Relat eròtic: Més que un cafè (#FemXarxa)

 

 

Estic nerviós, feia massa dies que esperava per fer aquest cafè, mil converses imaginant com seria i, tot i haver-hi parlat durant anys a la feina, saber que estarem sols, en aquest local que tant li agrada, em fa molta il·lusió.

Falten cinc minuts per l’hora i ja en fa vint que he triat taula i que m’espero impacient, més encara, si és que és possible.

S’obre la porta, és ella, porta texans, botes i una bufanda enorme que quasi li tapa la cara, se la veu molt nerviosa, se li enganxa la nansa de la bossa al pom de la porta i ensopega amb el cambrer, fent que el serrell li tapi la cara, d’una bufada, l’enretira cap amunt i em busca pel local.

Està preciosa, sempre l’he trobat molt atractiva.

Quan em veu, somriu i ve directe cap a mi, a mig aixecar-me, ens fem dos petons, torno a posar el cul a la cadira i observo com es treu la bufanda, que sembla una serp enrotllada amb tres voltes al seu coll i la jaqueta, que penja al respatller de la cadira. Porta un jersei ajustat que li marca els pits, força voluptuosos, a la feina mai va tan ajustada, empasso saliva.

Seu i es torna a bufar el serrell cap a munt. Agafa aire i em mira. Té les galtes envermellides pel canvi de temperatura, però li fan lluir més el to verdós dels seus ulls. Somric, crec que faig cara de babau.

—Hola, fa molt que t’esperes? —Pregunta dolça.

Nego amb el cap, encara somrient.

—No gaire, acabo d’arribar.

No és del tot cert, però no vull que pensi que estic massa impacient.

El bar és petit, acollidor, il·luminat per fanals de vidre opac que projecten una llum tènue. La fusta fosca de les taules i les parets de maó vist li donen un aire càlid, gairebé domèstic. En un racó, un músic toca una melodia assegut en un piano i dues parelles de gent gran, juguen al dominó en una taula al fons. Les veus, un murmuri suau i l’aroma a cafè i les flors que hi ha per les taules, fan que l’espai sigui molt agradable i, més, amb les litografies de gats i dones en bicicleta associats a l’Art Nouveau parisenc repartits per les parets. Em sento com si estiguéssim en un petit bar dels suburbis de la capital francesa.

No m’estranya que li agradi. A mi també.

La miro, es frega les mans i somriu, però hi ha una mica de tensió en el gest. A la feina, sempre hem parlat amb naturalitat, però aquí, fora de context, hi ha una barrera invisible que no sabem ben bé com traspassar.

—És bonic aquest lloc —dic, intentant trencar el silenci.

—Sí, hi vinc sovint. Té alguna cosa especial, com si el temps passés més a poc a poc aquí dins. —Fa una pausa i em mira de reüll. —Però mai havia vingut amb ningú de la feina.

—Vaja... Espero que això no em descompti punts. —Faig una ganyota i riu, inclinant lleugerament el cap, podria dir que està coquetejant amb mi.

El cambrer s’acosta, ella, demana un cafè amb llet i un croissant. Jo, demano el mateix. Quan se'n va, recolza els colzes sobre la taula i es passa la mà pel serrell, un gest que li conec de memòria.

—Has estat molt enfeinat avui? —Pregunta, jugant amb un sobre de sucre que ha agafat d’una caixeta que hi ha al mig de la taula, amb tota mena d’edulcorants.

—El mateix de sempre, un munt de correus que podrien haver estat una sola frase. Però crec que m’he entretingut més del compte pensant en aquesta tarda.

Torna a somriure, baixa la mirada i després torna a trobar la meva. Té les galtes encara una mica enceses.

—Jo també —Confessa vergonyosa, m’està robant el cor per moments.

No sé què respondre. Sembla mentida que faci anys que compartim cafès a la màquina de l’oficina i, ara, és com si la conegués per primer cop. I jo, un adolescent nerviós. No em reconec.

