Relat eròtic: A la pista (#FemXarxa)

 

 

Sentiments retrobats, emocions a flor de pell quan entro al local i la veig al mig de la pista de ball, amb les seves amigues. No sap que he avançat un dia el viatge i no puc evitar observar-la embadalit, enamorat de com mou els malucs, arremangant-se una mica la mini faldilla, traient el cul enfora, girant la cara, fent volar els cabells, que reboten a la galta, perfilant la seva boca de llavis molsuts, que m’ha robat el cor des del primer dia que ens vam veure.

Quins records...

Era un dissabte de novembre de fa tres anys, a mig matí, estava llençant la pilota a la cistella de la pista de bàsquet del parc que hi havia al costat de casa meva, un cop rere l’altre, cremant tota la mala llet acumulada a la feina, intentant desconnectar durant el cap de setmana, quan la vaig veure asseguda a les grades de ciment, sola, mirant l’infinit sota el serrell rebel, que ombrejava el reguitzell de pigues que li pinten el nas i les galtes quan li toca el sol.

Anava vestida amb uns pantalons acampanats de color marró, botes camperes i una trenca llarga de color blau on hi deuríem cabre els dos o, fins i tot, tres persones. La creuava amb les mans per davant de la cintura, abraçant-se.

Al costat, hi tenia una bossa texana gran, com les d’anar a la platja, però era evident que en ple mes de novembre no n’era l’objectiu. Semblava trista, abstreta amb pensaments que la pertorbaven, però no vaig voler ficar-me on no em demanaven, a més, ja tenia prou feina amb les meves cabòries.

Vaig fer un parell de llançaments més i la vaig tornar a mirar, just quan una fulla d’un plataner queia de l’arbre i es deixava bressolar pel vent fins aterrar a la seva falda. Es vas sobresaltar, despertant del capteniment que la tenia absorta i, per primera vegada, em va veure.

Les mirades es van creuar i, tot i estar sols al parc, la resta va semblar desaparèixer, estava a uns cinc metres de mi, però podia veure com els ulls, envidriats per llàgrimes emergents que va aturar en sentir-se observada, es fixaven en mi i quelcom emotiu em va preocupar per ella, una emoció que no acostumo a sentir, però que ella va despertar.

—Què mires? —Va preguntar gosada, amb un to altiu que em va fer donar una passa enrere.

—No ho sé... no res... m’he sentit atret, perdona... —I vaig tornar a jugar.

Cinc minuts després, apareixia al meu darrere i em robava la pilota amb una agilitat que pocs dels meus companys tenien, la va botar un parell de cops, va mirar cap a la cistella i la va fer volar en una corba perfecta, ficant-la neta a la xarxa. La vaig mirar bocabadat i, ella, va somriure, robant-me el cor per primer cop.

Vam jugar a un vint-i-u, llarg i disputat, vaig guanyar per la mínima, era bona, encara ho és, i vaig haver de pagar el vermut que ens havíem jugat.

Llavors, va ser quan em va explicar que acabava de tallar amb la seva parella de feia mig any. Que havien d’anar de cap de setmana, però que l’havia enganxat al llit amb una altra noia feia una estona, quan l’anava a buscar per marxar. I jo em vaig desfogar de la merda de feina que tenia.

La connexió va ser instantània, vam seguir la conversa mentre dinàvem, berenàvem i sopàvem. Va ser increïble!

Cap a les tres de la matinada, la vaig convidar a dormir a casa, perquè vivia a mitja hora en cotxe, però va preferir anar a la seva i, com que fins a les sis no hi havia bus, la vaig acompanyar amb el cotxe i, allà, aturats en doble fila al mig del carrer, vam trigar més d’una hora a acomiadar-nos i ens vam fer el primer petó, però no va ser innocent i caut com esperava, es va notar el desig dels dos per fer-lo, les ganes que ens teníem. Va ser quan els llavis es van tocar, que les boques es van obrir famèliques i les llengües es van llepar frisoses per assaborir cada gemec.

