Relat eròtic: Buscant bolets i castanyes (#FemXarxa)

Són les set del matí, tot just fa mitja hora que l’alarma del mòbil ens ha despertat. El Pere ha saltat del llit, però, a mi, el cos em demanava seguir dormint i m’ha costat un horror aixecar-me i arribar a la dutxa, arrossegant els peus, intentant no ensopegar amb res pel camí i, un cop a sota l’aigua, encara amb els ulls tancats, no adormir-me escoltant el cant d’un Pit-roig arrecerat no gaire lluny de la finestra del bany, però fa dies que volem anar a buscar bolets, bé, ell més que jo, però com que m’agrada caminar pel bosc i respirar natura, ja em va bé. A més, som a la casa pairal que la seva família té al Montseny, prop d’Espinelves i ho tenim a tocar.

Mentre preparo la motxilla amb queviures, el sento renegar remenant per l’altell. Està buscant el seu cabàs de vímet de la sort, un que li va regalar el seu pare la primera vegada que hi van anar junts i, tot i que està fet un nyap, només per la felicitat que li suposa, val la pena que el porti. L’any passat, quan va acabar la temporada, se li va començar a afluixar una nansa i un dissabte, que feia molt mal temps i ens vam quedar a casa, ell el va cosir amb cordill d’espart i jo li vaig fer una funda de tela per protegir-ne l’interior, quedant semi nou.

Es va fent de dia, el sol comença a aparèixer rere la carena i un raig de sol travessa el cel fins a tocar terra a la clariana on hi ha la barbacoa, mostrant com l’aire remou el sotabosc i les partícules de rosada s’enlairen tan adormides com jo.

Em cordo fort les xiruques, amb un doble nus, em lligo l’anorac als malucs i marxem.

Fa quinze dies que plou. Fa fresca i el terra està humit, però no enfangat, i la caminada és lleugera mentre pugem vorejant la riera. Com que va amb mi, anem direcció a Viladrau, que és més planer. Amb els seus amics, pugen fins al capdamunt de les Guilleries,  saltant com cabretes. Dinen a Sant Miquel de Solterra i tornen a baixar. Arriben rebentats, però amb els cabassos plens fins al capdamunt de bolets i les motxilles de castanyes.

Al cap d’un parell d’hores, arribem al seu lloc preferit. Un petit prat que sempre he trobat celestial, per com els cortinatges de llum entren subtils entre les branques dels arbres, il·luminant el sòl, fent lluentons a les fulles de boix i arboç, però més les d’un avellaner que pinta de groc el terra amb una catifa de fulles que cauen oscil·lant, com si el temps s’hagués proposat alentir els moviments.

Fem un mos ràpid, quatre fruits secs, repenjats en una pedra enorme que hi ha al mig, i tornem al camí.

Comencem la cerca, caminant cap cots. Ell, sembla que tingui un detector de bolets, els troba tots! Jo, maldestre, amb prou feina em veig els peus i per on camino, quan de sobte, al costat d’un tronc de pi roig caigut, veig un rovelló força gran. Evidentment, no me’n puc estar i salto d’alegria per la meva troballa, ell, competitiu, se m’acosta, just quan m’ajupo per tallar-lo, amb compte de no fer malbé el terra i que en puguin sortir més.

Estic concentrada, quan noto la seva mà acariciant-me el cul per sobre de les malles.

—Pere... para... —Dic, aguantant-me amb una mà contra el tronc per no caure. —Va que perdo l’equilibri!

—És que de cop, m’han vingut moltes ganes de menjar-te el cony.

—Calla burro! —Però no puc evitar riure, mentre m’aixeco posant el meu súper rovelló al seu cistell, que mira amb aprovació. Segons m’ha explicat, és més zona de llenegues i fredolics.

Se’m queda mirant amb cara de bon nen, demanant permís per assedegar les ganes que té de mi ara mateix. I haig de reconèixer que ho fa molt bé quan en té ganes. És difícil resistir-m’hi.