El cambrer ens porta els cafès i croissants, mentre ella s’hi posa sucre, jo m’entretinc observant la forma com passa les mans per la tassa, acariciant-la amb els dits, com arronsa una mica les espatlles cada cop que algú entra al local i una mica d’aire fred s’escola per sota de la taula.

—Saps? Encara no entenc com hem trigat tant a fer això. —Exposo sense pensar-ho.

Ella aixeca una cella, divertida.

—A fer què?

—A quedar fora de la feina. A parlar sense un teclat pel mig.

—Potser, perquè ens feia por descobrir que ens agradem més del que volem admetre. —Diu com si res, mentre trenca un tros de croissant i se’l posa a la boca.

Em quedo mut de nou. No perquè no ho hagi pensat abans, sinó perquè al dir-ho ella, sembla que tot sigui més real.

—Potser sí. —Responc, mentre la segueixo observant.

Es llepa les puntes dels dits i beu un glop de cafè, mantenint la mirada fixa en la meva. M’ha semblat molt sexi i, per un instant, el murmuri de la gent, la música… tot s’esvaeix, fins que em torna a la realitat.

—Com serà demà, a la feina? —Pregunta, no sé per on va la conversa, ara sembla més nerviosa que abans.

—Igual que avui, però amb una mica més de ganes per tornar-te a veure... a soles. —Dic incidint al pronunciar “a soles”.

—Això és una manera de dir que vols repetir?

—Podria ser... a veure com acabem avui. —Dic irònic.

Somriu, tira el cos cap endavant, fins que la taula li queda per sota dels pits, tibant la roba, marcant-los, són generosos, rodons, turgents i, posant una mà a sobre de la taula, l’acosta cap a mi. Les puntes dels dits estan a pocs mil·límetres de tocar-se amb els meus, puc sentir l’electricitat que em provoca i avanço la meva fins a posar-la a sobre de la d’ella.

La noto càlida, suau. Li ressegueixo els artells amb els dits, ens estem mirant fixament als ulls, salivo, saliva, passant la llengua pel llavi, li brillen els ulls, em moro per donar-li un petó, però abans que cap dels dos es mogui, apareix el cambrer amb el compte i enretirem les mans per inèrcia. Deixa el tiquet i marxa, abstret per la feina.

—Pena que hagi trencat el moment. —Em diu coqueta.

—Sí, tot i que la màgia encara hi és. La palpo a l’ambient.

—Parlant de palpar... marxem? —Pregunta guinyant-me un ull. No m’ho esperava ara.

—Sí, jo pago mentre tu t’enrotlles la bufanda, que en tens per una estona. Hahaha...

Assenteix fent una ganyota.

—Ets molt graciós. —Diu, mentre se la comença a col·locar.

Vaig fins a la caixa, pago i quan em giro, està dreta al meu darrere. Em poso cara a cara, ella alça la barbeta i empassa saliva, torno a sentir l’electricitat entre els dos, m’hi acosto a poc a poc, les boques estan a punt de tocar-se, quan...

—Permís!!! —És el cambrer, amb una safata amb tres suïssos, dues ensaïmades i un croissant, demanant pas. Increïble!!! Aquest tio s’ha proposat boicotejar-nos la cita. El miro amb cara de pocs amics. Es dona per al·ludit. —Ho sento... —Diu a contracor, passant entre els dos, quan ens enretirem. No diem res.

Anem cap a la porta, ella al davant, jo al darrere i li poso la mà per sobre de la cintura, a mitja esquena, acompanyant-la.

Un cop al carrer, fem un parell de passes, però ja no puc esperar més, m’aturo, la miro i, acostant-me lentament, la subjecto amb cura a l’alçada de les espatlles, que arronsa nerviosa i la beso amb tota la tendresa que em provoca.

Noto una fiblada que em recorre el cos sencer, com si m’electrifiqués un llamp, la suavitat dels seus llavis es barreja amb el foc que se m’encén internament, el meu cervell cavil·la entre romanticisme i el plaer carnal, la desitjo tant ara mateix que em fa mal i tot, em continc, centrant-me en gaudir de com els obre i em deixa ficar la llengua a la seva boca per primera vegada. L’alè càlid em posseeix el cervell i trempo, increïblement trempat, sort de la jaqueta. Ella, també fica la seva dins de la meva i inclinant lleugerament els caps, ens fusionem en una morrejada lentament intensa, crec que no estem respirant, però prefereixo morir a deixar de besar-la.

