoro les seves carícies, però fins que no m’ha tocat, no he sabut quant, i tancant els ulls, li ofereixo la meva boca, gemegant excitada, sensible, però enlloc de besar-me, em porta cap a la meva taula, hi repenjo el cul, i m’obro de cames, estic acalorada i calenta. No deixa de mirar-me sorrut, mentre es descorda els texans, que es baixa, junt amb els bòxers, fins a mitja cuixa. S’acosta a mi, es llepa dos dits, salivant-los, que em passa pels llavis del cony, enretira més el tanga, un calfred em recorre l’espinada, em trema la barbeta, quan reparteix la humitat, lentament, em coneix el cos, i el cos a ell, sap que em desfaig amb el seu savoir faire madur, d’anys d’experiència, dominant el plaer, el desig... dominant-me a mi.

M’obro més de cames, fins que em penetra, gemego mirant al sostre, abraçada al seu coll.

A mida que envesteix més ràpid, més apropa la seva cara a la meva, fins a torcar-nos els llavis, que deixen pas a les llengües, i entrem en una mena de catarsi emocional, morrejant-nos intensament, prement amb força les boques famèliques, mentre noto la fricció dins meu, arribant a límits de plaer que només porten el seu nom, i follem irracionals, contenint els crits i gemecs, fins a estar a punt, i fent-li saber amb la mà a l’espatlla, ens deixem anar, escorrent-me tremolosa, mentre noto com m’omple a batzegades, fins a quedar exhaust, encara abraçat a mi.

El miro radiant, noto l’emoció a les meves galtes. Els seus ulls brillen intensos, se’l veu feliç.

–Dona’m una altra oportunitat, Júlia, no ho podem deixar així. –Em demana, crec que... sincer, mentre surt de sobre meu i es vesteix.

–Deixa que m’ho pensi, ara tot és molt confús. –Responc posant-me el tanga al seu lloc, abans no regalimi més encara. –Però m’ha agradat que passés. –Somric dolça.

–Ja veig que avui estàs molt activa. –Em retreu, referint-se al Roger.

No dic res.

Em fa un petó als llavis i surt del despatx.

Recullo el tros d’embolcall de terra, i busco els mocadors de paper dins la bossa i un salvaslip, per absorbir la humitat que noto que comença a baixar altra vegada. Mare meva, quin dia!

No han passat ni 5 minuts, que torna el Roger.

–Vaja, encara estàs acalorada? Vols un reconstituent? –Diu cofoi, creient que encara em recupero del seu ‘polvo ràpid’, i em sap greu no poder dir-li la veritat, però no ho puc deixar així.

–Roger, escolta, no es pot tornar a repetir, em sents? Ha estat molt bé, però, a partir d’ara, ens haurem de limitar a la feina. No vull tenir problemes. –Li dic, agafant el necesser que tinc a l’oficina, per anar al bany a refrescar-me.

–Veurem... –Diu esperançat. –Per cert, què volia el Marius? L’he vist sortir quan tornava.

–El de sempre... tornar-me boja...  

FI

#byLady