Deixa el cabàs a terra, m’agafa per la cintura i em besa dolç, acaronant-me. Apropo els malucs cap a ell, abraçant-lo, tornant-li el petó, ara, més intens, més calent. Una de les seves mans baixa fins al meu entrecuix, que, com jo, es va encenent. Noto els dits pressionar per sobre de la tela, fregant amunt i avall, gemego dolça, deixant que introdueixi la mà per sota de les malles, resseguint-me la pell, però no li és còmode i mica a mica me les va baixant fins als turmells, amb el tanga, i acabo asseguda a sobre del tronc, notant el fred de l’anorac al cul i la fresca del bosc a les cuixes.

S’agenolla al meu davant i, com si me’l veiés per primer cop, el mira amb delit, pujant les mans per les cames ben obertes, fins arribar als llavis, que separa amb compte i, amorrant-s’hi, olorant-me, comença a llengotejar a poc a poc... ufff... tinc la pell de gallina, tiro el cul més endavant per oferir-me tota, mirant com gaudeix donant-me plaer, accelerant la llengua, xumant, menjant,... Començo a perdre el cap, li poso la mà a sobre del seu, prement-lo contra mi, el vull sentir amb força, que em folli amb la llengua i ho fa. Mare meva! Em posa a cent en segons, ja no controlo, respiro fort per la boca, un calfred em puja fins al clatell i comencen els tremolors, primer subtils, després intensos, notant la seva saliva mullant-me, regalimant, que xucla i s’empassa, sense deixar de jugar amb la llengua, tornant-me boja i no aguanto més, esclato a la seva boca com si fes hores que me’l menja, mentre encara xuma, avisant-lo de que m’ha vingut, però segueix, fent pressió, provocant petites rèpliques de plaer, cada cop més difuminades, fins que s’acaben.

Em mira content al veure’m satisfeta, acalorada. El cor em va a mil. S’eixuga la boca amb el revers de la mà i s’aixeca. Està excitat. Veu que li miro la trempera voluminosa sota els pantalons de xandall.

—D’aquesta ens n’encarregarem després, encara te’l menjaré un altre cop abans de follar-te— i donant-me la mà, m’ajuda a aixecar per pujar-me la roba i seguir buscant bolets.

Encara em tremolen les cames i noto pessigolles dins meu mentre camino. El cos demana més, però ens centrem a buscar bolets a l’anada i també castanyes a la tornada. Ens hem anat robant petons durant la travessa, sobretot, quan hem parat a fer un petit pícnic per esmorzar i m’ha menjat les mamelles estirats a terra, engrapant-les amb les dues mans, fins que li he demanat que em follés i ha parat de cop, encara que els seus ulls deien el contrari.

A més, durant tota l’estona, el Pere s’ha anat posant bé el membre que, sense estar trempat del tot, es manté despert, esperant el moment en que ell decideixi satisfer-lo.

Cap al migdia, arribem a casa, noto el cos una mica entumit, feia molt que no caminava tant. Deixem els bolets i les castanyes sobre la taula de la cuina i, quan es disposa a posar un drap per netejar-los, em començo a despullar, quedant totalment nua al seu davant. Fa fred, els mugrons s’endureixen, puc notar la pressió sense ni tocar-los. Em mira lasciu, saliva.

—Què fas?— pregunta com si no ho sabés.

—Tu què creus?— pregunto jo passant les mans pels pits abans de baixar-les fins als malucs i girar-me—.Vaig a dutxar-me i volia saber si vols venir a dutxar-te amb mi— dic mentre marxo descalça cap al bany. 

Sento com respira pensatiu i, deixant el drap tapant el cabàs, comença a caminar cap a mi, despullant-se. Arribem junts a la dutxa, està mig trempat. Somric i em poso sota l’aigua tant bon punt comença a sortir tèbia. Ell, observa com em rento els cabells, amb la mà al membre, salivant. Ha dit que me’l volia tornar a menjar, però no crec que aguanti.

De cop, s’agenolla al meu davant, amb una cama flexionada, com quan se’m va declarar per demanar matrimoni.

—Posa el peu a sobre del meu genoll— diu, picant-lo suaument amb la punta dels dits.

