Relat eròtic: El desmai (#FemXarxa)

Estem quasi a meitat de novembre i encara hi ha estones de força calor i, més, si portes mig matí arreglant el jardí. Recollint fulles multicolors, alineant l’escorça de pi que cobreix els parterres, tot rodejant les plantes, que defineixen el camí que porta a la casa, just al porxo del darrera, que dona a la cuina. 

Miro el penell que hi ha a sobre del niu de fusta; que vam posar fa temps, per evitar que els ocells se’ns mengessin les llavors de la gespa i no es mou gens. La bruixa que hi ha al capdamunt, mig rovellada, ni tan sols oscil·la una mica i això que, amb els cops de pilota que li han fotut els nanos tots aquests anys; fins i tot, durant una temporada, va ser la seva diana; no s’aguanta per enlloc.

El poc aire que passa, amb prou feines belluga les branques del desmai que li vaig regalar a la Maria quan ens vam casar, ja fa cinquanta anys.

Des de la finestra de la cuina, la sento taral·lejar una cançó indesxifrable, sempre se les inventa. L’observo orgullós, mentre remeno la llimonada que acabo de treure del congelador. Sabia que ens vindria de gust i, de bon matí, he agafat llimones de l’arbre i l’he preparada.

Porta els seus guants de jardinera, amb un estampat de floretes silvestres, com les del davantal i la cinta del barret de palla. Està agenollada, tallant esqueixos secs de les plantes amb les seves tisores de podar, unes en miniatura que vam trobar per casualitat al súper un dia que fèiem la compra. Està tan maca com el primer dia que la vaig veure entrar a la botiga del pare per comprar una corbata pel seu.

Sembla que no trigarà gaire a acabar.

Omplo dos pots de vidre de conserva, que vam aprofitar, fent un forat a la tapa per passar-hi una palleta de plàstic i, després de posar-los dins de la bossa de nanses de roba que va cosir, especialment per a això, a la classe de patchwork, surto i vaig fins on és ella, per ajudar-la a aixecar. Els genolls ja no són el que eren.

—Que net ha quedat. —Li dic sincer, veient com es treu els guants i s’aferra al meu avantbraç per incorporar-se.

—Si, oi? Ja veuràs quan brotin la primavera que ve! –Comenta il·lusionada, fent-me un petó a la galta, encara de bracet, amb el cabàs d’anar a buscar bolets ple de brossa per posar al compost.

Sense presses, anem a seure al banc que hi ha a sota del desmai, el nostre racó secret. Sempre m’ha agradat la sensació al separar les fulles per entrar-hi.

Ens bevem la llimonada, tranquil·lament, mentre comentem foteses del jardí, sobretot, tot el que tenim pendent de fer des de fa temps.

En acabat, torno a desar els pots a la bossa, que deixo penjada del banc, poso un braç darrera d’ella al respatller i amb l’altra mà, li agafo la seva, l’esquerra, que té a sobre de la falda. Somriu i col·loca la dreta al damunt, quedant la meva entre les seves.

La tendresa en passar els dits per sobre dels meus artells, fent-me pessigolles, mentre repenja el cap a la meva espatlla, em fan sentir molt bé, estimat. Poso la templa a tocar dels seus cabells, ara ja blancs, com els meus, li fan olor a sabó, tanco els ulls i en gaudeixo, escoltant com respira tranquil·la al meu costat.

Al cap d’una estona, baixo la mà del darrera fins a deixar-la a sobre de la seva espatlla i l’arrambo cap a mi, mentre pujo l’altra de la falda fins al pit, menys turgent que anys ençà, però no menys apetible, l’atracció que sento per ella és infinita i, la seva reacció en sentir-se desitjada, aquest somriure complaent, el brillar dels seus ulls, la complicitat d’anys d’estima, m’excita molt. Alça la barbeta i li beso els llavis, encara freds per la llimonada, un segon petó fa que obrim les boques per deixar jugar les llengües, com hem fet tantes vegades, tan conegudes, mentre li mauro el pit, ara ja per sota del davantal.

Ella, posa la mà a sobre de la meva erecció, encara emergent, que amb prou feines es nota a sota dels calçotets.

