Amor sobre núvols (#FemXarxa)

Arrossego el trolley per la pista, creia que amb el temporal de vent, seria impossible enlairar-nos, però, el pilot, m’ha confirmat que el jet privat estaria a punt en una hora, i d’això en fa ja tres quarts, així que, hi vaig de camí.

El terra, encara moll per la pluja, emmiralla el cel ataronjat per la posta de sol, creant un miratge infinit multicolor, que trepitjo com si fos una catifa de cotó-en-pèl, mentre l’aire fresc em pentina el serrell. Hauria d’haver agafat la bufanda, segur que a Escòcia la necessitaré.

Miro el rellotge. Ella, no trigarà a arribar, l’he avisada tant bon punt he tingut la certesa de que podríem volar.

Serà el primer viatge junts des de que sortim, ara farà dos mesos, quan ens vam retrobar en una fira de mostres a Colònia, i la relació va fluir. Tot i que, jo, n’estic enamorat des de l’institut, quan ella era la grassoneta de la classe, i les mofes dels companys, ens van fer ser més introvertits que descarats, sobretot, a la Júlia. M’hauria agradat trencar la cara als imbècils que es ficaven amb ella, però eren els meus amics, i vaig callar. Sempre me n’he penedit. I mai me l’he tret del cap.

D’ells, no en sé res fa molt de temps. Ni ganes.

Per sort, la vida ens ha fet madurar. I retrobar-me amb ella, és el millor que m’ha pogut passar.

Tot just arribo al peu de les escales de l’aparell, que veig un taxi apropant-se. És la Júlia. Somric només de saber-la a prop.

El cotxe s’atura, i s’obre la porta del seient del darrera. El vidre, enfosquit pel reflex del cel, no me la deixa veure, fins que posa un peu a terra i surt. Porta botes de cuir negre fins a sota el genoll, un vestit de punt estampat anys 60’ de màniga llarga, en colors pastel, i un escot engrapat al mig, que li emmarca els pits, la figura, més estilitzada que a l’institut, però encara generosa. Em torna boig.

Com sempre, surt enèrgica, amb l’abric repenjat al braç, i aquesta actitud positiva enfront a la vida que em captiva, i llavors, em mira, somrient, els ulls li brillen, està preciosa, pletòrica, il·lusionada pel viatge, com jo.

–Hola! –Em fa un petó als llavis. Dolça, enrojolada. –Creia que no arribàvem, el trànsit estava fatal! –Explica, mentre treu el moneder de la bossa. El taxista, li deixa la maleta al costat, ella li dona quaranta euros i li diu que es quedi el canvi. L’home li agraeix, i ella es torna a girar cap a mi. Em toca la galta. – No tens fred? –Assenteixo. I treu una bufanda grisa de la bossa. –Té... cap verd... –I somriu, mentre me la poso, agraït.

–Esperava que m’escalfessis d’una altra manera... –Deixo anar, provocant-la.

–No n’has tingut prou aquest matí? –Respon, mossegant-se el llavi. I sí, ha estat una passada, m’he despertat, que la tenia al damunt, i les seves mamelles em colpejaven la cara, només obrir els ulls, ja m’he excitat, i, ni cinc minuts després, m’estava follant agafada al capçal.

–Ja saps que m’ha encantat. –Ratifico, i acaronant-la, li beso els llavis, freds pel temps, que obre, deixant pas a la meva llengua, que busca la seva, càlides, acariciant-se, fins que el petó m’emmetzina els sentits i un calfred em recorre el cos fins als ous.

Quan la miro, encara té els ulls tancats, assaborint els meus llavis. Porta les pestanyes totalment definides amb la ratlla d’un color morat, que, quan els obre, li ressalten el verd dels ulls.

Somriu dolça, podria afirmar que enamorada, i em fa feliç, perquè la corresponc en tot.

El pilot, ens indica que ja podem pujar, i passant ella primer, la segueixo amb les dues maletes, que entrego a l’hostessa que ens acompanyarà avui, i que ens espera a la porta d’entrada.

La Júlia, està fascinada, és la primera vegada que entra al meu avió. És un avió modest, però els acabats de fusta de caoba i metall, li donen un toc molt selecte. I això que li vaig treure la majoria de cromats ostentosos i vaig fer que tot el daurat fos platejat o negre.