Obeeixo, quedant amb un peu a terra i l’altre on em demana, obrint-me de cames. Sembla que sí que té forces per tornar-hi i, posant-me les mans als malucs, em fa acostar el cony a la seva cara i torna a resseguir-me’l amb la llengua, però ara no el llepa com abans, em mossega els llavis i passa el dit fent cercles per sobre del clítoris, després me’n fica dos al cony i em folla mentre menja. M’aguanto com puc amb les mans a la paret i la mampara, gemego cada vegada més excitada, quan estic a punt d’arribar al clímax, posa les mans a les galtes del cul i succiona el clítoris intensament, fent que perdi el cap i m’escorri per segona vegada, porca i calenta, gemegant a crits.

Quan acaba, s’aixeca i em fa un petó a la boca amb gust a mi, ficant-me la llengua fins a la campaneta, té ganes de jugar i la trempera parla per ell, està molt excitat. També faig intenció d’agenollar-me, però m’atura.

—Encara no.

—N’estàs segur?— Pregunto mirant-li la polla enervada.

—No, però ho vull intentar...

—Molt bé... doncs, tornem a la cuina, que encara hem de rentar els bolets i fer els panellets pel sopar d’aquesta nit— dic riallera. No crec que aguanti gaire més, comença a fer ulls de boig. Hahaha...

M’aclareixo el sabó del cos i el deixo a ell, que posa l’aigua freda i es dutxa aguantant la respiració.

Em vesteixo una samarreta de màniga curta, texans i unes crocks color fúcsia i vaig cap a la cuina, on em poso el davantal i cobreixo l’illa de fusta amb tots els ingredients pels panellets.

El Pere no triga a dutxar-se i s’encarrega dels bolets, mentre jo faig la pasta d’ametlla, patata i sucre, que deixo reposar durant una estona, que aprofito per fregir el tall pel fricandó i posar a remullar els moixernons secs que vam recollir l’any passat durant una excursió a la Cerdanya. 

Ell, posa a bullir bolets per fer conserva, com li va ensenyar sa mare i reserva els d’aquesta nit, quan vindrà la colla a celebrar la castanyada.

Quan el veig cuinant, recordo el dia que ens vam conèixer en aquell curs de cuina catalana a Cardedeu.

Porta una samarreta de Metallica i un pantaló de xandall gris, puc veure la trempera a mitja erecció i com em mira quan passo pel seu costat, començo a tenir moltes ganes de que em folli calent i això m’excita en silenci, intento dissimular, però ell ho nota, se’m posen les galtes vermelles; sembla que ara la seva penitència és la meva.

Se m’acut torturar-lo una mica més. Tinc uns minuts abans no faci els panellets. Vaig a l’habitació, agafo el vibrador gran del calaix de la tauleta de nit i torno a la cuina i, davant la seva estupefacció, em baixo els texans fins als turmells amb les calces, m’assec en una cadira, separant els genolls, mostrant-li el cony i començo a llepar el vibrador amb la llengua salivada, mirant-lo lasciva.

—Joder, Berta!—, exclama mentre cola els bolets. —que ja vaig prou calent—. Diu fregant-se el membre per sobre de la roba.

—Ah, sí? No ho havia notat— dic entremaliada, engegant el vibrador i, posant-me’l entre les cuixes, gemego calenta, mirant-lo fixament als ulls. El semblant li canvia, comença a venir cap a mi, s’agenolla. —No... no... res de menjar, o em folles o tornes a seguir cuinant—, dic respirant accelerada al notar les vibracions sobre la pell.

—Així és impossible aguantar, m’has fotut com una moto—. Es lamenta, abaixant-se els pantalons. Acostant-se, trempat del tot i me la comença a ficar, empenyent fins que el vibrador queda entre ell i el meu clítoris, intensificant la sensació, per dins i per fora, la té dura com una pedra, gemega calent, envesteix per segon cop i sona el timbre de la porta— és conya no? Joder! Joder! Joder!— Repeteix mentre me la treu i es vesteix tan ràpid com jo.

Marxo cap a l’habitació, entro al bany i rento el vibrador, encara em tremola tot per dins i per fora. Torno amb ell, s’ha posat el meu davantal, que havia deixat a la cadira i està parlant amb la seva mare. Quan entro, em mira somrient.

