Pluja estival (#FemXarxa)

Massa dies sense pluja, notar la fresca sobre la pell, em relaxa, em fa sentir viva. Agafo aire, omplint el pulmons, i el deixo anar lentament, amb els ulls tancats, gaudint del silenci, només destorbat pel degoteig de l’aigua de pluja sobre la barana del balcó, esquitxant els meus peus descalços i les plantes, que se li ofereixen obertament, absorbint cada gota de vida, però agafo fred, i entro cap al menjador.

Només il·luminada pel to gris que pinta el cel, m’estiro al sofà, al costat de la finestra, amb un llibre que tinc a mitges des de les vacances. Em poso les ulleres de pasta vermella i l’obro per la pàgina que marca el punt. Un punt de llibre que vaig fer amb aquarel·les metal·litzades, que m’encanta observar a mida que el deso al final del llibre, brillant tornassolat a cada moviment, fins que l’ombra l’apaga.

Encara no he llegit ni la primera paraula, que sento canalla al carrer, enjogassada, una nena crida, després riuen, i em distrec, els imagino saltant pels bassals d’aigua, i repenjant el llibre sobre el pit, amb el dit entre les pàgines, tanco altra cop els ulls i els visualitzo, imagino que sóc al carrer, dreta davant del meu portal, aguantant un paraigües amb un estampat de quadres escocesos blaus i ocres, i la cinta amb el ‘velcro’, que goteja cap al terra, com la resta de puntes, fins que el faig girar entre els dits, i l’aigua de pluja surt disparada cap a totes direccions. I somric.

A l’altre costat de carrer, dins d’un portal, hi ha un dels meus veïns, o millor dit, el meu veí, el que comparteix replà amb mi, el Pol, a qui demano sal i espècies quan se m’acaben, o amb qui m’he ficat al llit unes quantes vegades des de que em vaig separar. Les veïnes xafarderes, l’anomenen el solter d’or, jo, no sabria com definir-lo, però d’or poc. L’important és que a mi m’agrada, riem molt junts, i quan estem insociables, ens respectem l’espai.

Des de que em fico al llit amb ell, no he estat amb cap altre home, i sembla que ell tampoc amb cap altra noia, no sé si això és bo o dolent, però de moment, és el que hi ha.

Quan em veu, creua el carrer i es posa sota el meu paraigües, una mica massa a prop, per no ser parella oficial, i reculo coqueta. Ell somriu.

–A casa teva o a la meva? –Em pregunta indiferent.

–A la meva, que estic fent un pastís. –Responc amb fermesa, mentre assenteix, i d’un salt, entra al portal del nostre bloc.

A l’ascensor, juga amb un ble de cabell mullat que em cau per l’espatlla, mentre jo vigilo que el paraigües no gotegi massa.

Quan entrem a casa, l’olor a pastís ens envolta, i noto com salivo. El miro, sembla que ell també. Anem cap a la cuina. Ja porta quaranta minuts, obro el forn, el punxo amb un punxó i surt sec, l’apago i el deixo cinc minuts més, amb la porta mig oberta, abans de treure’l i deixar-lo refredar sobre el marbre.

–Haurem d’esperar una mica per berenar. –Li dic mentre entro al menjador.

–És per ara? –Pregunta sabent la resposta.

–Bé, era per mi, però ja que has vingut, te’n donaré un trosset petit... Hahaha...

–Jo sóc molt gran, haurà de ser gran...

–Ah, si?... no sé jo... t’ho hauràs de guanyar... –Dic riallera, i es treu la samarreta.

–Val... Per on començo?

–Per on vulguis... –Responc amb veu sensual, seient al seu costat al sofà.

No diu res, assenyala la meva camisa blanca, sense mànigues, i em demana que me la tregui, però el faig patir, desbotonant-la lentament, vigilant que no faci com un dia que, la impaciència li va fer esparracar-me-la d’una estrebada.

Quan acabo, ell ja s’ha descalçat, i es posa al meu damunt.

Noto la sivella dels texans i la polla dura clavant-se a la meva cuixa, mentre m’acarona, mirant-me fixament als ulls, i em besa.

Els dos tenim els llavis carnosos, i només prémer els uns contra els altres, encaixem perfectament, obro una mica la boca, i li llepo el llavi inferior, ell gemega, i obrint la seva, deixem que les llengües es toquin, càlides, suaus, lentament, primer les puntes, després senceres, omplint-nos les boques a la vegada que agafem aire. Sospiro calenta quan...