Espero que s’hi senti còmoda, ja m’ha dit vàries vegades que el meu status la supera una mica, i això que és empresària, però si ens comparem, reconec que els últims anys, m’han anat molt bé les coses. Tinc la vida resolta.

Només una vegada en vam parlar, al principi de sortir, i vam acordar que no seria un problema, i que, tenint en compte que quan ens morim, no ens endurem ni un duro, el millor que en podem fer és gaudir-los.

–Quina passada! –Em diu repassant cada detall, fins a seure en una de les dues butaques reclinables i giratòries que hi ha al voltant de la taula, just al costat d’una finestra. –Creia que era més petit, hi cap molta gent aquí.

–Crec que hi ha lloc per a dotze persones. Al davant hi ha la cabina, un lavabo i una mica de saleta pels pilots i l’hostessa. I cap a la cua, hi ha un bany, un vestidor i una cambra amb un llit enorme. –Somric. –Quan vulguis, et faig una visita guiada.

–Tu, tens més perill! Hahaha... potser... després...

L’hostessa, tanca la porta de l’aparell i ens indica que ens posem els cinturons, perquè ens enlairarem en pocs minuts. Obeïm, asseguts l’un davant de l’altre.

Al cap de poc, ens parla el pilot pels altaveus, informant que ja ens podem alliberar. M’aixeco, vaig cap a la porta de la cabina, els dic que si ens cal res, ja els ho demanaré, i tancant-la, hi passo la balda. Ara, vull privacitat.

M’acosto on és la Júlia, pujo una persiana de fusta que amaga el moble bar, agafo la caixeta que hi ha al costat de les copes de cava i la glaçonera, em giro i, posant-me de genolls, davant la seva cara estupefacta, la miro nerviós. –Sé que no et vols tornar a casar, ni a mi em cal estar casat amb tu si no vols, tot i que em faria il·lusió, però, vols que visquem junts? –I obro la caixeta, on hi ha un anell de compromís, en or blanc i un brillant discret, integrat dins del metall, com ella havia dit que li agradaven.

–Oh... és preciós!... –Diu emocionada. –No, no tinc intenció de casar-me, i no sé si la tindré mai, però si ho faig, serà amb tu, segur. Et dic que sí, a la nostra relació, però sense dates, ni pressions,... –Li poso l’anell. A la seva mà, encara llueix més bonic. –Estàs segur de que vols que anem a viure junts?

–Del tot!

–Doncs... Fem-ho!... Sí, sí, clar que sí! –Diu il·lusionada, i posant-me dempeus, ens besem, un petó ferm, marcant els llavis, potent, i al contrari del què pensava, estic tranquil, molt tranquil, sembla que tot segueix fluint.

Poso cava a les copes i brindem per nosaltres.

–Vols sopar? –Li pregunto, obrint la nevera, per veure què hi ha.

–Després, ara et vull a tu. –Em diu, posant-se d’esquenes, enretirant els cabells de sobre la cremallera, i subjectant el coll del vestit amb una mà, comença a baixar-la amb l’altre. Ni m’ho penso, tanco la nevera i m’hi apropo. Posant les meves mans al lloc de les seves, i besant-li el coll, acabo de baixar-li, descobrint les espatlles, fins que llisca cap al terra.

Passo les mans per sota dels seus braços, i engrapant-li les mamelles per sobre dels sostens negres, amb puntes, com el culot, li oloro els cabells. Quasi no em caben a les mans, les ajunto, marcant més l’escot, notant com creix la trempera sota els pantalons de cotó gris.

Ella, es gira, i em comença a desbotonar la camisa, mentre em trec l’americana. Quan l’obre, m’observa, i es queda pensativa.

–Quan et veig els abdominals, i penso en les hores que et passes al gimnàs, no entenc que et sentis atret per mi d’aquesta manera. –Reflexiona en veu alta.

–No és qüestió de perfecció, ni d’estereotips, simplement m’agrades, i molt, el teu cos, la sensació al tocar-lo, l’olor de la teva pell, com et desinhibeixes quan perds el cap...

–Doncs fes que el perdi... –Em demana, traient-me la camisa del tot, mirant-me lasciva. I portant-la cap al seient rotatori, la faig seure, li obro les cames i, acariciant-li les cuixes amb les mans, passo la llengua humida per l’engonal, resseguint el culot, pujant fins a tenir la cara davant dels pits, ara més inflats, fins i tot, sobresurten per sobre de la blonda, que també perfilo amb la punta de la llengua, fent que s’erici a mida que salivo la pell, i descordant-me els pantalons, m’acabo de despullar, mostrant-me a ella, que em mira amb les mans agafades al reposabraços, excitant-se, veient com em masturbo, per acabar de trempar.