—Hola bonica! —Em saluda amb dos petons—. Com que vau dir que no teníeu moniatos, us he n’he portat una plata sencera, fets al forn.

—Ostres! Moltes gràcies Mercè, perfecte, perquè ja saps com endrapen aquests i em feia por no tenir prou menjar—. Responc agraïda. És un sol de dona. —Et quedes a dinar amb nosaltres?— El Pere em mira des del darrere de la seva mare amb els ulls com taronges, agafant-se el paquet encara trempat. No puc evitar somriure. Ell s’ho ha buscat.

—Doncs no us diré que no, el Jaume ha sortit amb la moto amb el Carles i el Cinto i arribarà tard i dinat. —Explica, movent els braços exageradament, com si ja li anés bé que el seu home s’esbargeixi amb els amics i la deixi sola. —Amb què us ajudo?

—Queda netejar l’escalivada que ha fet el Pere a la barbacoa i començar amb els panellets, com que serem un munt, si vols fem ara la verdura i després de dinar ja faré els panellets.

—Perfecte! —Diu, obrint el farcell de paper de diari on hi ha el pebrot i l’albergínia i jo l’altre, amb porro, ceba dolça i alls.

Al cap de dues hores, ja ho tenim tot a punt pel sopar, l’escalivada, el fricandó, un pastís amb cinc truites de verdura de temporada, un quiche d’espinacs i bacon, embotit per picar i moniatos al forn. Les castanyes amb el tall, a punt per fer amb la paella de forats a la barbacoa, que les fa sempre el Genís, el millor amic del Pere i, a sobre de la taula, els panellets, acabats de fer, mmm... si són tan bons com l’olor que fan, seran espectaculars! Els hem fet d’ametlla, de pinyons, de coco, de codony, de cirera, de cafè i de xocolata. Aquest any he provat de posar-hi colorant i fan molta gràcia!

—Bé nois, marxo cap a casa, que el pare no trigarà a arribar— Diu la Mercè mirant al Pere, abans d’agafar la carmanyola amb quatre panellets de cada.

—Gràcies per tot— li dic agraïda per la feina que ha fet. Somriu dolça i surt per la porta de la cuina.

El Pere es treu el davantal, el penja al ganxo de la paret i em mira de dalt a baix.

—Què? On ens hem quedat?

—Doncs on no tornarem a estar de moment, la Laura i la rosa estan recollint el pa al forn i seran aquí en cinc minuts.

—Joder... t’hauria d’haver follat a la dutxa, només penso en empotrar-te des de que estaves a la cadira amb el vibrador.

—Només dir-ho ja noto palpitacions al cony. Hahaha...

—Tu riu, però vaig com una moto.

—Ja veig... doncs, haurem d’esperar, no creguis, també en tinc ganes, només de veure com em vols.

Sentim arribar un cotxe, ens mirem, ara ja no podrem fins que marxi tothom després de sopar i això vol dir de matinada. Fa cara de resignat.

Sentim veus a fora, obrim la porta i entren la Laura, la Rosa, el Genís, el Marc i l’Alfred. Al cap de poca estona les parelles, la Laia i el Bernat, l’Estel i la Jana, el Marcel i la Júlia, la Clara i el Pol i per acabar, la Raquel i el Narcís. Ens abracem i fem petons, tots van deixant els abrics al banc que hi ha al costat de la porta i es formen petits grups de conversa, que van variant mentre parem taula i els qui no han fet bizum paguen els 15€ del sopar. Jo i el Pere no paguem per fer la feina i posar la casa.

La vetllada és tot un èxit, tothom està de bon humor i ho passem molt bé. S’acaba tot el menjar i són les dotze que encara estem fent sobretaula de panellets, castanyes, moniatos i moscatell, entre altres licors.

Recordo que queden castanyes cuites a fora, surto, amb els braços creuats, fa molt de fred aquesta nit i només porto un jersei prim. Recullo el farcell amb les castanyes cuites i quan em giro tinc el Pere al meu davant.

—Berta, no puc més... ho hem de fer ara!— diu xiuxiuejant impacient.