No sé quanta estona estem així, però han passat uns minuts. Ens separem i ens mirem, té la mirada anada, excitada, es passa la mà pels llavis, assecant-los la bava, l’imito, tinc el cor accelerat.

—Mare meva... —Diu mentre les galtes s’enrojolen a l’instant. —Tens pressa o pots venir a casa meva? Visc a tres cantonades d’aquí. —Encara no ha acabat la frase que estic assentint amb el cap, la imagino al llit, gemegant a sota meu, mentre la penetro agosarat.

—No tinc pressa, vaig on vulguis. —Responc sense dissimular les ganes que en tinc. Sembla que li fa gràcia, m’agafa de la mà i m’estira caminant més ràpid del normal. —He dit quer no tinc pressa... hehe...

—Doncs jo sí! Fa temps que en tinc ganes, però veient la química que tenim, em moro per... —No acaba la frase, no cal, li brillen els ulls, està acalorada.

Seguim caminant fins arribar al seu portal. Obre la porta, un pis antic de Barna, la torno a imaginar, ara fotent-li mà a l’ascensor, però aviat trenca el somni, quan comença a pujar per les escales. Miro com remena el cul a cada passa. S’atura a l’entresol, obre la porta i un cop a dins, me li llenço al damunt, contra la paret, menjant-nos la boca agosarats. Noto pèls de la bufanda a la llengua, em separo i li trec, espero no tenir tanta feina amb les calces. Ens traiem els abrics i, ella, el jersei, per un moment se’m para el cervell quan observo uns pits enormes enfundats en uns sostens negres de puntes semitransparents. Puc veure perfectament l’aureola i el mugró marcant-se trempat contra la tela, un mugró de la mida d’un didal. Salivo, trempo i perdo el cap, tot a l’hora, estic intentar frenar la bèstia, però m’ho està posant molt difícil i, ho sap, ja no aparenta la noia cauta de veu dolça que conec, potser la libido m’està fent una mala passada, però juraria que davant tinc a una femme fatal que se’m vol follar tant com jo a ella.  

—Vine... —Diu, tornant a agafar-me de la mà. Entrem a la seva habitació, un llit enorme amb capçal de forja, d’on hi pengen manilles i dues cintes vermelles, com de ras. La miro sorprès. —Què passa? —Em pregunta agafant un comandament i abaixant la intensitat de la llum fins a quedar quasi a la penombra. Encén una petita làmpada de la tauleta de nit, amb la pantalla emplomada, de vidres verds i blaus, que tinten lleugerament la cambra. M’està embruixant.

—No res, que no m’ho esperava. Em vols lligar? —Pregunto, i li fa molta gràcia.

—Si vols, o tu a mi, o cap, o els dos... De moment... —I no acaba la frase, es comença a despullar, primer es treu els pantalons, quedant en calces i sostens, després es treu la part de baix i, per acabar, allibera els pits, que reboten lleugerament quan queden suspesos a l’aire. Es queda quieta, mirant-me, esperant, mentre l'imito i quedo nu al seu davant, estic tant trempat que em fan mal els ous i tot. Em mira la polla i saliva. Mare meva! —Estira’t tu, posa’t còmode. —Em diu. Obeeixo, quedo enmig del llit, veient com es posa a quatre potes i gateja fins a ser entre les meves cames. —T’agrada que te la mengin? 

Quina pregunta és aquesta? Només de pronunciar-la em podria escórrer de gust. Assenteixo. Somriu i, sense deixar de mirar-me als ulls, m’agafa la polla i deixa regalimar un fil de saliva  de la seva boca, que cau a la punta del capoll. El reparteix amb els dits i després m’hi passa la llengua.