23/09/23

... em posa la mà al pit i abaixa la copa del sostenidor, per maurar-lo amb delicadesa, fent que em mori de desig per sentir els seus llavis jugant amb el mugró dur, trempat. Li ofereixo i comença a petonejar-lo, xumant, repassant l’aureola amb la llengua humida, puc notar la fredor quan hi respira al damunt, i encara trempo més quan el subjecta fort amb la mà, per prémer-lo amb les dents, mentre el llengoteja ràpidament amb la punta de la llengua. Em tremolen fins i tot les cames, si segueix així, tindré un orgasme! Després, ho fa amb l’altre pit, ufff... un calfred em recorre l’espinada fins a l’entrecuix, cada cop més humit.

Em molesten els pantalons, de fet, em vull treure tota la roba, li dic, i ens aixequem, despullant-nos esverats l’un davant de l’altre, excitats, fins a quedar nus.

En veure la trempera, dura com una pedra, amb la punta rogenca, la desitjo més que mai, la vull dins meu, i estirant-me de nou al sofà, m’espatarro, mostrant-li el cony humit. –Vull polla... –Li dic barroera, sabent que és més delicat en aquest aspecte, però crec que, en certa manera, també el posa més burro, i estirant-se al meu damunt, em mira mentre passa el gland amunt i avall, tallant-me la respiració cada vegada que crec que me la fica, però no, segueix repartint la humitat, jugant amb mi. Estic tant excitada, que no puc ni parlar, li colpejo l’espatlla mirant-lo impacient, fent-lo somriure, mentre comença a empènyer, i ara sí, noto la pressió a mida que entra, friccionant el meu interior. Tanco els ulls, gemint amb la boca mig oberta, abraçada a ell, que també esbufega calent, fins que toca fons, i ens mirem, un instant, abans de morrejar-nos, mentre em folla sense presses, però ferm, escalfant-me sencera.

Llavors, acosta la boca a la meva orella i em xiuxiueja que em posi de quatre potes, que el sofà és massa tou, i tan bon punt surt de sobre meu, em giro, cara a la finestra i espero a notar les seves mans als malucs i la polla entrant de nou, reactivant el foc, i ara sí, comença a empènyer ferm, accelerant el ritme, fins a sonar un cop sec a cada envestida. M’agafo com puc al braç del sofà, retenint les empeses, notant-la lliscar fins al fons, un cop rere l’altre, notant com li reboten els ous contra mi. Ell gemega fort, jo intento no cridar, però el plaer és tant intens que no me’n surto gaire bé, estic tremolant sencera, perdent les forces, fins que em tenso tota, prement el cony, fent-li sentir el màxim plaer, com jo, i m’escorro brutalment, quan noto la seva lleterada calenta omplint-me.

I de cop, torno a la realitat, m’havia adormit! El llibre ha caigut a terra, sobre les xancletes. Encara plou. Respiro accelerada, ha estat tan real! El mòbil està sonant, em deu haver despertat... l’agafo i és el Pol qui truca.

–Hola...

–Hola! Escolta, encara està en peu el berenar? Has fet pastís? Porto el Cacaolat? –Pregunta enèrgic. I sí, el pastís el tinc fet des de després de dinar.

–Sí, sí,... tot a punt, quan vulguis. –Responc, notant les calces xopes de flux. Estic molt excitada, el somni ha semblat real, però el cos el vol de debò, i sentir-li la veu, m’està tornant boja!

–OK, en cinc minuts sóc allà... Ciao Bella! –I penja.

Vaig cap al bany, estic acalorada, em rento les dents, poso desodorant i refresco la cara.

No han passat ni tres minuts que sona el timbre. M’acabo d’assecar les mans i l’obro. Porta una bossa del súper amb el que suposo que són els Cacaolats, però el què acapara tota la meva atenció és la seva cara, ha degut venir corrents o fa fresca, però té les galtes vermelles, el cabell despentinat, moll, li queda bé, però la mirada de felicitat, em captiva.

Li agafo la bossa i la poso a terra, el deixo entrar i, directament, li menjo la boca, ell em mira sorprès, però em segueix el joc, posant-me la llengua fins a la campaneta, aguantant-me el cap amb una mà, metre posa l’altre sota les calces, i...

...seguirà...

#byLady