Ens anem esverant, gaudint del tacte sobre la pell, escalfant-nos, provocant als dos adolescents que encara portem a dins.

—Nando... anem al llit? Vull provar un nou lubricant que he comprat per internet. —La miro somrient i assenteixo a l’instant. Tot i l’afecte del dia a dia, ja no ho fem tan sovint com abans, el cos ens mana i, avui, sembla que els astres s’han avingut perquè juguem com fa molt que no ho fem. 

—Reina, ja són passades les dotze...

—Doncs no perdem temps, no sigui que aparegui cap dels teus fills a dinar.

—El petit ja en té 40, si  en ve cap, no obrirem, farem que no hi som. —I li pico l’ullet.

—Hahaha... val... —Respon confabulada, sabent que no seria la primera vegada. —Doncs som-hi! —Agafem tots els estris i la bossa dels pots de beure llimonada i anem fins al porxo, on ho deixem tot al costat de la taula on esmorzem quan fa bon temps, menys la bossa de la beguda, que entro a dins i deixo al costat de la pica.

—Maria, saps on està la viagra? —Pregunto sense buscar-la.

—Al calaix dels coberts, el teu fill gran la va trobar l’altre dia quan parava taula. —Me la quedo escoltant amb la boca oberta. —Ens la devíem deixar quan vam tornar de la farmàcia. Em va mirar amb aquella cara de bon nen que fa com quan era petit i em va dir: ”mama, ja sabeu que teniu medicaments aquí al calaix?”, vaig mirar què tenia a la mà i li vaig contestar: ”a sí, és la viagra de ton pare”... hahaha... va estar com cinc segons quiet sense saber què fer, ni què dir. —Quasi no pot parlar del riure que li ha agafat, però segueix explicant. —Després, em va demanar que no li expliqués aquestes coses que l’incomodaven. I les va tornar a deixar al calaix. Vaig pensar que les portaria a l’habitació, però me’n vaig oblidar. —Diu tan panxa, mentre es treu el davantal, que penja al ganxo del costat de la porta i em pica el cul, abans de marxar cap a l’habitació.

—Hòstia Maria, la canalla, la nostra intimitat...Hem de vigilar amb això. —Dic esparverat, mentre les agafo i me’n prenc mitja. Amb aquestes coses, sempre he estat més pudorós, sobretot amb els nens i més amb la Roser, la mitjana, però ella no, parla de sexe com qui parla del mal d’esquena i, haig de reconèixer, que li envejo aquesta llibertat que es pren.  

—La canalla diu... dos ja t’han fet avi i l’altra, si ens expliqués amb tots els homes i dones que va, cauríem de cul. —Sento que diu de lluny.

—Homes i dones? Vols dir? —Pregunto entrant a la cambra. Deu fer un quart d’hora que m’he pres la pastilla i noto calor a les galtes, va bé la cosa.

—Crec que sí. I ja m’agrada que sigui tant desinhibida. Jo en una altra època també ho hauria fet, però vam néixer a l’equivocada.

Quan surt del bany, descalça, s’ha posat la camisola de seda, de tirants fins, que li arriba als turmells, amb talls a cada costat, deixant veure les cames a mida que camina. A la mà, porta un tub, deu ser el lubricant. El destapa i me l’acosta.

—Olora...

—Ostres, sí, xocolata...

—El vols provar?

—Ara?

—No home, quan siguem al llit! —Diu posant els ulls en blanc i movent el cap com si estigués a punt de perdre la paciència.

—Ah, sí, sí... A veure quan en fan un amb gust a peus de porc... —Dic enriolat. M’agrada picar-la.

—Mira que ets brut! Quin fàstic! Per peus de porc ja tenim els teus... Hahaha... —Ens mirem divertits. Poso música, un recull de cançons del Luis Miguel, molt fluixet i espero a que em faci la pregunta mentre em vaig despullant. Sé que pateix per si la viagra em fa mal, posa la cara de “sé que no cal que ho digui, però...” i pam! —Et trobes bé? —Assenteixo. I ara la segona. —Segur?

—Sí nena... tens el mascle a punt. —Sé que tampoc li agraden aquests comentaris, però així canvio de conversa. —T’has posat la meva camisola preferida. La que rellisca... —Dic, mentre dono la volta al llit cap a ella, totalment nu.