Les mamelles li ballen a mida que es mou, més quan més endins se la fica a la boca. Gemego. Estic molt calent, la tinc com una pedra. Ella, segueix mamant-la, ajudant-se amb la mà, crec que ja no tinc sang al cervell, se me’n va per segons, si segueix així no trigaré a explotar a la seva boca, però llavors, s’incorpora, agafa un condó del calaix de la tauleta de nit, em mira, no dic res, mentre veig com treu l’embalum, es posa el condó a la boca i ajupint-se, m’enfunda la polla, mentre se la fica fins a la gola. Quan s’aixeca, la goma m’arriba als ous, flipant! Veu la cara de sorprès que faig i somriu, seient al meu damunt, em besa la boca, alça els malucs i es mou fins que la punta de la polla li pressiona el cony i comença a baixar, gemegant amb les mans subjectant-se els cabells cap amunt a mida que es penetra.

Un cop deixa caure el pes, s’inclina i ens comencem a morrejar, tornen a fer-me mal els ous de l’excitació que tinc, ella, comença a pujar i baixar lentament, gemegant porca, accelerant els moviments fins que m’està cavalcant, joder! se m’està follant a sac, li poso les mans als malucs, crida entre gemecs, tremola, perd el cap i s’escorre brutalment, regalimant flux fins a deixar-me xop.

S’alça, surt del meu damunt i es deixa caure al llit, al meu costat.

La miro content, està tota nua, estirada bocaterrosa, repenjant el cap al meu braç, amb els ulls tancats, recuperant l’alè.

Quan els obre i em mira riallera, em desfà per dins, seria incapaç de dir cap paraula ara mateix, només sento el batecs del cor que comencen a cridar-la, però no li diré encara. I passo la mà per la seva esquena, de pell suau, fins a les natges, on ressegueixo un petit grup d’estries, per seguir el camí fins a sota del cul, encara humit i calent, fins i tot sensible, per com s’ha mogut i, encara trempat, amb el condó posat, m’hi acosto dolç, abraçant-la, perquè es posi de costat, d’esquena a mi i, alçant-li una mica el cul, la torno a penetrar, sentint de nou l’escalfor del seu interior, que comença a regalimar.

Passa la mà cap amunt i, aguantant-se al meu coll, gira el cap per besar-me entre gemecs, que em posen molt burro, li mauro el pit i vaig accelerant les envestides, mentre jugo amb el mugró dur com una pedra, mmm... Abans ha anat de poc que no controlo i ara em costa concentrar-me, la desitjo tant que no semblo jo i, baixant la mà fins al clítoris, li mossego el coll, mentre li fricciono.

Comença a cridar, bufff... la tinc com un dolmen resseguint el seu interior, no aguanto més, o m’explotarà el cap! Em deixo anar i m’escorro com una bèstia, amb el cap repenjat a la seva espatlla, perdent la concentració per un segon i, sense deixar de penetrar-la, la segueixo masturbant, ara només dedicat a ella, que comença a tremolar de nou, intentant tancar les cames, girant-se cap a mi, però no la deixo. Aprofito que alça el braç per sobre del cap per xuclar-li el mugró amb força, provocant-li un calfred fins a l’entrecuix, fent-la gemegar i, cridant el meu nom, es contrau dolça entre els meus dits, deixant-los xops com feia temps que no veia.

Durant uns instants, restem abraçats, quiets, encara penetrant-la mig trempat, em batega la polla.

—Saps? —Començo a parlar amb tendresa, però una mica nerviós. —No sé si t’ho hauria de dir, però crec que estem més enamorats del que volem admetre. —Somric, perquè, per primer cop, ja no em fa por admetre-ho. Ella, passa la mà resseguint el meu braç fins a enllaçar els dits amb els meus.

—Crec que sí... Bé, jo ja fa temps que n’estic. —Em respon, portant les mans fins a la seva boca per besar-les. L’arrambo cap a mi i li beso la nuca, al fer-ho, li torno a ficar la polla cap endins, gemega i m’excito de nou. —Què ràpid!

—Ja veus... encara no n’he tingut prou de tu.

—Doncs fes-me el què vulguis fins a avorrir-te de mi.

—Això no passarà mai.

—Ho sé...

 

FI

#byLady