Vaig trempar en qüestió de segons, una d’aquelles tremperes que no oblides per la força amb que emergeixen, la notes de dura, fins i tot et fan mal els ous i, si no fos perquè controles la bèstia, series un animal dominat per l’instint. Quan ens vam separar, els seus ulls brillaven i no sé si era per com em sentia jo, però em va semblar que cremava tant o més que jo, respirava accelerada, el pit li pujava i baixava ràpid i, a més, va dubtar què fer, si seguir o no, però, acaronant-me, em va besar dolça i, abans de marxar, em va dir: “Ho sento, avui no puc”.

La vaig entendre perfectament, acabava de tallar amb el seu xicot, i vaig assentir resignat.

Quan vaig arribar a casa, en contra del que hauria fet habitualment, no me la vaig pelar, preferia esperar a tornar-la a veure. Em vaig estirar al llit despullat, amb una mà sota el clatell i em vaig quedar mirant el sostre pensatiu, recordant tot el que havíem parlat. Em sentia pletòric. En aquell moment, vaig saber que ella seria diferent a totes les altres.

L’endemà, ens vam trucar, però degut als horaris de la meva feina i de les classes que ella donava de ioga, no vam poder quedar fins el divendres següent.

Vaig estar nerviós tot el dia, només quan va aparèixer per la porta de l’hamburgueseria on havíem quedat, per mirar un partit de bàsquet, em vaig calmar.

Les mirades cremaven cada vegada que es creuaven i quan va acabar l’últim quart, ens vam abraçar per celebrar que havíem guanyat i ens vam fer el segon morreig. Va ser brutal! Penjada del meu coll, la vaig arrambar fins a ser un de sol, abraçats, només movent el cap i les llegües, encenent-nos de nou.

Vam pagar i sortir del local, al cotxe vam continuar, li vaig fotre mà, pujant-la del maluc al pit, que vaig prémer ansiós, li tenia moltes ganes, com ella a mi. Quan ens vam separar, per conduir, respiràvem accelerats, calents, ella es va recollir les baves de la boca i se la va eixugar als texans, tenia les cames obertes i se li marcava el cony. Bufff...

Vam anar a casa d’ella, només entrar, va deixar caure la bossa i l’abric a terra i se’m va tirar al coll. Feia una olor floral molt subtil, de suavitzant, vam anar a l’habitació i es vam despullar tan ràpid que ni recordo on va anar a parar la roba. En qüestió de segons érem al llit, totalment despullats i ella al meu damunt. Menjant-nos la boca, mentre refregava el cony humit per sobre la polla, dura com un roc. Jo, la subjectava pel clatell amb la mà, els seus cabells llargs em feien pessigolles a la cara i al pit, com els seus mugrons durs, dibuixant formes sobre la meva pell a mida que es movia.

—No crec que aguanti gaire... —Li vaig confessar visceral.

—Jo tampoc... —Va respondre gemegant.

Va estirar la mà, va agafar un condó de la tauleta, passant un pit refregant-me la cara, i me’l va donar, vaig esquinçar l’embolcall, ella va agafar-lo i me’l va col·locar, estava tan catxondo que quasi m’escorro només de tocar-me, però va ser quan va seure al meu damunt i vaig notar l’escalfor del seu interior, que vaig perdre el cap i em vaig haver de concentrar per no esclatar abans d’hora, veient-la follar-me esbojarrada, aixecant-se els cabells pel clatell amb les dues mans, mentre es mossegava el llavi per on acabava de passar-hi la llengua.

Després, es va tirar endavant i va seguir, refregant-se com més li plaïa, fins a tremolar, també perdent el cap, escórrer-se humida al meu damunt, just abans d’explotar dins seu, buidant els ous, gemegant gutural, mentre ella es repenjava al meu damunt. Va ser una passada!

Aquella nit, en aproximadament una hora i mitja, vam fotre tres polvos més i em vaig quedar a dormir.   