—Ara?

—Sí, ara...

—Ostres, Pere! Que tenim a tothom aquí.

—Ho sé, però em rebentaran els ous—. Diu agafant-se’ls amb una mà.

—Hahaha... Ets.... ets...

—Un cabró.. ho sé.

—Exacte... hahaha... Va, deixo les castanyes a la taula i... quedem al tractor vell?

—En cinc minuts?

—Fet!

01/11/2025

Entro a casa per la porta corredissa del menjador. Tothom em mira i torna a fer la seva. Intento dissimular, però estic nerviosa, el Pere m’espera a fora. Deixo les castanyes al costat del Genís.

—Té, les pots posar amb les altres?— demano gentil. Ell, les agafa, somriu i els hi dona a l’Estel que obre el farcell, les col·loca a la safata on hi ha les altres i posa un drap a sobre, perquè les mantingui calentes més estona.

Vaig cap a la cuina, em trec el davantal, que fins ara no me n’havia adonat que el tornava a portar posat i surto per la porta del safareig. Dono la volta a la casa, per sort hi ha lluna plena i m’hi veig perfectament. Quan giro la cantonada que dona al jardí, veig, al fons, el sostre de l’antic cobert, el primer que va fer el besavi del Pere per guardar el primer tractor que va comprar cap als anys 30’, llavors una novetat, ara una relíquia que la mare del Pere va voler conservar i que tenen al mateix cobert, sense parets i tapat parcialment per l’heura centenària que també cobreix el mur que rodeja aquell racó de la casa.

Passo prop del marge de la piscina, la lluna s’hi reflexa imponent, és preciosa!

Miro el rellotge, han passat deu minuts, amb el fred que fa, deu estar glaçat!

Quan arribo on és el tractor, veig al Pere esperant, movent-se per fer passar una mica el fred.

—Hola... esperes a algú?— pregunto irònica.

—Sí, a tu!— Respon acostant-se per abraçar-me, però quedo petrificada quan em fica les mans per sota del jersei, just a sobre de les lumbars.

—Joder, Pere! Estàs gelat!

—Sí, nena, però només per fora— diu esverat, seguint engrapant-me, tallant-me la respiració, mentre se li van escalfant, i acabem abraçats, menjant-nos la boca afamats, jugant amb les llengües fins on poden arribar, impedint que respirem, gaudint de sentir l’escalfor que comencem a generar.

Noto com se’m mullen les calces i la seva trempera, dura com una pedra, com se’m clava contra el maluc.

—Pere, no podem trigar gaire...

—Ahà...

No diu res més, es descorda els texans, jo també, ens els baixem junt amb la roba interior i després mira cap al tractor. Ha posat una manta cobrint la roda del darrera, m’hi acosto i repenjo, ell, es posa davant meu i ens seguim petonejant, mentre el masturbo, acariciant-li lentament, prement més fort quan passo els dits pel capoll, fent-lo gemegar, el té humit.

Ell, em posa dos dits a sobre del cony, resseguint-lo fins a ficar-los entre els llavis. Em mira sorprès per la quantitat de flux que hi nota.

—Què esperaves? Portes tot el dia menjant-me’l.

Somriu satisfet i em gira de cara al tractor, ric divertida, posant les mans a sobre de la roda, tirant el cul enrere, mirant cap a la porta que dona al menjador, on hi ha la colla sopant, els podem sentir com parlen i riuen, aliens a les mans del Pere, que em ressegueixen la pell fins a engrapar-me els pits, ufff... Encara les té fredes, els mugrons s’endureixen a l’instant, gemego quan els prem més fort i apropa la polla cap a la regatera. Flexiona els genolls i la fica entre les galtes, alço una mica el cul i noto com li llisca entre els llavis, buscant el forat, intento obrir tant com puc les cames, amb els texans a l’alçada dels genolls i m’inclino prou perquè me la fiqui. Mare meva! El so gutural que fa quan nota l’escalfor del meu interior, em posa molt catxonda i més a mida que em va penetrant, se’m posa la pell de gallina. Va maurant-me els pits fins que toca fons i els deixa per agafar-me pels malucs i començar a envestir.