M’observa excitada.

–Agafa’t... –Li dic, mentre acabo de girar la cadira, que queda d’esquena a la taula. Totalment incorporada. Li flambegen els pits quan l’aturo en sec. M’hi acosto i la beso, primer a la boca, després al nas, els ulls, el front, i vaig pujant, fins a quedar obert de cames al seu damunt, amb les cuixes sobre els reposabraços. La miro des de dalt, ella des de sota, masturbant-me amb la mà, posant-me-la dura del tot, friccionant la punta contra els sostens. Mare meva!... Llavors, me n’adono que, degut als pits grossos, queda un espai entre ella i la roba. –Espera, vull provar de fer una cosa. –Li demano. Ella deixa anar el membre i el passo per sota de la tira negra que subjecta les dues copes, ajuntant els pits, i empenyo, fent-me un lloc entre els dos, me’ls vull follar, però estan tan junts que amb prou feines puc passar-la. Ella, endevina les meves intencions i, salivant, deixa caure un fil de baba cap a l’escot, que es fica entre els pits, i agafant-los amb les dues mans, els refrega l’un contra l’altre, humitejant-los prou, perquè m’hi passi. Ufff... La sensació és molt forta, per un segons, noto la pressió com si estigués penetrant un cul, fins que passo els primers centímetres, i comença a lliscar amb certa facilitat.

Amb una mà, m’agafo al respatller, i començo a follar-los-hi. Ella, segueix ajuntant-los, tornant-me boig. Amb l’altra, l’acarono, i li poso el dit gros a la boca, que xuma lasciva, sense deixar de mirar-me. Estic molt calent, accelero el ritme, ella gemeix, gutural, encara llepant, jo, segueixo pujant i baixant, la fricció és brutal, la tinc tan dura que em fan mal els ous, i sense parar, m’escorro entre els seus pits, agafat fort a la cadira, perdent el cap uns segons, gaudint de l’explosió de sensacions que em recorren tot el cos ara mateix.

Quan la torno a mirar, està somrient, encara amb les mans a les copes del sostenidor, i amb compte, enretiro el membre. No veig rastre de l’escorreguda. Estic desconcertat.

–Què passa? –Em pregunta, veien la meva estupefacció.

–No res, creia que hauria tacat més. –Confesso, sense donar-hi més importància.

–Més? Mira aquí... –Em diu assenyalant amb un dit l’escot. M’hi acosto i somric, veig un fil brillant des del seu coll a la regatera, i entre els dos pits, un petit llac de semen sostingut per la pressió de les dues mamelles. –Em pots acostar un tovalló de paper del moble bar? –Em demana. Assenteixo i li dono. Se’l posa entre els pits, absorbint la lleterada, mentre es neteja. Ja torno a estar calent!

Com que em moro per tocar-la, i no sé estar quiet esperant a que acabi, m’agenollo entre les seves cames i començo a llepar el culot semitransparent, just per sobre del pubis, que mossego amb compte, fins que la sento gemegar. Sembla que ja ha acabat d’eixugar-se.

Li obro les cames, però els reposabraços no em deixen fer-ho del tot, m’aixeco, premo uns botons que hi ha als costats, fent que baixin cap a terra i torno agenollat al seu davant. La Júlia està ‘flipant’! Aixeca el cul i li trec el culot. Ara sí que es pot obrir del tot, poso els seus turmells a les meves espatlles, i obrint-li els llavis amb dos dits, en forma de ‘V’, llengotejo afamat el seu interior, veig que s’agafa a la taula, està relliscant cul avall, i sense parar de menjar, premo el botó que hi ha just sota el seient de la cadira i...

25/11/2023

... queda totalment basculant, la giro, perquè no topi amb la taula i la tiro cap enrere. Fa un xiscle divertit, ric, quedant estirada, amb el cap una mica avall, i el cony i les cames, totalment enlaire, regalant-se, i agafant-la fort pels malucs, la devoro, prement amb els llavis els seus, follant-la amb la llengua, sentint com gemega porca, com deixa anar els seus instints, posant-me la mà al cap, demanant més, oferint-me la humitat que regalima del cony, que amb prou feina abasto a empassar, barrejada amb la meva saliva, fins que la tremolor de les seves cames, indica que no trigarà a orgasmar, i accelero, tant com puc, totalment entaforat entre les seves cuixes, fins que gemega acalorada i s’escorre, sacsejant-se subtilment, quan encara la llepo persistent.