Va ser la primera de moltes, fiançant una relació que encara dura ara.

La música em desvetlla dels pensaments, tornant-me de nou al present, al club. Camino decidit cap a ella, esquivant la gent, fins que em veu i, sorpresa, se’m llança al coll i ens besem, encegant els sentits al tocar-nos, ardents, desitjant-nos, jugant amb les llengües que cremen afamades i voraces, parlant sense parlar, impacients, essent preludi del què viurem en una estona, segurament, al cotxe si depèn de les ganes que en tinc jo.

Em demana que l’esperi un moment i s’allunya per acomiadar-se de les altres.

—Escolta, no cal que marxem, estem aquí com teníeu previst i ja està.

—Ja, però és que tinc ganes d’estar amb tu a soles, tres setmanes fora són molts dies, saps? —Somriu decantant el cap. —A més, segur que estàs cansat del vol. —Té raó, però em sap greu haver-li trencat els plans, tot i que no sembla que li afecti gaire. Va on son les amigues, s’acomiada amb petons, elles em saluden de lluny i torna cap a mi. —Veus, cap problema! —I em besa als llavis abans d’anar cap on té el cotxe, jo he vingut amb taxi des de l’aeroport.   

—On tens la maleta?

—Al cotxe del Gerard, me la donarà dilluns a l’oficina. Em volia acompanyar, però viu a l’altra banda de la ciutat i també estava mort. I com que m’havies dit que series aquí, t’he volgut donar una sorpresa.

—M’ha encantat! Ja ho saps!

Es posa al volant i jo de copilot, quasi no parlem durant el trajecte, són quarts d’onze de la nit.

Quan arribem al pàrquing de casa, para el motor i quan vaig a obrir la porta, es posa al meu damunt.

—No saps com t’he enyorat. —Diu obrint-se de cames damunt meu. La minifaldilla li puja fins als malucs. El seu perfum em captiva els sentits, torno a cremar al tenir-la tant a prop. Abaixo una mica el cul i seu a sobre meu, fent pressió sobre l’erecció emergent.

—Segur que menys que jo a tu. —Responc posant les manes a les seves cuixes cap al cul, porta tanga, mmm... agafo aire... ens morregem, li enretiro el tanga i passo els dits pel cony humit, gemega, m’escalfo més encara.

Em descorda els texans, no me’ls puc baixar sense que s’hagi d’aixecar, així que baixo els bòxers per davant, just a sota dels ous plens i allibero la polla enervada que la busca, tentinejant sola. Ella s’hi asseu al damunt i la penetro al ritme que va lliscant fins a introduir-la del tot, sentint-la gemir de plaer, calenta. Li desbotono la brusa, semitransparent, porta uns sostens color carn, els hi descordo i se’ls puja, deixant els pits nus davant la meva boca i, agafant-los amb les dues mans, els llepo i xumo lentament, gaudint de retrobar-los, ella puja i baixa a poc a poc, gemeguem a l’uníson, ens mirem, ella esbufega, comença a accelerar, faig que no amb el cap, em vindrà. Arrufa el nas.

—Haurem d’esperar, no porto cap condó.

—És un consol que no en portis quan surts sola. —Dic alçant les celles.  

—Hahaha... no burro, vull dir al cotxe... —Posa els ulls en blanc divertida. —No voldràs que em quedi prenyada, no? —Diu riallera, però a mi, sense haver-m’ho plantejat mai abans, de cop, no em sembla tan mala idea. Deixa de riure, em mira seriosa. —Vols tenir un fill? —Sospiro.

—Potser, no dic ara si no vols, però m’agradaria que fos amb tu. —Em mira dolça.   

—Bé, per mi, ara, és bon moment. I així, no cal que parem de follar... hehe... —Diu per treure punta a la conversa i em comença a llepar el lòbul de l’orella. Xiuxiueja. —Què fem?