—Oh... sí... no paris...

—Joder.. quines ganes que et tenia...— diu entre gemecs clavant-me-la sencera i, agafant-me el coll amb una mà, em subjecta per follar-me fort, accelerant les envestides, un cop rere l’altre, encastant-me contra el tractor, hòstia puta! Estic tremolant sencera, noto com regalimo cuixes avall, crido, el Pere em tapa la boca i segueix, la té tant dura que quasi no m’hi cap i noto cada fricció encenent-me el cos fins al cervell, fent-me perdre el cap de plaer. Esgarrapo la manta, els pits piquen contra la roda, ja no sé ni on sóc, només noto el foc dins meu, envaint-me els sentits i esclato, ostres! No puc ni cridar, totalment en trànsit cap al èxtasi, agafada fort al tractor, mentre ell accelera follant-me totalment foll fins a escórrer-se brutalment dins meu. Noto la lleterada calenta omplint-me a batzegades, buidant tot el desig acumulat, contenint els gemecs.

Restem un minut quiets, el Pere m’abraça per la cintura, puc notar com li batega el cor a través dels jerseis. Repenja la barbeta a la meva espatlla i em besa el coll.

—T’estimo molt...

—Jo també a tu... — confesso, posant la mà a sobre de les seves. —Pere, em de tornar al sopar.

—Ho sé. — Diu, sense moure’s ni un mil·límetre.

—Pere...

—Ara continuaria al llit.

—Amb els que porto avui, si em fico al llit m’adormo només tocar el matalàs... Hehe...

—M’aprofitaré de tu. —Diu divertit, a la vegada que s’enretira i noto la fricció al treure-me-la, sentint un calfred recorrent-me tot el cos.

—Mentre no em despertis.

—No prometo res... hehe...

Es corda els pantalons i em mira. Em senyalo les cuixes, les tinc xopes i noto com la lleterada comença a sortir, em pujo les calces amb les cames juntes per eixugar-me i evitar tacar els texans. Torna a somriure cofoi.

Em cordo els texans, m’agafa de la mà i comencem a caminar, estic tant sensible que la costura dels pantalons em provoca pessigolles, a la vegada que els llavis rellisquen amb tant de flux i semen. Increïble, però m’estic tornant a excitar. Passem la piscina i, quan arribem a la paret, m’hi repenjo i el miro.

—Estàs bé? — Pregunta confós.

—Sí, però sembla que no he acabat del tot, torno a cremar per dins.

—Mmm...

—Res de mmm... dona’m un segons a que se’m passi.

—Si home... espera... — diu mentre em comença a descordar de nou.

—Però què fas?

—Berta...

—Pere...

Però no fa cas i segueix, posa una mà per sota de les calces i fica dos dits entre els llavis.

—Joder Berta... quina passada!

Em poso vermella i sense deixar de mirar-me als ulls, comença a prémer els dits contra el clítoris, fent cercles, ufff... gemego cada vegada que hi passa per sobre, m’eixarranco una mica i noto els dits recorrent-me entre els llavis fins que troba el punt exacte en que faig un petit xiscle i m’agafo fort a ell, que accelera la mà, noto el meu interior famèlic, el cos el desitja i abraçada a ell, em deixo anar, perdent de nou el cap, fins a tenir un mega orgasme que em fa perdre els sentit durant uns segons, somrient satisfeta. Ha estat un dels millors de la meva vida.

—Aquest serà inoblidable!

—Si? Tant?

—I més i tot. De fet, no sé si podré caminar. Hahaha...

—Tu rai, jo no li podré donar la mà a ningú en un any. Hahaha... —Li miro i la té tota xopa.

—Idiota... Hahaha...

—M’encanta quan et brillen els ulls així.

—Ha estat un dia genial.

—Sí. —Confirma dolç.

—Jo quan entri vaig a l’habitació a canviar-me les calces.

—No pateixis, jo em rento les mans a la cuina i vaig amb ells.

—Ok.

Ens fem un petó a la boca i seguim caminant, sembla que la nit de bruixes també serà especial.

FI

#byLady