Sento com respira accelerada, però somrient, m’agrada aquesta rialla de satisfacció que, de vegades, no pot evitar quan orgasma. La deixo recuperar una mica, mentre m’eixugo el flux de la cara amb el dors de la mà i, repenjant la galta a la seva cuixa, li beso dolç, esperant trempat, calent i impacient per fer-la meva.

Quan comença a reaccionar, m’aixeco. Ens mirem, la connexió és una passada. Està enrojolada, no sé com, però s’ha tret els sostens, i els pits, s’inclinen una mica cap als costats, per la gravetat, deixant veure la vermellor entre les costelles de la marca que li he deixat al follar-les.

Ara, està totalment nua, només porta les botes fins a sota el genoll, està sexy!

Encara respira accelerada, però no sé si és de l’orgasme, o de si torna a estar excitada.

M’agafo la polla i començo a passar-la amunt i avall entre els seus llavis, repartint la humitat, fent que penetrar-la sigui tant fàcil com satisfactori. Notar la tebior del seu interior, em trastoca, entro en una fase irracional on em domina l’instint animal, però començo a poc a poc, jugant amb el moviment del seient, que em permet follar-la còmodament, dret, veient com gemega acalorada. Els cabells li pengen en cascada per sobre de la cadira, ballant segons la moc, com els seus pits enormes, que tremolen com flams cada cop que li foto fins al fons, rebotant, i, subjectant-la, accelero, ella, s’agafa els pits, jugant amb els mugrons, jo envesteixo, de vegades fort, d’altres alenteixo, fins que em mira exasperada, perquè vol polla, i torno a empentar, un cop rere l’altre, notant com el clímax s’apodera de mi, com l’escorreguda empeny pujant dels ous, i la miro, alçant les celes, indicant que no trigaré a explotar.

–Jo tampoc... –Aconsegueix dir, entre gemecs.

I fent un últim esforç, ho dono tot, ferm, dur, insistent, deixant-me anar, escorrent-me a batzegades, mentre escolto a la llunyania un fil de veu que em demana que “no pari”, i aguanto com puc, fins que literalment explota, i noto el flux mullant-nos als dos, regalimant-me per les cames.

Es posa la mà a la boca, mirant el sostre de l’aparell, clar, estem a l’avió, surto ràpidament del seu interior, i agafant uns quants tovallons, els hi poso entre el cul i el seient, i amb un altre, m’eixugo les cames, sembla que em controlat la situació, però llavors ella es mou i la cadira comença a anar cap enrere, per sort, allargo el braç i arribo a temps d’agafar-li el tacó de la bota, impedint que caigui de cap, mentre sacseja els braços, com si volgués volar, intentant aguantar l’equilibri.

No puc evitar riure, la incorporo i asseguro la cadira altra vegada amb el botó, i ella em propina un cop de puny al bíceps, culpant-me de l’ensurt que s’ha endut.

I enriolat, l’abraço fort, petonejant-la divertit, fins que riu dolça, més tranquil·la. Tot en ordre.

Ens vestim, i llenço els tovallons al bany de la cua de l’avió. Quan torno, està vaporitzant una mica de perfum, per alleujar l’olor a sexe que encara se sent. Agafo les sabates, i mentre me les cordo, veig que descobreix l’anell al seu dit, encara no hi està acostumada, i s’emociona, fent realitat tot el que ens em promès abans, i respiro satisfet.

–Què, ara sí que sopem? No trigarem a arribar. –Li ofereixo.

–Val... Què hi ha? –Pregunta mentre obro calaixos i la nevera.

–Amanida Cèsar, taula de patés i formatges,... també podem fer pa amb tomàquet, vols que fem un pica-pica de tot?

–Perfecte, on hi ha els estris?

–El calaix al costat de la pica.

–Ok. Al final no m’has ensenyat la cua de l’avió... El llit...

–Tranquil·la, tindrem temps a la tornada... hehe... –Responc imaginant el què hi podem fer. Ufff... Millor no hi penso, o em fotré malalt.

I organitzant-nos com quan som a casa, anem preparant quelcom per picar, compartint una copa de cava, entrenant-nos pel futur.

-FI-

#byLady