Em mira la trempera a mig fer i ens abracem, sona la cançó Dormir Contigo i comencem a ballar, tan arrambats com podem, tanco els ulls i anem girant a poc a poc, fent-nos petons, al ritme de la cançó. Ho hem fet sempre, el nostre ritual d’inici quan estem a casa, fins que s’acaba i ens fiquem al llit.

Estic calent i el cos ja respon quasi del tot, ella, també està dins del joc, em mira prudent, dolça, esperant a que jo doni el primer pas quan estigui a punt. Ens abracem, acariciem, els petons són cada vegada més tòrrids i a la trempera li falta poc per arribar al màxim, sobretot, quan l’acaricia i em masturba, ara, ja ens podem deixar anar.

Em poso arrambat al seu costat i passo la mà per sobre de la camisola, que llisca entre els meus dits. Em recreo en passar pels pits, m’agrada veure com trempen els mugrons a sota, marcant-se i ens besem, mentre la mà puja la roba fins a descobrir el seu cos fins a la cintura, tot i el mal d’ossos, té les cames fermes, les ressegueixo amb les mans per sobre del genoll fins al maluc i baixo cap a l’engonal. Gemega quan poso els dits entre les cuixes, fent-me trempar del tot.

Encara no està humida, fa molt de temps que el cos tampoc li reacciona amb la rapidesa d’abans, però per sort, la tecnologia avança i el joc, pren una altra dimensió. Miro a la seva tauleta de nit i hi veig lubricants, un vibrador i el succionador, el meu aliat. Li em posat ‘Sussi’, és com si féssim un trio poliamorós.

—Passa’m la ‘Sussi’. —L’agafa, l’engega i me’l dona. S’obre una mica més de cames, respira més accelerada, a ella també li agrada. I li poso a sobre dels llavis, li fa pessigolles i el vaig pujant a poc a poc fins al clítoris, on el deixo fixe, a la velocitat més baixa, mentre ens seguim menjant a petons, ella m’acarona, cada vegada més sentida, no ha passat ni un minut que està molt excitada, gemega amb ganes i té el primer orgasme, la ‘Sussi’ és una passada! Li trec, respira accelerada, somriu, la deixem a la tauleta i torno a passar-hi els dits, encara està sensible, tanca els ulls i gemega quan passo per sobre del clítoris inflat i noto el seu interior més humit, em fot molt calent això. —Passa’m la xocolata.

En reparteixo pel cony, fins que la mà llisca, jugant-t’hi, masturbant-la, follant-la primer amb dos dits, gemega, respira accelerada, segueixo fins que torna a tremolar, em posa la mà al damunt de la meva perquè pari.

Ensumo altra vegada el lubricant, realment l’olor és espectacular! En tasto una mica, no està malament, però com sempre, els gustos són sintètics. Faig una ganyota i riu.

—Així, per fer postres no? —Pregunta divertida.

—No, prefereixo que tu siguis les meves postres, només per a mi! —I m’hi acosto per mossegar-li la jugular.

30/11/2024

Fa un xiscle i em pica a l’espatlla. Segueixo amb el nas entaforat al seu coll i els dits altra vegada al cony, fent-la riure, jugant sense presses, excitant-nos i pujo fins a la boca, per besar-la, més accelerats que abans, més calents, acabant menjant-nos a petons, excitant-nos fins que em mira lasciva, ja està a punt, la miro amb tendresa, ens fem un petó més i es posa de costat, d’esquenes a mi i, jo, al darrera, fent la cullereta, separant-li els llavis, mentre m’obro camí amb la polla ben dura, fins a penetrar-la, agafant-li els pits, follant-la a poc a poc, reservant forces per quan arribem al clímax.

La sento gemegar, el lubricant, fa que llisqui suaument, a cada empenta li fico més endins, passant-li la mà per sobre del maluc, resseguint-li la pell que tantes vegades he fet meva i que em segueix tornant boig.

No som tan explosius com anys ençà, però les pessigolles ens recorren el cos amb més intensitat durant més estona.