—Va, sí... —Responc segur. Somriu, tampoc s’ho esperava. —Però sense presses, que passi quan sigui...

—Exacte... —I es torna a començar a moure al meu damunt, com si no haguéssim tingut la conversa...  Joder! Torno a posar atenció als mugrons, que xumo insistent, ella va accelerant cada cop més, està xopa, tot el cotxe es balanceja, comença a tremolar, deu estar a punt, ens mirem als ulls, els dos respirem per la boca, es mou prement fort els llavis, estic a punt se rebentar, m’abraça fort i... 

28/06/2025

... fa un petit xiscle quan li ve i em deixo anar, respiro profundament i m’escorro dins seu, notant la meva pròpia escalfor omplint-la. Mare meva... Necessitava follar. Restem un parell de minuts recuperant-nos, obrim la porta i sortim del cotxe.

Ella, agafa la bossa i anem caminant agafats de la mà.

—Ostres! És genial follar a pèl. —Dic entrant a casa des del garatge.

—Sí, ho hauríem de repetir, no creus?

Assenteixo a la vegada que tornem a començar, despullant-nos del tot a mida que anem caminant pel passadís fins a l’habitació.

Ens estirem al llit, ara em poso jo entre les seves cames, tinc ganes de menjar cony, s’espatarra i hi entaforo la cara, em sorprenc, perquè quan li menjo després de follar, acostuma a tenir gust a làtex, però avui no, és diferent, la barreja de flux i semen és més agradable i vaig resseguint-li els llavis amb la llengua fins a separar-los per ficar-la dins. Per primera vegada sóc conscient que estic tastant la meva pròpia lleterada i sincerament, no és tan gustosa com pensava, tot i fotre’m calent fer-ho, de fet, torno a tenir la polla com un bat de beisbol, em masturbo a la vegada que menjo afamat, veient com encorba l’esquena, pessigant-se els mugrons, gemegant cada cop més porca, fins que té el segon orgasme, esgarrapant els llençols.

No li dono temps a recuperar-se, m’hi poso al damunt i la penetro agosarat, xiscla gratament sorpresa, enriolada, i començo a follar-la, posa les mans contra el capçal per sobre del seu cap, al notar que a cada envestida pugem més a munt, està acalorada, calenta i cansada, jo follant-la, gaudint de la fricció cos a cos, el cap se m’emboira a mida que accelero, perdent la raó, gaudint com una bèstia, suant, sense parar, envestint foll, fent-la gemegar a crits, fins que també crido jo, embogit, anat, escorrent-me de nou dins seu, quedant totalment exhaust al seu damunt, com ella sota meu, amb els braços oberts, recuperant l’alè, mentre noto el cor que sembla que m’hagi de sortir del pit.

—T’estimo molt. —Li dic besant-li un pit.

—Massa i tot... —Respon amb els ulls tancats. —Però menys que jo a tu.

—Impossible... —Somriu com sempre que ho diem. —Vaig a dutxar-me i torno, o vols venir?

Gargoteja alguna cosa sense sentit mentre m’aixeco, està mig adormida.

Entro a la dutxa, ho necessitava, sentir l’aigua recorrent-me la pell, sobretot a l’aclarir-me els cabells, podria dormir aquí, de peu.

Quan acabo, amb la tovallola lligada per la cintura, em miro al mirall, repenjat a la pica. Tinc cara de cansat i hauria d’afaitar-me, però em fa mandra. Passo la mà resseguint-me la barbeta, respiro profundament, deixo la tovallola al seu lloc i, despullat, torno a l’habitació.

Només hi ha encès el llum de la meva tauleta de nit, però la il·lumina a ella, dormint plàcidament abraçada al coixí, de costat, de cara cap a mi quan m’estiro. La tapo fins a les orelles, apago el llum i a les fosques, gaudeixo d’estar de nou al meu llit, dormint amb la persona que més m’estimo i tanco els ulls, sense poder deixar de somriure.

  

-- FI -- 

#byLady