Primer, s’agafa fort al coixí i després, s’inclina una mica endavant, oferint-me més el cul, és quan la fricció li dona més plaer, però no pot estar gaire estona en aquesta posició. Ho tenim calibrat, accelero una mica més, respira accelerada, jo també, mentre la segueixo follant.

Sense deixar de gemegar, agafa a la “sussi”, tria una succió més forta i el mode vibració, se la posa damunt del clítoris, aguantant-la amb el braç de sota i seguim. Puc notar la vibració per dins quan la penetro, ara sí que no duraré gaire, ella tampoc, comença a tremolar, estic com una moto, repenjo el front a la seva esquena i exploto dins seu, notant l’escorreguda omplint-la. Perdo el nord per un segon i segueixo, un avantatge de la viagra, que me la manté dura una estoneta més.

L’abraço, li agafo un pit i accelero tant com puc, escoltant els seus gemecs, notant la vibració i el seu cos tremolós, fins que es tensa, tanca els ulls i li ve el segon orgasme.

Caram avui, feia molt que no passava, quan li trec, em sento pletòric. Apaga el succionador i el deixa a la tauleta. Es gira cap a mi, fa cara de cansada, però somriu satisfeta.

—Què et sembla, encara donem guerra Nando! —Diu, mirant-me als ulls divertida i emocionada a la vegada.

—Sí i encara tenim unes horetes per repetir. —Responc mirant-me la polla mig flàccida.

—Si home! Em vols matar? Hahaha...

—Saps que no. —Li faig un petó a la galta.

—Després de dinar, ja veure com anem. —Diu, però els dos sabem que hi ha poques possibilitats de repetir avui. Què més voldria.

M’estiro cara amunt, ella, s’arramba cap a mi, ens tapem amb una manta i restem estirats una estona, recuperant-nos.

Són dos quarts de tres de la tarda, quan sona el timbre de la porta de l’entrada.

—Qui deu ser? —Li pregunto.

—A veure Nando, com vols que ho sàpiga si estic aquí amb tu? —Respon enervada. Però no li faig cas.

—No hem de rebre cap paquet ni res, oi? —Insisteixo.

—Crec que no.

Esperem escoltant callats, quan sentim que s’obre la porta de la cuina, sonen les campanetes del mòbil de fusta que hi ha penjat del sostre.  Ens mirem en silenci.

—Nando, no has tancat la porta del darrera?

—Sembla ser que no, però tu tampoc.

—Ets la hòstia. Què fem? —La veritat és que no sé què dir-li.

Sentim passes a l’entrada, em començo a posar nerviós i la viagra torna a fer efecte, joder, el què em faltava, que sigui un lladre i jo trempat.

Llavors reconeixem la veu. —Mama! Papa! Que hi sou? —És el gran. Ens mirem alleujats, però quan anem a respondre, s’obre la porta de l’habitació i el veiem, dret als peus del llit, amb un pollastre a l’ast dins d’una bossa de paper. S’ha quedat petrificat. Només se li mouen els ulls, van de la tauleta on hi ha la “sussi” i els seus amics, a la meva trempera, que es marca a sota de la manta com una tenda de campanya i acaba mirant a la seva mare. S’ha posat vermell i tot. —Vosaltres a mi em matareu! Tots els traumes que no vaig tenir d’adolescent els tindré ara. —Diu movent el cap i les mans.

—I com creus que et vam fer a tu? —Li diu la Maria i em mira divertida. —Veus Nando la cara que fa? Com quan se li va caure la bola de gelat a terra aquell estiu a Menorca.

—Hahaha... és veritat. —Ric en confirmar la similitud.

Sembla que a ell no li fa gràcia. Es gira cap a la porta.

—Sou molt graciosos tots dos. Us espero a baix, eu dinat?

—No, només em menjat postres. —Li respon la Maria i tornem a riure.

—Joder mama! —Surt de l’habitació i baixa les escales.

Ens mirem divertits.

—Com vas de l’esquena? —Li pregunto.

—Bé, ara em prendré la pastilla del dolor i com nova. Tu ves baixant, ja vinc.

—Al menys ha portat dinar.

—Sí i del que ens agrada.

Li faig un petó i surto del llit.  

—T’estimo reina

—Ho sé, jo també a tu.  

-FI-

#byLady